Benazet té registrada al seu nom, amb la denominació de ‘Benossa’ i com a marca, la imatge de l’antiga màscara. Aquella de la qual es va fer una fidel, fidelíssima reproducció el 2021 per preservar-la davant el seu evident deteriorament. Aquella que ha servit durant anys i panys per donar caràcter a la festa, per ser portadora d’una tradició popular, i que l’hereu de ca l’Antonieta considera de la seva propietat. I com si seva fos, l’agost del 2024 va procedir a registrar la màscara i ara exigeix la retirada del llibre de Roig editat per Edicions Sidillà perquè considera que no es pot fer ús de res que mostri aquella màscara. I a la portada del llibre hi apareix un fidel i molt notable dibuix -dibuix, una obra d’art que no pertany pas a Benazet- de Montserrat Mayol.
Marc Benazet va fer arribar just l’endemà de la presentació de llibre un requeriment escrit demanant a l’ACPO, a l’editorial i a Roig que retirin el llibre de la venda. I que deixin clar que ni l’editorial, ni l’associació, ni l’autor del volum divulgador de la festa ordinenca no tenen res a veure amb la màscara ni hi tenen cap dret. Una demanda, com a mínim rocambolesca, però que s’ha efectuat. I que s’ha efectuat, segons que ha pogut saber l’Altaveu, partint de la base que des de casa Antonieta consideren la màscara de la seva propietat. I així la van registrar. Com a marca. D’entrada l’Oficina de Marques ha atorgat a Benazet ‘drets’ perquè pugui usar la màscara en tan què marca per a productes de joieria, medalles… per articles de papereria, que inclou llibres, fulletons… per a bosses, motxilles… per a roba, calçat i complements. Per fer-ne adorns, pins, insígnies… o per convertir-la en joguina, en màscares per al carnaval o per fer-ne teatre… o per convertir l’antiga pell en ninot de peluix. Sorprenentment, Marc Benazet té l’autorització per a usar la marca davant d’una immensa llista de productes. I considera que té dret a oposar-se a tot allò que pot suposar una confusió o que pot anar contra els seus interessos particulars.
En virtut de dit registre, els assessors legals de Benazet han fet saber a l’ACPO, segons que ha pogut saber l’Altaveu, que l’hereu de ca l’Antonieta té “l’exclusivitat” de la “difusió” de l’antic cap de l’ossa en “imatges en la publicació de llibres, màscares i d’altres productes i serveis”. I que “no es poden utilitzar, difondre, comercialitzar o fer qualsevol ús indegut sense el consentiment del titular”. En una carta que s’hauria fet arribar fa uns dies a l’associació ordinenca a través del comú s’indica que “ni teniu aquest consentiment, ni del titular ni de la família a la qual pertany la màscara de l’ossa”. És a dir, Benazet i els seus familiars s’atribueixen la propietat d’un bé cultural, de l’insígnia d’una festa reconeguda per l’Unesco com a patrimoni mundial.
LA CONSERVACIÓ DEL CAP
Ca l’Antonieta creu que li correspon la propietat de la màscara perquè durant molt temps va conservar la pell de l’ossa, autèntica i ara evidentment molt deteriorada, a la casa pairal. Justament, el llibre que pretén Benazet que es retiri, explica efectivament que cal Pauet, que més tard seria ca l’Antonieta, es va encarregar de preservar el cap de l’ossa durant molt temps. Però no pas sempre ni únicament. El cap de l’ossa són restes de pell del crani i del rostre d’un plantígrad real. Sense tractament taxidèrmic es va anar arraulint i fent malbé.
“Al llarg dels temps, el cap de l’Ossa ha tingut, doncs, diferents ubicacions. Ha estat sobretot a Cal Pauet (avui Casa Antonieta) que es va erigir en la casa de referència, però també s’havia guardat en un armar de la casa comuna vella durant els anys cinquanta”
Escriu Roig en el llibre que es pretén aniquilar que “el cap ha arribat als nostres dues passant de generació en generació i conservant-se en diferents indrets sense que, tal com hem dit, se li hagi fet cap mena de tractament taxidèrmic”. “Pel que fa als elements que formaven part d’una festa, en aquesta època es guardaven any rere any a les cases pairals”, manté l’autor de ‘L’Ossa d’Ordino. Una tradició ancestral dels Pirineus’. I hi afegeix: “Al llarg dels temps, el cap de l’Ossa ha tingut, doncs, diferents ubicacions. Ha estat sobretot a Cal Pauet (avui Casa Antonieta) que es va erigir en la casa de referència, però també s’havia guardat en un armar de la casa comuna vella durant els anys cinquanta.”
