El propietari del cotxe i la processada havien tingut una relació. Com ha quedat clar durant la vista va ser “turbulenta” -paraula feta servir per la presidenta del Tribunal-. I va acabar malament. Amb una forta discussió, ja a la tardor del 2019, que va derivar en una condemna a l’home, ordre d’allunyament inclosa. A partir d’aquí, ell va haver de buscar-se la vida per trobar un lloc ni que fos per dormir.
Les seves pertinences les guardava a un cotxe, força atrotinat, que tenia al pàrquing de l’edifici on vivia la seva àvia, a Andorra la Vella. Durant setmanes, no va tenir cap contacte amb la que havia estat la seva parella. Fins al 18 de gener del 2020. Aquell matí, l’àvia van sentir com picaven a la porta i, en sortir, es va trobar al replà diferent roba del net tirada per terra. I al pis de dalt, la dona.
Alertat per la seva padrina, el propietari del vehicle va anar al garatge i va veure que el vehicle havia estat obert. Assegura que, llavors, van trobar a faltar dues jaquetes -una de les quals, segons han explicat al judici, la duia la dona- i diners. Uns 150 euros. A partir d’aquí, van presentar denúncia a la policia.
Justament, un dels punts que han posat en relleu els agents que van atendre la queixa, és l’estat del vehicle. Tampoc ho ha negat la víctima del suposat furt. El cotxe, en aquell moment, tenia força desperfectes. Ni tan sols podia circular. Ara bé, el feia servir, justament, per emmagatzemar les seves pertinences.
Pel que fa a la versió de la processada, no s’ha pogut escoltar. La dona no s’ha presentat al judici. Malgrat això, el procediment ha continuat. Ha estat jutjada en rebel·lia. En principi, per un presumpte delicte de furt amb força en les coses. Justament, un dels objectius de la seva defensa ha estat posar en qüestió l’estat del vehicle per argumentar que, en tot cas, obrir-lo no havia requerit cap forçament. L’altre ha estat intentar convèncer les magistrades -fins i tot recordant que la part acusadora té altres condemnes per diferents causes, fet que li ha valgut la reprimenda de la presidenta- que, en el fons, la denúncia del furt era falsa. Que tot era una mena de revenja en no acceptar la sentència per maltractaments que tenia a sobre. Per això, ha demanat l’absolució de la seva patrocinada.
Pel que fa a la fiscalia, en canvi, dona plena versemblança al furt. Entenia que havia quedat acreditat el furt del vehicle, tot destacant els danys a les finestres, i que a l’acusada se la va localitzar amb una de les jaquetes la desaparició de les quals havia denunciat la seva exparella. Per això, ha considerat provat el delicte de furt amb força i ha reclamat una pena de sis mesos condicionals, mentre que l’acusació particular exigia el retorn dels diners i la roba sostreta, així com el pagament dels honoraris d’advocat. I, sobretot, una altra cosa: “que se n’allunyi”.
Comentaris