En un fil queda clar que d’idees i recorreguts per portar el tren al Principat fa molt de temps que es parla. Ja al segle XIX es va planejar una línia des de Manresa, via Súria, Cardona i Tuixent, creuant el Cadí fins a la Seu d’Urgell. De fet, el projecte plantejava fins i tot acabant enllaçant amb França. Es va quedar, però, en això. En una idea.

Encara al segle XIX té el seu origen, segons expliquen des d’AndRail un segon projectes. Ambiciós, si més no. El recorregut seguia l’eix del Segre passant per Coll de Nargó fins a la Seu. Les autoritats andorranes del moment hi van apostar fort. Tant que, el 1904, el Consell General va aprovar la connexió fins a Escaldes. Tot, però, va quedar novament a l’aire.

Al llarg del segle XX la idea del tren va sobrevolar molts cops les ments dels andorrans però sense sort. Ha estat als darrers anys quan l’interès sembla haver-se reactivat. El 2006, la Generalitat i l’empresa gestora dels ferrocarrils catalans, FGC, van prometre estudiar la viabilitat d’una línia entre la Pobla de Segur i Andorra. El 2010, aquesta idea es va modificar avaluant l’opció de passar per Organya. L’estudi, però, encara no s’ha fet.


Dues possibles solucions han aparegut els darrers anys. El 2009, arran d’una tesina a la Universitat Politècnica de Catalunya que estudiava el problema de portar el tren al Principat, es va considerar que la millor opció era un túnel des de l’Ospitalet. De fet, es tracta d’un dels projectes actualment en estudi.

Ho és juntament amb un altre, el brancant des de la Cerdanya fins a Sant Julià. Aquest inclou també la proposta d’un canviador d’ample que permeti arribar fins a Tolosa o Barcelona.

De projectes... molts. De realitzats, encara cap. Qui sap si el futur més proper permetrà trobar un final feliç a aquesta història.
Comentaris (1)