De fet, en un moment de la teatrealització, els personatges de la farsa en la seva versió adulta -que ha aixecat diverses riallades i somriures i més d’una ovació- han repartit adhesius amb el lema ‘L’ossa és del poble’. I és que aquesta pugna, a la qual la cònsol major, Maria del Mar Coma, ha volgut treure ferro tot assegurant que la corporació l’únic que ha pretès ha estat “pacificació la situació” i fet el paper d’intermediari ja no pensa “pressionar” més en cap sentit, ha estat una de les protagonistes del diàleg burleta. Encara que n’hi ha hagut força més. Els joves, per exemple, s’han ‘acarnissat’ amb els professors i amb la pudor que fan algunes instal·lacions educatives.
Els dallaires adults, principals protagonistes de la festa juntament amb l’ossa, han llançat dards enverinats especialment contra els canvis en les línies de bus, que maregen el ciutadà i el fa rodar per mig país, han vingut a dir, i en el pla d’urbanisme, que ordena el territori sempre a favor del mateix i “els milionaris es poden fer més milionaris” quan el comú lloga terrenys per fer aparcaments. I, ja s’ha apuntat, han lamentat que l’antic cap de l’animal sigui “marca registrada”, fent aparèixer fins i tot la ministra de Cultura, Mònica Bonell, que assistia a l’acte, al mig de la plaça per prendre-li mides al crani i mirar també si donava les proporcions adequades per poder-lo registrar.
A la seva manera, l’APCO ha fet durant el muntatge dos reconeixements honorífics. Un a Lurdes Riba com a símbol de la lluita de la gent gran per aconseguir que després dels canvis en les línies de bus hi hagués un trajecte que acostés els veïns d’Ordino a l’hospital, una reivindicació molt compartida entre el veïnat de la parròquia, i, després, també s’ha destacat el Grammy obtingut pel guitarrista valencià Rafael Serrallet, que resideix a la parròquia. Tots dos han estat ‘empesos’ pels dallaires fins al mig de la plaça perquè rebessin l’ovació dels assistents, que han estat molt nombrosos i, si ho han volgut, han pogut tastar un bon brou calent, encara que no feia especialment fred.
LES MANIFESTACIONS CREUADES
La cònsol ha celebrat el to i el respecte emprat durant la sàtira representada. I ha assegurat que en el conflicte sobre la màscara de l’ossa la corporació s’ha limitat a buscar vies de pacificació. Un paper que, clarament, ha estat refutat per un dels principals impulsors de la festa, que ha explicat que després de reclamacions creuades amb el veí que al seu dia va registrar la marca Benossa com a suposat titular del vell cap del suposat darrer plantígrad caçat a Ordino ningú no ha tornat a moure fitxa. De fet, Roig s’ha mostrat convençut que Benazet no farà cap demanda per l’ús de la imatge de la màscara en un llibre divulgatiu sobre la festa. En canvi, sí li reclamin que doni de baixa la marca registrada i que la festa i els seus elements puguin ser de tots els ciutadans.
Coma: “Nosaltres l’únic que hem fet és arribar a un acord perquè es pacifiqués la situació. Aquí hi ha un dilema o un problema entre dues persones, per dir-ho així. Nosaltres intentem posar pau”
Coma ha deixat clar que des del moment que l’Oficina de Marques va registrar com a marca el cap de l’óssa i una denominació “poca cosa més tenim a dir”. “Actualment tenim la màscara en una vitrina exposada al comú perquè vam arribar a un acord amb les persones que van fer aquest registre per tal de poder-la exposar públicament. A partir d’aquí el veritable cap de l’ossa està exposat al comú d’Ordino”. Per a la resta, ha dit la cònsol major, és un conflicte entre l’associació i el veí que ha registrat la marca i el comú només pot fer d’intermediari per mirar de pacificar la situació.
