Justícia

La policia va demanar poder gravar Gea, García i Dos Santos a qualsevol lloc

Els investigadors estaven esfereïts amb “les maniobres de desviació de fons” que suposadament realitzaven els principals dirigents de la FAF i pretenien saber què coi tramaven

Toni Solanelles

El 8 d’abril, tot just un mes abans que esclatés la denominada ‘Operació Cautxú’, els policies de la unitat de delictes econòmics que feia pràcticament dos anys que estaven estudiant els comptes bancaris de la Federació Andorrana de Futbol (FAF) i de molts dels seus principals dirigents van demanar intervenir les comunicacions de l’entitat i també del llavors president de l’entitat, Víctor Santos; del secretari general, Tomàs Gea; i del tresorer, José García. I també la del director tècnic i les de dos empleats més de l’ens federatiu. Els investigadors van arribar a demanar la possibilitat de poder gravar els tres actuals processats per l’afer en qualsevol lloc: al carrer, en un bar, en qualsevol altre local públic…

Els agents estaven esparverats davant de tantes transferències i tants xecs d’anada i tornada que no eren capaços d’entendre més enllà d’estar gairebé convençuts que estaven davant d’unes “maniobres de desviació de fons” davant de les quals, els principals dirigents de la FAF, abonaven diverses quantitats de diners a d’altres empleats o col·laboradors a canvi del seu “silenci” atès que, suposadament, coneixien les pràctiques presumptament corruptes -usen aquest terme els investigadors- dels principals dirigents federatius. Feia dos anys com a mínim -la policia va iniciar la investigació arran d’un informe de la UIFAnd datat a 27 d’abril del 2017 i el cos d’ordre va emetre un primer estudi el setembre d’aquell mateix any- que s’estaven monitorant els comptes bancaris i entenien els policies que hi havia risc de filtracions i que tot se n’anés en orris.

La policia va iniciar la investigació arran d’un informe de la UIFAnd datat a 27 d’abril del 2017 i el cos d’ordre va emetre un primer estudi el setembre d’aquell mateix any

Calia, segons els experts en la investigació de delictes, fer un pas més just abans de fer esclatar l’operació: ‘punxar’ telèfons, intervenir les comunicacions. La batlle que llavors instruïa la causa va accedir parcialment a les pretensions policials. I només durant un mes -al final va ser una mica menys perquè algunes de les converses enregistrades van accelerar l’activació de les detencions i el primer dels dos escorcolls realitzats fins ara a la seu de la FAF- i no dos com pretenien els investigadors. Tampoc no es va autoritzar gravar Gea, García i Dos Santos en qualsevol lloc i xerrant amb qui fos.

L’informe policial del 7 d’abril, que ve a ser una mena de resum de l’anàlisi d’un nombrós volum de comptes bancaris que evidencien, pel cap baix, un seguit de transvasaments dineraris no sempre justificats però que, en molts casos, presumptament, tenen per objecte ja sia ‘comprar’ fidelitats, assegurar lleialtat; ja sia, en altres situacions, tantes o més, abonar serveis prestats -una altra cosa és si es feia de manera correcta o no, quan per exemple se citen nombrosos funcionaris que estan rebent abonaments, de diversa naturalesa, però que no són declarats perquè la Llei de la Funció Pública impedeix tenir una segona activitat remuneratòria entesa com a tal- o, suposadament també, satisfer pagues extraordinàries a empleats.

L’estudi de diversos comptes bancaris, que és el que centra l’‘Operació Cautxú’, evidencia l’emissió de milers de xecs que haurien beneficiat uns quants centenars de persones

Els investigadors policials fan en el seu informe moltes suposicions. Algunes, d’encertades. D’altres que han anat decaient amb l’evolució de la causa i el treball dels assessors jurídics dels implicats. Clar és, però, que de les desenes, alguns centenars de noms que apareixen en l’informe, ben poques d’aquelles persones saben que la policia els cita en un informe. Per tant, hi ha desenes de persones que no han acreditat res perquè mai ningú no els demanarà d’acreditar res. Ara, és clar i objectiu que, per exemple, d’un sol compte de la FAF, el que rebia les injeccions provinents de la UEFA, entre el 2013 i el 2018 es van emetre 4.704 xecs per valor de poc més de 12 milions d’euros.

Dit compte havia rebut en el mateix període 48 transferències que suposaven uns ingressos propers als 30 milions d’euros. Moltes, moltíssimes persones, físiques i jurídiques, reben pagaments per part de la FAF. N’hi ha d’uns pocs centenars d’euros. D’altres, de volums notablement més ingents. I això, al marge de les nòmines que rebessin els empleats, perquè el rastreig dels xecs de seguida va posar la mosca rere l’orella dels policies en relació amb dos treballadors, potser tres, que haurien cobrat quantitats molt importants via xecs sovint, gairebé sempre, al portador.

D’un sol compte de la FAF, el que rebia les injeccions provinents de la UEFA, entre el 2013 i el 2018 es van emetre 4.704 xecs per valor de poc més de 12 milions d’euros

Gairebé des del primer moment, però, la policia va centrar les seves indagacions en el secretari general i el tresorer. També amb el llavors president, però més pel càrrec que ocupava que no pas per la incidència real. Gea i García si que haurien fet, aparentment, suposadament, nombroses triangulacions. Que si xecs -el tresorer, sobretot, en va començar a rebre molts més d’ençà que es va jubilar-, que si transferències interelacionades entre diverses societats que emetien en alguns casos i sempre segons la policia factures falses per justificar cobraments, que si disposicions d’efectius via reintegraments en caixers automàtics de bancs a l’estranger… 

Amb tot, i vist que es feia dos anys que s’estava rere el tema i es temia que al final algú parlés més del compte, la policia va sol·licitar l’abril passat, com a pas previ a l’esclat de l’operació les ‘punxades’ telefòniques. I immediatament després que s’actués de la manera que la instructora cregués més oportú -és a dir, que ordenés detencions, escorcolls o el que sia. Els investigadors sempre van posar sobre la taula els delictes d’apropiació indeguda en alguns casos, d’administració deslleial i de defraudació a la CASS.

Tot just un mes abans que esclatés l’afer, els agents van sol·licitar ‘punxar’ telèfons i poder enregistrar els tres actuals processats encara que fos al carrer o en un local públic

Els feia por que se n’anés en orris la investigació però, convençuts que les pràctiques suposadament delictives continuaven i que calia donar el cop definitiu, van demanar que més enllà de les ‘punxades’ telefòniques es pogués enregistrar informàticament qualsevol interlocució que mantinguessin Gea, García i Dos Santos. Amb els mitjans que fos i sense posar en més en risc encara la investigació. “Es tracta d’intervenir totes les comunicacions dels interessats i no només les realitzades via telefònica”, afirmaven els investigadors.

I encara eren més clars i més rotunds. Sense manies en les expressions. La policia pretenia -però no es va acordar pas- poder enregistrar les comunicacions que “tinguin personalment al carrer o en un local públic amb l’enregistrament exclusiu d’en Domingos (dos Santos), Gea i d’en García, i del seu interlocutor. En aquest sentit cal recordar que els malfactors eviten explicar aspectes relacionats amb la seva activitat il·lícita per telèfon, ja que temen que puguin ser objecte d’una intervenció telefònica i prefereixen fer-ho directament a través d’encontres personals”. Vaja, que el cautxú es posa al camp i no al telèfon.