La sensació en una part del col·lectiu -actualment l’ASMA controla entre 100 i 150- és que queden “marginats” davant altres músics. Especialment, alguns lamenten el fet de veure nombroses contractacions provinents de l’estranger i, en canvi, poca presència andorrana en alguns cartells. En aquest sentit, s’apunta al fet que, molts cops, la gestió no és directament des de l’administració sinó via empreses especialitzades a qui s’adjudica l’organització dels esdeveniments. Alguns, fins i tot, han posat sobre la taula la necessitat de fer alguna acció de protesta i de reclamar una quota de país a l’hora d’impulsar aquests esdeveniments.
Tot això coincideix amb l’arribada, ara fa unes setmanes, d’una junta a l’ASMA que persegueix reactivar l’entitat, després d’uns anys en somort. L’encapçala com a president Joan Gómez, que ha admès l’estat de malestar de part del col·lectiu, però s’ha mostrat convençut de poder reconduir-lo. Com? “Fa temps que parlem i pensem que és solucionable aquesta situació, amb una sèrie de músics que se senten marginats; podem donar-los una empenta per ajudar-los a arribar al circuit”, ha comentat.
En certa forma, s’entén que no cal buscar tota la responsabilitat en els comuns sinó assumir que “una part de culpa” la té el mateix col·lectiu, a vegades per desconeixement de certs punts importants. Per això, el que toca és “trobar la formula per ajudar aquests grups que tot i ser vàlids no estan acabant de funcionar”. En aquest sentit, es recorda que l’estatut de l’artista, aprovat ara fa uns mesos, “ha de començar a funcionar i ja ha solucionat una part important de la problemàtica”.
Aquest però, és només un dels problemes que es vol afrontar des d’aquesta nova direcció. N’hi ha d’altres que també es volen abordar la manca de locals d’assaigs, la falta de subvencions culturals o el fet que no hi ha sales de concerts. També hi ha preocupació per la competència deslleial o el fet que, en molts casos, les feines i les actuacions estan mal pagades. En definitiva, es vol “millorar la qualitat de vida dels músics i la cultura musical del país” i, per tant, “la resolució d’aquests problemes és vital”.
Comentaris (4)