El Govern encara no ha pogut signar el contractes de prestació de serveis relacionats amb la gestió del fons de jubilació pel qual Crèdit Andorrà ha d’esdevenir el dipositari del pla de pensions dels funcionaris i Crèdit Assegurances l’entitat gestora d’un fons que ara mateix acumula ja més de dotze milions i mig d’euros. BancSabadell d’Andorra, una altra de les entitats que es va presentar al concurs (de fet, excepte Vall Banc hi van recórrer tots els bancs del país), ha presentat un recurs contra l’adjudicació de l’entitat gestora i la dipositària i el procés es manté aturat. L’adjudicació la va acordar formalment el consell de ministres l’1 de febrer, es va fer pública una setmana després i BancSabadell va presentar el recurs el 8 de març. Des de llavors la firma del contracte està en l’aire i la comissió de seguiment del pla no acaba de saber per on tirar. I fins que no es resolgui el recurs ha sol·licitat que no se signi cap contracte.
De fet, la voluntat de la comissió, segons algunes fonts, és rebutjar el recurs. Sense més. La intenció de la comissió seria elaborar un informe en què es justifiqui la no admissió a tràmit de l’acció del banc d’origen català. Però els integrants de la comissió -funcionaris elegits, en part, pel Govern i, en part, pels seus propis companys- no s’acaben de posar d’acord. No és la primera diferència que sorgeix en el marc de la comissió, que, per exemple, encara manté obertes les actes d’algunes de les reunions que han celebrat perquè no es posen d’acord en allò que ha de reflectir el document. No s’aclareixen en quines dades cal posar-hi (si un funcionari, per exemple, té més o menys vincles amb alguna entitat bancària concreta) i en quines no són necessàries que figurin en les actes.
Fonts coneixedores del procés han explicat que el recurs de BancSabadell ofereix molts arguments, molts en forma de pregunta, per posar en dubte que l’adjudicatari del concurs fos l’adequat. Segons fonts properes a l’entitat recurrent, que prefereix mantenir-se al marge de qualsevol manifestació pública, una vegada es va fer pública l’adjudicació es va sol·licitar l’informe tècnic que avalava la decisió. I, segons les mateixes fonts, la justificació genera molts dubtes. Molts serien d’un alt contingut tècnic. D’altres, però, fan referència a canvis que el licitant que finalment se’n va endur el gat a l’aigua hauria fet, en contra dels interessos dels funcionaris, quan el procés de tria ja estava plenament en marxa.
En aquest sentit, per exemple, una vegada obertes les pliques i vistes les comissions que s’aplicaven, va resultar que hi havia una entitat (Crèdit Andorrà) que només havia ofert la possibilitat d’invertir en diversos vehicles (financers) i no en un sol vehicle. És a dir, un sols fons propi de funcionaris. Com a conseqüència d’aquest fet, va corregir a la baixa les comissions que oferia. Allò lògic, però, hauria estat, segons les diverses fonts consultades, que les comissions s’haguessin augmentat en tractar-se d’un sol fons i no poder-los combinar amb els que ja té creats. La correcció, però, l’hauria aprofitat per reduir prestacions quan, probablement, ja sabia la resta d’ofertes.
Aquest fet, per exemple, no es veuria correcte i podria haver suposat la invalidació de la proposta de Crèdit Andorra. BancSabadell, però, hauria detectat altres incongruències de caràcter tècnic en analitzar l’informe d’adjudicació que, a través del recurs, voldria que li fossin aclarits. Tot i no ser un fons imprescindible, es tracta d’un dipòsit prou interessant i que, a priori, té uns inversors fixes durant un període de temps molt llarg. I més enllà d’això, el recurrent el que voldria és que les coses realment s’hagin fet de forma correcta i adequada.
Un mes i mig després de la presentació del recurs, encara no està clar quina resposta donar-li. I el Govern, per recomanació de la pròpia comissió de seguiment, manté el contracte sense firmar. Per ara, els més de dote milions i mig d’euros acumulats rendeixen a un 0,75%. Aquesta retribució del compte corrent perdurarà mentre no es faci efectiva la gestió del fons. La retribució del compte corrent a futur serà del 0,25%, revisables en funció de l’evolució dels tipus d’interès de mercats.
Comentaris