Anglada ha explicat durant la sessió d’aquest dimarts que a diferència del que s’havia plantejat amb l’anterior composició del tribunal, en aquesta ocasió els magistrats donaran resposta a totes les qüestions prèvies plantejades per les defenses. No esperaran a resoldre al final del judici. Entre altres coses perquè els advocats defensors, com ha exposat per exemple el lletrat Jesús Jiménez, creuen que si es mantenen en el sumari elements que consideren que no hi haurien de ser, “s’estaria fent un judici il·legal”. “Les qüestions prèvies són de previ pronunciament”, ha recordat l’advocat de Joan Pau Miquel, que ha advertit que de no resoldre’s abans d’iniciar-se el judici de fons “poden deixar en indefensió les parts”.
El debat jurídic més ampli s’ha centrat en com cal incorporar a les causes penals les escoltes telefòniques i altres elements que suposen ingerència en la intimitat de les persones investigades
D’aquí que Anglada ha deixat clar que una vegada s’acabi l’exposició de les qüestions prèvies, que es preveu per aquest dimecres, es pararà la causa i els magistrats analitzaran detalladament tot el que s’haurà dit durant aquests dies, tant per part de les defenses com per part de les acusacions, i emetran, per escrit, les decisions que creguin escaients, “perquè puguin fer les actuacions que escaiguin”. Si hi ha recursos contra algun dels pronunciaments del Tribunal de Corts, la sala esperarà la resolució també d’aquestes apel·lacions, igual com farà amb el tancament definitiu de tots aquells casos de naturalesa penal i vinculats directament al ‘cas BPA’ que s’estan substanciant en l’actualitat.
El tribunal, ha semblat quedar clar aquest dimarts, és el primer interessat en què es jutgi només allò que pugui ser objecte de judici. I així és davant les denúncies efectuades pels advocats defensors en relació amb les múltiples anomalies que han detectat. Aquesta segona jornada de la represa ha tornat a posar damunt la taula algunes qüestions, com la suposada manipulació haguda en les actes del comitè de prevenció del blanqueig. El debat jurídic més ampli s’ha centrat en com cal incorporar a les causes penals les escoltes telefòniques i altres elements que suposen ingerència en la intimitat de les persones investigades. Aquest debat es reprendrà aquest dimecres, en la previsible darrera jornada sobre les qüestions prèvies.
Els defensors dels acusats mantenen que no hi ha normativa legal que permeti la recepció de la nombrosa documentació procedent de causes espanyoles; la fiscalia recorda que els convenis internacionals ho habiliten
Tot plegat deriva de la denominada ‘sentència Campos’ del Tribunal Constitucional, que com han remarcat les defenses, ha tingut tanta rellevància i ha suposat un cop baix de tal nivell per a la instrucció i l’acusació que la fiscalia va intentar arranjar amb representants de la coalició governamental un canvi legislatiu per poder incorporar a les causes andorranes material provinent de qualssevol jurisdicció, incloses les estrangeres. I és que en el marc del sumari de la causa general del ‘cas BPA’ hi ha moltíssims elements de prova -escoltes però també documents- que provenen sobretot de causes espanyoles sobre les quals no ha tingut mai cap control la Justícia andorrana. I en el ‘cas Campos’ el TC va deixar dit que una prova que comportava una ingerència en la intimitat d’una persona només podia ser usada en la causa per a la qual havia estat requerida. I cap més. Menys encara passar-la de jurisdicció a jurisdicció.
En essència, mentre les defenses mantenen que no havent-hi un llei andorrana que estableixi com s’han d’incorporar aquests materials que tenen afectació en la intimitat dels investigats, dits elements no es poden incloure a la causa i, per tant, se’ls ha d’extreure. Si això fos així, i d’aquí que aquesta qüestió tingui molta transcendència, la causa pràcticament quedaria despullada. Nua. El fiscal, però, s’aferra, fins i tot contra el criteri emprat pel Constitucional en l’esmentada sentència, en el fet que els convenis internacionals signats pel Principat són d’aplicació directa i tenen un rang superior tant a la legislació ordinària com a la qualificada i preveuen la cooperació entre jurisdiccions i la remissió de proves, fins i tot a iniciativa del país que les té, sense que les hagi de sol·licitar qui les ‘necessita’.
De fet, igual com manté el fiscal Alfons Alberca, també el representant en l’acusació particular del Govern, Manuel Pujadas, asseguren que són essencialment els convenis internacionals la norma habilitant per incorporar escoltes, documents i altres elements produïts o ‘controlats’ per jurisdiccions externes, estrangeres. Les defenses han recordat que una cosa és que les proves siguin legals al lloc on s’han produït, però que per continuar mantenint aquesta legalitat a Andorra hi ha d’haver una habilitació legal pròpia, nacional, que fixi com s’han d’incorporar dits elements. I aquests no hi són.
Pallardó continua sent protagonista sense pretendre-ho
L’empresari valencià establert a Barcelona i implicat en el ‘cas Emperador’ Rafael Pallardó continua sent el protagonista absent del judici. L’advocada Anna Solé, molt vehementment, ha tornat a denunciar aquest dimarts una nova suposada irregularitat o conxorxa que s’hauria donat just en l’inici de la causa per poder acusar BPA i, sobretot d’entrada, qui llavors era el seu CEO, Joan Pau Miquel. Solé ha explicat amb pèls i senyals, és a dir, a dies i hores, com es va interrogar Pallardó a Barcelona per compte de la fiscalia andorrana i com es va traslladar cap al Principat tant la gravació de l’interrogatori efectuat per un fiscal anticorrupció espanyol com l’agenda de l’empresari on suposadament hi havia anotacions de les compensacions dineràries que van valdre la detenció de Miquel. L’advocada, que ha remarcat que la causa té “un vici d’origen” i que des de l’inici va està marcada per “l’atropellament de drets”, ha exposat que el fiscal José Grinda va sol·licitar el 12 de març del 2015 a les 12.12 minuts via fax autorització al jutjat de l’Audiència nacional que instruïa el ‘cas Emperador’ per enviar a Andorra informació sobre Pallardó. I que el Principat necessitava dita informació en un termini màxim de 2 hores. El jutjat va respondre a les 14.07 del mateix dia que no hi havia cap problema. Però va resultar que a les 13.50 a la fiscalia andorrana ja s’havien rebut els arxius informàtics amb els àudios de l’interrogatori de Pallardó i les imatges de la famosa agenda. Més encara, fins i tot ja s’havia dictat la resolució per la qual s’ordenava la detenció de l’exCEO de BPA.
Comentaris (1)