De fet, quan el pare, que reconeix que tenia una relació complexa amb la filla, hauria pretès mantenir un contacte més accentuat amb sa filla, aquesta era menor. Avui la noia ja és major d’edat i, òbviament, ja pot decidir del tot què fa amb la seva vida i si vol veure el seu pare o no el vol veure. Però això no treu, diu el Constitucional, que els tribunals no haguessin hagut d’espavilar més a prendre decisions. Que podien dir-li a l’home que no tenia dret a segons què. Però com a mínim li diguessin i pogués actuar en conseqüència. Perquè quan la dona va demanar aturar-ho tot amb un informe psicològic, l’home ja ho va acceptar i es va iniciar des de llavors un treball per mirar de refer la situació.
L’estiu del 2019 es van coincidir quinze dies de contacte estival amb el pare i el 2 de setembre la noia va fer arribar un escrit dient que preferia no mantenir el contacte perquè no la feia sentir bé. I a partir de llavors, de nou, tot encallat fins que al 2022 hi ha la dissolució definitiva del matrimoni que havia estat i, en conseqüència, es va fixar tot plegat. I el pare sense veure la filla. Però això és una altra cosa i del que es queixa l’home és de com l’han fet gruar els tribunals.
Es va estar uns tres anys fins que no es va dictar “una resolució judicial que denega el restabliment dels contactes paternofilials” i això “no pot considerar-se un termini adequat per tal que un tribunal resolgui una qüestió tan rellevant en l’evolució de la relació paternofilial com és el règim de contactes entre ambdós i les modalitats de la seva aplicació”
El Constitucional recorda que el recurrent va mostrar-se actiu en reclamar una solució a les seves peticions. I recorda als tribunals que ni la posició de la menor ni els informes psicològics no feien més o menys complicat el cas. No es pot “justificar una complexitat del procés que fonamenti el retard en l’adopció d’una decisió, sinó que, precisament, pels interessos en litigi i els béns jurídics a protegir, allò que calia era l’adopció d’una decisió que decidís la continuació o no dels contactes paternofilials amb les cauteles que l’òrgan judicial considerés oportunes per salvaguardar l’interès de la menor”, diu la sentència ara dictada.
El Constitucional analitza l’activitat desenvolupada per l’òrgan judicial i manté que “s’ha d’entendre que sí s’ha vulnerat el dret a un judici de durada raonable, perquè des de la data del 2 de setembre del 2019, quan la menor va manifestar la seva voluntat de no veure al seu pare, i l’aute previ del 25 de juny del 2019, que fixava un règim de contactes de 15 dies pel període estival, i l’obligació dels pares d’informar l’1 de setembre del 2019 per poder continuar amb el règim de visites, no es va adoptar cap resolució, ni es va portar a terme cap actuació, fins al 9 de febrer del 2022, en el moment que es va prendre audiència a la menor, quan ja comptava prop de 17 anys”.
Tot plegat porta l’Alt tribunal ha afirmar que “aquestes dades evidencien que van transcórrer, des de setembre del 2019 fins al febrer del 2022, 2 anys i 5 mesos, sense que es portés a terme cap actuació, i, la resolució per la qual es denegava el restabliment del règim de visites no va tenir lloc fins a la sentència dictada per la Batllia, l’1 de setembre del 2022; és a dir, tres anys des del dia en què els progenitors havien d’informar sobre l’evolució de les visites”.
Aquest transcurs de temps fins al dictat “d’una resolució judicial que denega el restabliment dels contactes paternofilials no pot considerar-se un termini adequat per tal que un tribunal resolgui una qüestió tan rellevant en l’evolució de la relació paternofilial com és el règim de contactes entre ambdós i les modalitats de la seva aplicació”. Per tant es reconeix que s’ha vulnerat el dret a un procés de durada raonable i més encara en una matèria tant sensible i obre la porta a l’home per tal que pugui ser indemnitzat.
Comentaris (4)