Han tret l'EP ‘Corazón’ recentment. Furgas neix d'un nom familiar i d'un vincle molt íntim entre vostès. En quin moment van decidir passar aquest vincle a un projecte musical més seriós?
Vam tenir un altre grup quan érem més joves. Amb 18 anys, vam tenir un grup que es deia ‘Kuajada’, i després un altre que es deia ‘Canalla’. Vam deixar de tocar, però vam seguir component i teníem totes les cançons en un calaix. Fa un parell d’anys, vam decidir tirar cap endavant amb un amic productor: “Per què no continuem aquestes cançons que tenim al calaix?”. Llavors vam dir: “Endavant!”. Ens vam ajuntar, vam recuperar el nom que ve dels avis i besavis, i vam tirar endavant amb el projecte. Tenim tota la infraestructura darrere que ens ajuda, però el projecte és entre els dos.
Què els va motivar a fer la transició d’uns gèneres potser més durs cap al pop-rock actual?
Realment, l’altre grup no era tant punk, tocàvem coses a l'estil 'Canto del Loco', era una mica més fort del que fem ara. A nosaltres ens agraden tot tipus de gèneres: des de cantautors fins al rock més dur. Quan s'ajunten les dues parts, acaba quedant Furgas.
És un terme intermedi entre els dos: el Santi és més ‘rockero’, i jo (Ismael) soc més de cantautors. Això és el que volem transmetre en la nostra primera EP.
El fet de treballar a quatre mans, com porten el procés de creació? Com troben l’equilibri entre els dos?
A nivell de composició, a vegades, jo (Ismael) porto una lletra i el Santi toca la guitarra, i acaben sortint les cançons. O, a vegades, és al revés. Tenim la complicitat de viure sempre junts, d’estar sempre junts, d’acabar-nos les frases i les paraules. Aquesta complicitat és tan natural que no sabem ni com explicar-la. Portem molts anys tocant, i ja surt orgànic. Però, a diferència dels altres grups, aquest projecte el volem professionalitzar. És un so molt treballat, amb guitarres específiques, i sobretot envoltant-nos de professionals als estudis i en la gravació. Ja parlem d’un projecte amb cara i ulls.
He vist que tenen moltes reproduccions a Mèxic i a l’Argentina. Com han viscut sortir d’un país tan petit i arribar tan lluny?
Som gent de poble de tota la vida, i és estrany que dos joves d’Encamp aterritzin a Mèxic gràcies a les xarxes socials. És una cosa que ni t’imagines. Tenim un sentiment d’alegria, d’un poblet tant petit i arribar a 15.000 km de casa, no es pot explicar. Aquesta és la demostració que no volem que el projecte es quedi a la frontera, sinó que surti a totes les fronteres.
"Molts grups que comencen no es poden permetre pagar 300 euros per un local privat"
Teniu en ment alguna cosa de cara a futur, com ara una gira internacional, per seguir potenciant aquest públic llunyà?
De fet, ara estem acabant de gravar el següent EP, i ens estan trucant de Mèxic, Argentina, Uruguai i Perú per fer entrevistes. Ja no som nosaltres buscant-ho! És sobtat. Però toquem de peus a terra: tots dos tenim la nostra feina, i aquest és un somni que volem assolir amb objectius petits. Un cop traiem el següent EP, volem començar a ‘donar canya’ a tots els llocs on ens deixin tocar, amb un mínim de cançons per poder fer un concert nostre al 100%.
Han plantejat crear contingut en català?
Sí! Tenim cançons pensades en català de cara al nou EP, en el qual ja sortirà un tema en català. Som d’aquí, no podem obviar les nostres arrels. El català és l’idioma del nostre país i del nostre poble. No ho veiem com una limitació, sinó que ho fem perquè ens agrada i és la nostra llengua.
L’EP ‘Corazón’ té un fil conductor molt emocional. Quin serà el missatge o l'enfocament del proper EP?
Sí, ‘Corazón’ ve del cor. Però aquest segon serà més ‘rockero’, més pensat amb el cap, parlant sobre la part més racional i activa del cervell. Serà la part més moguda. Vam estructurar ‘Corazón’ amb quatre cançons ('Gozo', 'Vicios', 'Eres' i 'Aurora') perquè el cor té dos aurícules i dos ventricles. Són històries que tothom les pot fer seves, però totes les mirem des de la vessant positiva, com una espècie d’autoajuda.
Veuen Andorra com un país on un artista pot tenir futur o s'ha de sortir per professionalitzar el projecte?
Andorra està molt limitada. Tenim festivals com el Rockòdrom o el Jambo que et donen visibilitat, però no hi ha sales. Un cop has tret el repertori, no pots fer-lo més de tres vegades aquí. S’ha de sortir per professionalitzar-ho. Nosaltres demanaríem subvencions del Govern per fer sales habilitades per tocar i sales d'assaig públiques, ja que molts grups que comencen no es poden permetre pagar 300 euros per un local privat.
Quin és el vostre objectiu a llarg termini?
Principalment, que ens agradi a nosaltres, i si agrada a la resta de la gent, doncs molt millor. Aquesta és una carrera de fons, no de velocitat. Tenim tota la nostra vida per construir la nostra carrera professional com a Furgas. Si algun dia podem viure de la música seria un somni, però ara mateix no està en el nostre calendari.
Comentaris