I és a causa de l’acusació de blanqueig contra el secretari general de la Federació Andorrana de Futbol (FAF), Tomàs Gea, i el tresorer de la mateixa organització, José García, que la causa ha ‘saltat’ de la instructora ordinària Stéphanie Garcia a l’especialista Maria Àngels Moreno. Dins de l’acusació del blanqueig, exactament s’atribueix als dos dirigents de l’ens federatiu empresonats un delicte d’autoblanqueig, una tipificació que es manté al Codi penal malgrat que pot semblar ‘ridícul’: s’acusa Gea i García de treure profit, d’usar, els diners que suposadament van obtenir de manera il·legal.
Més enllà dels treballs de les defenses per intentar argumentar els moviments que la Justícia considera il·lícits -i dels informes forenses que evidenciarien un deteriorament en la salut de Gea, encara que, per ara, no amb prou repercussió com per poder ser el detonador d’una sortida del secretari general de la FAF del centre penitenciari- i de les anàlisis que estan duent a terme d’un voluminós sumari els representants legals dels clubs que s’han personat a la causa com a actors civils (és a dir, com a perjudicats però sense reclamar per ara cap responsabilitat penal), el cas no ha experimentat cap gran novetat.
És clar que més enllà de les implicacions penals que hi pugui haver, la investigació que s’està duent a terme evidencia una gestió molt matussera de la FAF, de la qual, i d’una manera o altra, desenes, fins i tot algun centenar de persones, ha anat rebent quantitats de diners -amb diferents zeros a la dreta- que s’han convertit, com a mínim, en interessants complements salarials amb els quals compaginar les remuneracions obtingudes, cadascú, de les seves professions oficials. Formals.
Moviments cada cop més evident sobre l'elaboració de candidatures per intentar assumir la direcció de l'ens federatiu a partir dels comicis del 12-S
I encara a pocs dies de la celebració d’una assemblea que ha de suposar l’activació del calendari electoral que ha de portar fins a la votació del 12 de setembre, els moviments ‘estratègics’ en vista a configurar candidatures són, internament, cada vegada més evidents. Per molt que la junta actual, i que ha de dimitir en bloc per poder donar pas als comicis, anunciés fa uns dies tenir molt poques ganes de continuar batallant, tot indica que tindrà representació a les urnes.
El vicepresident Alfonso Martín estaria movent una llista que, és clar, hauria de presentar moltes cares noves. De fet, Martín no la pot encapçalar perquè els estatuts fixen que el candidat a president ha de ser, sí o sí, de nacionalitat andorrana, requisit que no compleix el vicepresident actual. Poc o molt, totes les persones que s’estan movent al tomb de l’elaboració de candidatures tenen al cap el nom d’alguns pares de jugadors dels equips de base o exfutbolistes amb cert renom.
Per exemple, hi ha alguns sectors que pretenien una renovació moderada de la FAF que haurien intentat convèncer el fins fa poc jugador internacional Òscar Sonejee perquè liderés una candidatura. Però sembla que l’esportista, que probablement acabarà apareixent com a seleccionador sub 21 una vegada es confirmi el salt de Justo Ruiz com a secretari d’Estat d’Esports, no estaria per la labor. En canvi, sí que remena l’olla Carles Riba, encara que no és probable que encapçali ell cap llista i, en canvi, sí que ho podria fer l’exministre i directiu bancari Josep Maria Cabanes.
Comentaris (2)