La cònsol ha negat que s’hagi negat a Benazet la propietat de la màscara en virtut del conveni que el comú va signar amb aquest veí. “Nosaltres l’únic que hem fet és arribar a un acord perquè es pacifiqués la situació. Aquí hi ha un dilema o un problema entre dues persones, per dir-ho així. Nosaltres intentem posar pau” a la situació i, com ha reconegut la cònsol, es va fer des del comú un procés de mediació, de fet, ha assegurat la mandatària, es va oferir un espai per a una reunió per tal que Benazet i les representants de l’APCO arribar a un acord. Però l’associació “va dir que no està d’acord amb el que manté la persona que va registrar el cap i a partir d’aquí ja no podem fer res més. No farem res més ni forçarem cap situació”.
A l’entendre de l’APCO, però, i almenys en paraules d’Albert Roig, prou que s’ha forçat dita situació. Per a un dels principals impulsors de la festa de l’Ossa, el comú no ha fet en cap cas d’àrbitre. “Quan un fa d’àrbitre vol dir que és neutral. I vol dir que posa les dues parts en el mateix nivell. Demanar-li a una part que se supediti a l’altra i que signi un conveni reconeixent la posició de l’altre, això no és fer d’àrbitre, és posicionar-se al costat d’una de les parts”. I, per tant, “posicionar-se al costat d’aquest senyor i no pas del costat de l’associació i del que hauria de ser la lliure utilització d’una imatge que és patrimoni cultural i que forma part d’una festa que ha tingut el reconeixement de la Unesco”.
Roig: “Quan un fa d’àrbitre vol dir que és neutral. I vol dir que posa les dues parts en el mateix nivell. Demanar-li a una part que se supediti a l’altra no és fer d’àrbitre, és posicionar-se al costat d’una de les parts”
Albert Roig ha anat un punt més enllà i ha afirmat que les explicacions de la cònsol el que són és “intentar tergiversar la història i dir que s’ha fet d'àrbitre o que s’ha fet de mediador. En tot cas, tenim el mateix concepte de mediador”, ha exposat l’activista cultural, que ja havia deixat clar que “ningú no es pot apropiar d’un element que forma part d’una festa via registre mercantil”. “I això és el que nosaltres li vam respondre”, ha indicat Roig, que hi va haver un intent “d’aproximació” que no va reeixir “perquè el que ens van demanar va ser que l'associació signés un conveni amb ell perquè ell ens permetés utilitzar la imatge”.
I el promotor de la festa ha insistit que “és molt lleig intentar apropiar-se d'un element que és del poble i que sempre ha estat del poble, que el feien servir la quadrilla i els joves quan representaven cors a principi del segle passat”. Roig ha assegurat que registrar una marca com ho ha fet Benazet és un greuge “molt gran a la cultura popular i a un poble”. I a tots aquells que any rere any van anar seguint la tradició o els que el 2017 la van recuperar amb prou força com per ara mateix porti el segell de la Unesco.
Les autoritats que han assistit a la festa i s'han quedat fins al final acompanyant l'ossa.
Els dallaires donen mort a l'ossa.
L'ossa morta.
L'ossa a punt de sorprendre els dallaires.
Els dallaires han lluït l'adhesiu reivindicatiu
Dallaires durant la celebració.
Prenent mides a la ministra per comprovar si el seu crani era digne de registrar.
Senyorets de la farsa.
L'ossa s'endú les dalles.
La minyona apareix en escena.
L'adhesiu reivindicatiu.
L'adhesiu reivindicatiu en un 'fardo'.
L'adhesiu reivindicatiu captat per una assistent.
Repartint els adhesius.
Rafael Serrallet, dempeus i amb jaqueta de pell marró clar ha tingut un reconeixement.
Les autoritats han seguit la farsa.
Lurdes Riba ha tingut el seu reconeixement.
Moment per ironitzar sobre les línies de bus.
Fardistes en escena.
Tractes amb el cavaller.
El cavaller.
L'ossa en escena.
Equipats per tallar el que fes falta.
La barra improvisada.
Els dallaires joves carreguen amb l'osseta morta.
Un dels moments de la interpretació de la canalla.
L'osseta.
Els protagonistes joves.
Els protagonistes joves.
L'osseta ensumant els dallaires joves.
Els dallaires joves.
L'ossa instruint a l'osseta.
Primera aparició de l'ossa.
Primera aparició de l'ossa.
Primera aparició de l'ossa.
Compàs inicial de la farsa.
Albert Roig en el paper d'introductor de la farsa.
Els músics.
Comentaris (1)