El retorn etern de Boris I

Comentaris

“Li feren lloc a la taula dels notables: el cap del seu govern provisional, el Síndic i quatre consellers (...) Eren homes que necessitaven el poder i desitjaven sentir-lo, palpar-lo. Boris era per ells un trampolí que calia afalagar” (Borís I, rei d’Andorra – Antoni Morell)

 

Estava intercanviant amb un amic la informació sobre el projecte de laboratori de recerca d’Ordino, quan ell va preguntar: “Sembla un ‘fake’... segur que és autèntic?”

No, no era un ‘fake’; era la traducció de l’annex 1 del ‘pacte de socis’ sobre la construcció, desenvolupament i gestió de les operacions del centre de recerca i desenvolupament signat a quatre bandes per l’ADI, Govern, Grifols lnnovation and New Technologies Limited i Grifols S.A.

Pressupost Grifols

Cert és que jo també estava sorprès per la “lleugeresa” de la documentació, en un “projecte” que em recorda molt les paraules de Balzac: “la fe que fa veure a un jove monjo els àngels del paradís és molt inferior al poder del vell monjo que els hi mostra”.

Govern ha declarat d’interès nacional, un projecte -en el qual serà accionista- amb 25 Milions d’euros de CAPEX i 8,5 milions d’OPEX, un projecte que pel que sabem no tindrà ingressos, ni satisfarà cap impost. Al cashout no hi ha ni un cèntim d’euro per les arques públiques, sinó tot el contrari: cessió de terrenys, obres per compte de Govern i subvencions a l’operació fins a 5 milions d’euros. Un veritable negoci!

El pensadors de la dreta andorrana sovint mostren la temença a un retorn al vassallatge medieval o una reedició de la sàtira de Berlanga “Bienvenido Mister Marshall”, però ves per on! Resulta que el que ens trobem és amb l’enèsima repetició de l’afer del rei Boris.

“Es pot estar a favor de la diversificació econòmica, del progrés tecnològic, de l’atracció del talent i, malgrat això, pensar que una societat participada pel Govern no serà la millor forma d’aconseguir-ho. Es pot estar a favor de fer passos per tenir en un futur un clúster de biotecnologia i biomedicina, i alhora creure que serà molt contraproduent signar un pacte de socis que crea un monopoli de fet en la investigació immunològica”

Toni Morell, al seu ‘Boris I’, relatava com un 8 de juliol de fa 87 anys, el Consell General havia proclamat Boris de Skossyyreff rei d’Andorra. Només va votar en contra un conseller de la parròquia d’Encamp: “Cinto, animal indòmit, panxut, vestit sempre amb pana negra i camisa sense coll.... el Cinto, sol, s’atreví a desafiar el somni de Boris”. La “voluntat popular” no admetia dubtes; al pobre Cinto, com al Dr. Stockmann, el protagonista d’Un enemic del poble de Ibsen, el van fer callar. “gairebé fou maltractat (...) l’acusaren de robar el pa dels seus fills, d’anar contra l’esdevenidor del país...” diu Morell; el lúcid Toni no carrega contra Boris -un personatge que cau simpàtic- sinó contra la cort d’aprofitats i àvids de poder que l’envoltaven.

Des de fa temps, manca en la classe dirigent andorrana capacitat d’anàlisi; volen la solució abans d’estudiar a fons els problemes complexos als que ens enfrontem col·lectivament; han oblidat la màxima de Fiter i Rossell: “examinar los negocis i coses despàcio”; contínuament confonen (o volen que confonem?) objectius, estratègia i tàctica.

Als 23 consellers que van votar el 8 de juliol de 1934 potser no els hi mancava raó si el seu objectiu era lliurar-se dels Coprínceps, però es van equivocar, com es va veure el 14 de juliol, amb la seva estratègia de coronar Skossyyreff.

Aquesta vella i anecdòtica (?) confusió, es trasllada també avui als debats públics que esdevenen simplificadors, moralistes i maniqueus. L’argument implícit en tot els debats es podria formular així: “si discrepes de les eines que jo proposo, és que discrepes dels objectius, i si acceptes els objectius, has d’acceptar les meves eines”.  Aquesta manera d’enfocar les discrepàncies tàctiques és comú a totes les tendències, però evidentment és més forta en els que gaudeixen del poder.

Es pot estar a favor de la diversificació econòmica, del progrés tecnològic, de l’atracció del talent i, malgrat això, pensar que una societat participada pel Govern no serà la millor forma d’aconseguir-ho.

Es pot estar a favor de fer passos per tenir en un futur un clúster de biotecnologia i biomedicina, i alhora creure que serà molt contraproduent signar un pacte de socis que crea un monopoli de fet en la investigació immunològica.

Es pot estar a favor de la formació especialitzada dels joves professionals andorrans en sectors tecnològicament punters i adonar-se que, de moment, no hi ha cap compromís concret en el “Projecte”.

Es pot tenir la voluntat de propiciar la cultura de la recerca, el desenvolupament científic i tecnològic, tant a nivell social com empresarial i refusar -com deia Toni Morell- que Andorra es converteixi “en una grossa perola de llentilles” en la que alguns “farts, contemplen com va buidant-se”, mentre ells segueixen engreixant-se.

Etiquetes

Comentaris

Trending