La Fundació Privada Tutelar ‘liquida’ la gerent com a primer pas per intentar redreçar el rumb

Un patronat convocat d’urgència certifica la sortida de Sílvia Gabarre enmig d’una profunda crisi a l’entitat, serioses dificultats fins ara per abonar fins i tot les nòmines i divisió entre alguns dels integrants de l’òrgan de tutela de la institució

Els ministres de tutela de la fundació, Josep Maria Rossell i Víctor Filloy (esquerra); i el president de l'entitat, Josep Rodríguez (dreta), arribant a la reunió del patronat.
Els ministres de tutela de la fundació, Josep Maria Rossell i Víctor Filloy (esquerra); i el president de l'entitat, Josep Rodríguez (dreta), arribant a la reunió del patronat. Toni Solanelles

Si només comptés la viabilitat econòmica, la Fundació Privada Tutelar hauria d’abaixar la persiana. Sense discussió. Però políticament, almenys per ara, tirarà endavant. El Govern n’agafa les regnes d’una institució sumida en una profunda crisi i un desori més que important. Això sí, l’aportació anual compromesa per l’executiu de 350.000 euros, un 75% més que fins ara, ha de salvar els ‘números’. La primera decisió fulminant en un intent de posar ordre ha estat liquidar la gerent. Res d’acord. El pacte és només per a les fotos. 

L’acomiadament de Sílvia Gabarre és això, un acomiadament. La sortida de la directora gerent s’ha anunciat formalment en una reunió d’urgència que el patronat de l’entitat ha celebrat aquesta tarda a la seu de la fundació, al Prat de les Oques d’Escaldes. Gabarre, però, ja sabia des d’hores abans que se n’anava al carrer. Formalment, la justificació hauria estat que no té la formació acadèmica que els estatuts de l’organització requereixen per al càrrec: una llicenciatura en l’àmbit social.

Signatura del nou conveni entre Afers Socials i la Fundació Privada Tutelar.

Relacionat

Situació insostenible a la Fundació Privada Tutelar

La qüestió és: ¿quan a Gabarre, el febrer del 2020, la van col·locar en aquest lloc per acabar amb la bicefàlia que hi havia en la gerència de la Confederació Empresarial (CEA) tenia una titulació que ara no ostenta? La resposta evidentment és negativa. Se la va acomodar en un càrrec per al qual, asseguren les fonts, ha resultat no tenir prou taules. Però qui la va acomodar d'entrada també hauria d'assumir responsabilitats. Ara, i de fet, el que hauria acabat llimant la confiança amb la gerent és el fet que des de fa mesos, i de forma permanent, estigués reclamant, suposadament, un augment de sou per a l’equip que tira endavant la fundació, ella inclosa.

Aquestes peticions reiterades no s’haurien posat gens bé en el marc d’una entitat sumida en una greu crisi econòmica. Tant que hi ha hagut moments de dificultat, segons les fonts, per poder abonar les nòmines. I és que les despeses de funcionament de la institució és més que notable. I, com se sap, ha estat el ‘luxós’ i selectiu programa Joves en Inclusió (JEI) el que ha anat minant les reserves que la fundació tenia. Fins a esgotar-les, pràcticament, en un moment de forta contracció econòmica, de nul·les donacions d’ànimes caritatives i de reducció dràstica d’espònsors i patrocinis varis. Com el dels bancs a través de l’Andorran Banking.

Públicament, és una renúncia de l’executiva. Davant d’ella, la justificació és que no compleix els requisits acadèmics. La suposada realitat és la pèrdua de confiança del patronat per manca de taules de la despatxada i la reiterada demanda, en els temps que corren, d’increment de sous

El desordre és notable. Molt. Les escenes que s’han vist en les reunions del patronat els darrers temps han semblat sortides en alguns moments del film més sòrdid que puguin haver protagonitzat els germans Marx. La sensació de vaixell sense rumb hauria estat una constant per molt que, i això ningú no ho nega, a nivell d’acompanyament de les persones que han vist la seva capacitat modificada per l’autoritat judicial es fa una feina real i en molts casos necessària i única. Són 46 les persones sobre les quals té cura la fundació.

Gabarre va signar contracte per assumir la gerència acceptant una clàusula: en el moment que demanés eventualment la reincorporació a la plaça la seva antiga ocupant i actual secretària general de Govern, Ester Fenoll, dequeia la contractació i Gabarre quedava despatxada. No ha calgut arribar aquest extrem. La sortida de qui va ser secretària d’Estat de Família, directora del BOPA o gerent de la CEA s’ha decretat igual. Ara, l’ombra allargada de Fenoll continua.

I és que una part de les persones o institucions que integren o formen part del patronat de la fundació tenen clar que l’ordre també passa per tallar el cordó umbilical que uneix l’actual secretària general de Govern i la fundació que s’enfonsa. I que s’enfonsa en bona part per un programa -necessari o no, això és una altra cosa- que ha arrossegat la institució tutelar per, justament, unes persones que no són tutelades. Cert, també, que l’àmbit d’actuació de la institució el consagren els estatuts més enllà de la tutela.

El canvi de gerència -ara s’obre un període per analitzar la situació i per activar un suposat procés de selecció- podria ser un primer pas. Però si es vol posar ordre de veritat -i d’això no se n’hauria parlat pas obertament durant la reunió urgent i extraordinària del patronat d’aquesta tarda- cal, mantenen algunes fonts properes a una part, potser ni tan sols majoritària, del patronat, posar a ratlla a certes maneres de fer, clientelismes, proteccionismes o interessos gairebé personals. Clar que ara paga Govern. Perquè els 350.000 euros anuals són, de llarg, una altíssima part del pressupost de l’entitat.

Comentaris (5)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.