Segons explica l’acusat, la propietària, ja difunta, sí que n’estava assabentada des del primer moment. Fins i tot, apunta que es va enfadar una mica, però que anaren de vins junts. Però, la filla d’aquesta dona ha exposat que d’això res, que la seva mare va saber que hi havia gent a l’immoble perquè ella va acudir per arreglar-lo i llogar-lo. L’inquilí poc té a dir-ne, ell sabia que l’acusat no era el propietari, però no en quines condicions li havia sigut arrendat el pis.
Durant quasi dotze mesos, aquest resident de procedència portuguesa va estar vivint al pis. Assegura que, mensualment, li demanava a l’acusat per les despeses de la calefacció i l’electricitat, però la resposta sempre era “no és res”. Ara, s’ha vist que sí que eren quasi 400 euros en dos mesos, més el que restaria. Aquesta quantitat està sumada a les mensualitats que se li demanen al “fals” arrendador, en total 4000 euros que ja hauria abonat i 1000 més que li queden pendents.
En aquesta història hi ha tres versions, i cap de totes coincideix. El que sí que està clar és que el lloguer es va començar del revés. Primer es van donar les claus i després es va avisar la propietària. Per saber-ne la resolució final caldrà esperar fins al 10 de juny, quan es farà pública la decisió del tribunal.
Comentaris (1)