El Col·legi Oficial de Metges aposta per la necessitat que els professionals sanitaris parlin català

Des de la junta no ho veuen tant com una exigència, sinó com un compromís d’aquells doctors que hi vénen de fora, per assegurar una bona praxi i un bon tracte amb el pacient

Cartell del SAAS a urgències de l'hospital
Cartell del SAAS a urgències de l'hospital Altaveu

Les darreres setmanes ha ressonat amb una mica més de força la problemàtica de l’idioma a l’àmbit sanitari. Des d’indignació als pacients per ser atesos en castellà a urgències, el fre de la llei de professions sanitàries per l’exigència del B2 per poder operar a Andorra, arribant fins a possibles requisits a l’Acord d’Associació. Des del Col·legi Oficial de Metges (Coma), al·leguen que és necessari que els professionals de la salut parlin català, però no com a requisit, sinó com a compromís.

Meritxell Cosan, presidenta del Coma, explica que no es tracta d’un fet d’exigència per compliment de normativa, sinó per assegurar un bon tracte amb el pacient. A un país com Andorra, on passen diàriament gran quantitat de turistes i on es té un elevat nombre de residents, el català pot ser la llengua de referència per poder tenir una bona entesa entre metge i pacient. Cosan posa l’exemple un professional noruec que arribi al país i ha d’atendre un malalt andorrà, el seu punt de referència ha de ser un idioma que els dos puguin entendre, i no ha de ser obligatòriament l’anglès.

A tots els països, els metges i personal sanitari han de parlar l’idioma oficial. Quan professionals espanyols arriben a Suècia, si no demostren que tenen un mínim de coneixement de la llengua no els deixen exercir”, apunta Cosan. En aquest sentit, l’anglès pot semblar una bona alternativa, però en un país on oficialment es parla català, moltes persones poden no dominar-lo. “Per molt que l’anglès estigui a l’ordre del dia, s’ha d’unificar i hem de tenir professionals que tinguin un B2 de català, i si es vol demanar un ‘First’ com a segona llengua, perfecte”, explica.

“Podem donar fins a dos o tres anys perquè es tingui la titulació. Aquí tenim cursos gratuïts als quals pot accedir tothom, o se li pot facilitar des de Govern l’estudi de l’idioma, però al final el sanitari ha de poder-lo parlar amb certa destresa”

Però, el que apunten des del Coma és que no seria necessari que fos una exigència de primera instància, sinó un compromís d’aprenentatge per part del professional. Albert Dorca, membre de la junta, indica que “podem donar fins a dos o tres anys perquè es tingui la titulació. Aquí tenim cursos gratuïts als quals pot accedir tothom, o se li pot facilitar des de Govern l’estudi de l’idioma, però al final el sanitari ha de poder-lo parlar amb certa destresa”.

A un país com Andorra, on hi ha certa manca de professionals especialistes, és comú que s’hagin de buscar fora del país, i que moltes vegades les persones que hi arribin no dominen l’idioma. “Si necessitem cobrir certs serveis bàsics i sols trobem un candidat de Màlaga, perfecte, no li hem de dir que no. Però ha de parlar català perquè, pot ser, ha d’atendre un pacient francòfon i l’únic punt en comú que tenen és parlar una mica aquesta llengua”, exemplifica Dorca.

La importància de l’idioma en l’àmbit de la salut va molt més enllà d’una normativa, si no de la bona entesa entre metge i pacient. Un exemple pràctic, que també exposa Cosan, és la diferència de significat entre paraules que, aparentment, sonen molt similar. “Constipat en francès vol dir estrenyiment, però en català és refredat”, apuntava. En aquest sentit, s’han de valorar també diverses variables, com l’arribada a urgències d’una persona que està espantada i no pot fer un bon domini de la llengua, “el metge ha de ser capaç d’entendre’l per poder donar-li una atenció perfecta”.

 

Comentaris (28)

Trending