En el cas del metro de Lima, els beneficiaris últims i reals dels pagaments d’Odebrecht sí que haurien rebut una severa sanció, segons que publiquen mitjans de comunicació d’aquell país. De fet, el quart jutjat penal col·legiat nacional, que és així com s’anomena la instància que ha imposat les condemnes recentment, ha establert una pena de 21 anys de presó a l’exviceministre de Comunicacions del Perú entre els anys 2008 i 2011 Jorge Cuba. I també ha fixat penes igual d’altes per antics funcionaris que haurien afavorit l’adjudicació de les obres del metro de Lima a Odebrecht.
La constructora brasilera hauria abonat, segons la justícia peruana, poc més de 8 milions de dòlars en comissions per poder-se quedar les obres, que acabarien superant els 500 milions de dòlars. Segons la fiscalia peruana, els imputats ara condemnats van rebre els diners a través de diverses empreses offshore que tenien comptes a Crèdit Andorrà i BPA, al suís BSI, i a l’entitat bancària Inteligo, en les seves seus de Panamà i de Bahames.
En cap cas no hi ha hagut cap actuació dirigida a cap entitat bancària, que hauria fet les seves tasques de mínima diligència o diligència exigida. A l’única a què s’ha obert una causa -i, a més, es justifica entre altres el ‘notice’ del FinCEN- és a BPA, que la part dels diners que va rebre d’Odebrecht evidentment els va rebre ja prèviament bancaritzats. I no és que no s’hagin obert causes a Suïssa o a Panamà per les respectives entitats bancàries implicades. És que a Andorra no s’ha fet cap actuació contra cap banc més.
Comentaris (3)