Hi ha casos que el personal que no té pràcticament cap noció de català -hi ha una incorporació de personal provinent de l’Amèrica Llatina cada vegada major- exerceix el que seria una professió regulada i, fins i tot en alguns casos, titulada. Per això el malestar encara és més notable. Segons les fonts consultades, a la denominada escola de Meritxell hi ha diversos educadors que es troben en aquesta circumstància.
Aparentment, que s’hagi de recórrer a personal que en altres institucions equivalents no hi podrien accedir per no reunir els requisits seria producte del malestar que es viu en aquestes dues fundacions i, també, per la baixa remuneració que s’ofereix a la majoria de noves incorporacions que es pretenen. De fet, es pot donar el cas que un titulat universitari amb una alta responsabilitat en l’engranatge formatiu-sanitari de la institució cobri la meitat que un empleat sense cap mena de formació que porta anys i panys al centre.
I aquest element també distorsiona, segons les fonts, el clima laboral i, alhora, genera l’alta rotació de personal que actualment hi està havent a aquestes dues fundacions que, en canvi, juguen o haurien de jugar un paper clau en la cura de persones notablement vulnerables. A la FPNSM les baixes continuen sent constants. I d’aquí l’accés de professionals cada cop més allunyats del coneixement del centre i la llengua, per molt que en les posicions de treball que s’ofereixen es deixa clar que cal conèixer el català. Però aquest requisit en no poques ocasions no es compleix.
Comentaris (22)