Una de les advocades defensores que intervé en la vista ha informat de la interposició de la querella la setmana passada, i ha explicat que la denúncia penal exposa un seguit de fets que porten a pensar que autoritats intervinents en el cas que implica Rafael Pallardó, que a Espanya estava investigat com a suposat integrant de la xarxa de blanqueig de diners que hauria creat l’empresari i mecenes xinès Gao Ping, haurien suposadament coaccionat, amenaçat i torturat Pallardó, que també està sent investigat a Andorra alhora que serà citat com a testimoni en la causa general del ‘cas BPA’. La querella s’ha formulat contra persona desconeguda.
El president del tribunal jutjador decideix tirar endavant la vista però reconeix que si la querella acaba sent admesa pot comportar la seva suspensió
El president de torn del Tribunal de Corts, Enric Anglada, ha explicat que si la querella és admesa i s’assenyala algú que participi en el judici del ‘cas BPA’, automàticament s’haurà de suspendre l’esmentada vista, tal i com ha donat a entendre, sense demanar-ho obertament, l’advocada Anna Solé, que és qui ha anunciat la interposició de la querella i ha explicat que hauran de ser els tribunals els qui esbrinin qui va suposadament coaccionar l’empresari valencià establert a Barcelona.
Solé ha recordat que van ser unes declaracions de Pallardó efectuades davant la policia a Andorra poc després del ‘Notice’ del FinCEN i a petició de la fiscalia del Principat -una intervenció que la lletrada ha remarcat- les que van donar a origen a la detenció de l’exCEO de BPA Joan Pau Miquel. Les suposades coaccions o amenaces explicarien, segons la querella, els constants canvis de parer i les modificacions de les explicacions efectuades en diverses ocasions per Rafael Pallardó en diferents compareixences que ha anat fent, tant al Principat com a Espanya, on va arribar a ser detingut i empresonat durant un temps en el marc del denominat 'cas Emperador'.
De fet, segons que ha pogut saber l'Altaveu, no és una única querella la que s'ha presentat. N'hi han dues: una a Espanya, que ja ha estat admesa, i una altra a Andorra, que es va interposar la setmana passada davant el Tribunal de Corts en considerar que el fiscal general pot ser una de les persones que hauria pressionat Pallardó. Com que el màxim representant del ministeri públic gaudeix d'una protecció reforçada equivalent, en certa mesura, a l'aforament, les causes que li afecten no les jutja o analitza la Batllia sinó que en primera instància ja li pertoca-la veure-les al Tribunal de Corts, d'aquí que sigui aquest òrgan jurisdiccional qui haurà de dirimir si admet a tràmit o no admet la querella per coaccions i tortures, que en qualsevol cas serien de caràcter psicològic, no pas físiques.
La querella interposada a Espanya seria per l'incompliment d'una mesura judicial que li haurien imposat les autoritats judicials espanyoles a Pallardó. En efecte, quan se'l va alliberar provisionalment després d'estar una setmanes empresonat pel 'cas Emperador', els tribunals li van imposar l'obligació de no sortir de territori nacional espanyol. L'empresari, però, sense autorització legal, va decidir presentar-se al Principat a declarar davant la policia i aportar una llibreta on tenia anotades compensacions que havia fet amb la suposada intermediació d'empleats de BPA. La querella interposada a Espanya ja hauria estat admesa. I s'està a l'espera que faci el mateix pas el Tribunal de Corts amb la querella per amenaces i coaccions. I que mira de reüll el fiscal general. De fet, la suspensió de la vista tindria lloc si passés a ser investigat alguna de les persones que participen en el judici.
El que trontolla, han assegurat algunes fonts, és que la denúncia de les tortures o les amenaces les hagi fet un tercer, no pas l'afectat directe. Però es recorda que qualsevol persona que és coneixedora de la comissió d'un delicte té l'obligació d'haver-lo de denunciar. En aquest marc se situaria la querella interposada per l'ex-gestor de BPA processat en el cas que es jutja ara al Tribunal de Corts i, alhora, també relacionat amb el 'cas Emperador' a Espanya. Entre altres coses, la querella se sustentaria en algunes declaracions efectuades per Pallardó en què posa de manifest la por que sentia i com d'atemorit estava per tot el que li estava passat i d'aquí que accedís a pujar a Andorra i prestar declaració en el que va ser l'avantsala de la detenció i immediat empresonament de Joan Pau Miquel.
Embargaments
L'anunci de la doble querella amb Pallardó de protagonista ha estat de les poques novetats hagudes en la primera jornada del judici del 'cas BPA'. Majoritàriament, s'han repassat qüestions que ja s'havien posat sobra la taula el gener del 2018 però que ara calia tornar a analitzar vist que la composició del tribunal jutjador és diferent. Una altra de les novetats és el fet que s'ha donat per fet que es demanarà formalment que es deixin sense efecte les traves que al seu dia, ja en fase d'enjudiciament, el Tribunal de Corts va imposar contra els béns dels processats.
Durant la vista s'ha recordat que d'ençà de llavors tots els actors civils, que és els que reclamaven una indemnització eventual pels danys i perjudicis soferts, han desistit de les seves peticions, amb la qual cosa, a parer d'algunes de les defenses, i més enllà que creuen que els embargaments es van dictar de manera anòmala al seu dia, ara és clar que de cap manera tenen sentit. Per tant, s'haurien de deixar sense efecte. I si mai s'imposa alguna multa als processats derivada d'alguna condemna i aquests processats cometen alguna anomalia amb el seu patrimoni es podrà comprovar perquè els béns estan degudament registrats i, per tant, qualsevol moviment permetrà dur a terme una traçabilitat.
Comentaris (2)