Però també es va conservar a “diferents llocs de cases particulars que podien coincidir amb el lloc on vivia el personatge que feia l’Ossa, com és el cas de Josep Martínez ‘Crispi’, que va fer l’Ossa els anys noranta del segle passat en el moment de l’aturada de la representació i que va conservar el cap i que va tenir cura de la seva pell enllustrant-la amb greix perquè no es ressequés, com ell mateix explica. A partir de la represa del 2017, de nou aquest cap passa a ser custodiat pel comú. L’any 2021 va ser el darrer cop que es va utilitzar el cap real”, escriu Roig.
Va ser llavors que veient l’estat de deteriorament que presentava la màscara, l’associació cultural que impulsa diverses tradicions ordinenques va optar per fer una magnífica reproducció del cap. I la màscara original, d’una forma poc ortodoxa, de cop va tornar a mans de Benazet. Hi ha hagut molt temps d’estira-i-arronsa. L’ACPO ha defensat sempre que la peça original s’ha de poder conservar en unes condicions dignes que permeti aturar el deteriorament molt avançat. I així hauria estat com s’hauria empès el comú a signar un conveni amb casa Antonieta per recuperar en forma de cessió la màscara.
Però, ai làs, Benazet, que durant un temps, fa ja alguns mandats, va ser conseller de comú al costat d’Enric Dolsa, va exigir que el conveni de cessió li reconegués la propietat de la màscara. A nivell de carrer, com a mínim entre els integrants de l’associació cultural, ningú va entendre la petició ni, menys encara, que es pogués admetre la titularitat d’un bé cultural protegit a una persona individual. Però el comú, volgudament o no, hauria caigut en la trampa. I amb el document reconeixent la propietat a Benazet aquest és quan hauria impulsat la marca ‘Benossa’ i ara reclama la retirada del llibre perquè a la portada hi ha un dibuix extraordinari que reprodueix el cap de l’ossa.
LA PROPIETAT
La carta enviada a Roig, l’ACPO i l’editora del llibre, segons que ha pogut saber l’Altaveu, deixa clar que “la família Benazet és la propietària de la màscara que s’ha utilitzat tradicionalment en la sàtira de l’Ossa d’Ordino, com a part important de la tradició de la parròquia” i li deixa clar a l’autor de ‘L’Ossa d’Ordino’ que “no representa al titular de la marca ni ostenta cap dret”. En conseqüència, i entre altres, “tampoc està autoritzat mitjançant l’ACPO a difondre, representar o autoritzar la marca registrada en qualsevol servei i producte, com tampoc realitzar la difusió per diferents canals i xarxes socials que es puguin gestionar per l’associació”.
“La família Benazet és la propietària de la màscara que s’ha utilitzat tradicionalment en la sàtira de l’Ossa d’Ordino, com a part important de la tradició de la parròquia”, es manté en la missiva a partir de la qual es demana la retirada del llibre
Benazet, a través dels seus representants legals, arriba a advertir que l’ús de la marca -i de la màscara- “pot constituir un delicte” i que no es pot fer cap utilització de la màscara que pugui comportar confusió. És a dir, que ha de quedar clar en tot moment que Benazet és el propietari del vell cap de l’ossa. Per això demana la retirada del llibre i l’adopció d’altres mesures sota l’advertiment que si no es compleixen “ens reservem el dret a emprendre accions legals, per la via civiol i/o penal, i quines corresponguin en defensa de la protecció dels drets vulnerats del titular de la marca”.
I què demana a banda de la retirada del llibre en un termini màxim de quinze dies naturals? “Cessar d’immediat l’ús i difusió en qualsevol format o medi on hi consti el contingut infractor en versions impreses, digitals o en qualsevol altre suport”. Alhora, “que es deixi constància en la publicació del llibre que l’ús és indegut, no està autoritzat, ni afiliat, ni patrocinat pel titular de la marca, emetent una fe d’errada en el diari de major tirada d’Andorra, en la pàgina web de l’APCO i en la del comú d’Ordino, on es desvinculi directament l’autor del llibre amb la marca registrada, amb el titular d’aquesta i amb la família Benazet que es la propietària”. ‘Xim pum’. L’ossa en guerra, vaja.
Comentaris (37)