Pujadas va admetre en una ponència sobre deontologia que els promotors de qualsevol queixa tenien dret a la resolució del Col·legi d'Advocats

El lletrat Manuel Maria Pujadas va admetre recentment en el marc d’una ponència sobre deontologia que va pronunciar davant mig centenar de col·legiats a la seu del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra que els promotors de queixes contra lletrats tenien dret a rebre una còpia de la resolució que la junta de govern adoptés en relació a l’esmentada queixa i que, a més a més, la resolució en qüestió havia de contenir la motivació, encara que fos mínima, del motiu pel qual s’havia adoptat una decisió i no una altra.

La posició de Pujadas topa frontalment amb el comunicat fet públic per la junta de govern encapçalada per Sophie Bellocq, que el mateix dia que va comunicar al grup de treballadors de Banca Privada d’Andorra (BPA) que havia arxivat la queixa que aquells van formular contra Pujadas per una suposada infracció professional greu va emetre un comunicat pel qual, i sense esmentar ningú en concret, mantenia que el Col·legi no té cap obligació de comunicar res a les parts. Manuel Pujadas, que durant molts anys ha tingut càrrecs de responsabilitat en l’ens col·legial, hauria explicat en l’esmentat acte intern, segons alguns dels presents, que la resolució és fonamental per poder recórrer, si escau, contra la decisió que s’adopti.

I és clar que els estatuts del Col·legi d’Advocats preveuen diverses vies per recórrer contra les decisions que adopti l’ens, ja sigui per compte de l’assemblea general o de la junta de govern. També estableix com s’ha d’admetre una queixa i quins passos ha de seguir. Per exemple, què cal fer si hi ha membres de la junta de govern que en funció d’allò que fixa el Codi de l’Administració s’han d’abstenir. Fonts properes al Col·legi d’Advocats han assegurat que es va haver de recórrer a advocats ‘externs’ a la junta de govern per poder analitzar la causa que afectava Pujadas.

Segons l’article 98.2 dels estatuts, si no hi ha els integrants necessaris perquè la junta de govern es pugui constituir en Junta Disciplinària de Primera Instància, “s’haurà de completar, exclusivament a l’efecte de resoldre l’expedient”. L’expedient pot ser simplement informatiu d’entrada. Però en tot cas, hi hauria hagut un expedient. L’article 95.4 dels estatuts de l’ens col·legial deixen clar que “la resolució d’arxivament de les actuacions s’ha de notificar a la persona que ha presentat la queixa i a la persona col·legiada que n’és l’objecte, als efectes escaients”. 

Per tant, això ja topa amb l’anunciat per la junta de govern presidida per Bellocq en un comunicat públic. Alhora, però, els mateixos estatuts preveuen que les decisions de la Junta Disciplinària de Primera Instància pugui ser recorreguda i s’hagi de constituir una junta de segona instància amb advocats diferents als que hagin participat en primer terme. Però si no se sap quin ha estat el sentit de la resolució ni què l’ha motivat és impossible recorre contra res.

A més a més, i de forma més genèrica encara, l’article 70 dels estatuts del Col·legi d’Advocats deixa clar que “les resolucions i els acords de la Junta de Govern poden ser reconeguts davant de la mateixa Junta de Govern, en el termini d’un mes a comptar de la notificació o bé el dia en què la persona interessada n’ha tingut coneixement”. Per tant, ni en el cas que la junta de govern de l’ens col·legial pretengués fer creure que no es va obrir cap expedient, ni informatiu ni sancionador, i que no es va haver de constituir cap junta disciplinària, queda clar que la decisió d’arxivar una queixa és un acord de la junta de govern i, queda clar també en l’article anteriorment esmentat, que aquest acord, aquesta resolució, és recurrible. I prèviament s’ha de notificar. Tot plegat fa quedar en fum el comunicat emès pel Col·legi d’Advocats.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.