Montserrat Gil va comprar com a mínim mobles per al seu domicili i roba interior pagant-ho amb la targeta de crèdit del comú. Aquest és un element essencial que diferencia el comportament entre l’excònsol major i l’excònsol menor Manel Torrentallé. De fet, per això Gil va ser condemnada per la sostracció de béns públics. L’exmandatària comunal va fer compres personals i no només va usar la targeta institucional. A més a més, mai no va reintegrar al comú allò que havia gastat. Ho haurà de fer ara com a part de la condemna i més enllà de la multa de 10.000 euros que també se li va imposar.
La quantitat exacta que Gil hauria distret en compres privades no està del tot clara. És un fet que s’ha d’acabar de determinar en el període d’execució de sentència, que és la denominació formal que rep aquesta fase de la condemna. Així, per no haver de complir els 20 mesos de presó no ferms que per via d’ordenança penal també li va imposar la batlle Canòlic Mingorance, Gil no només haurà d’abonar la multa. També haurà de reemborsar allò que va sostreure. L’excònsol, sí o sí, haurà d’estar-se quatre mesos anant a dormir i passant-se els caps de setmana a la presó. Gil té permís judicial -el règim de reclusió és en semillibertat- per sortir del centre penitenciari per anar treballar.
Durant l’execució de sentència s’ha d’avaluar amb exactitud quines de les despeses que va fer la cònsol realment es poden considerar com a institucionals o protocol·làries i, per tant, estan del tot justificades que les fes quan ocupava el càrrec de cònsol i quines no es corresponen al mandat que com a cònsol tenia. I sembla clar, per exemple, que la compra de roba interior no s’escau entre aquelles adquisicions que es podrien considerar adients per raó del càrrec. Una altra qüestió són els mobles que hauria comprat per a ús privat.
Entre els comprovants o factures que Gil hauria aportat per justificar les despeses fetes amb la targeta de crèdit del comú n’hi havia de relatives a l’adquisició de mobles en un conegut centre d’origen suec amb diverses seus, per exemple, a Catalunya. Al seu dia, l’excònsol va assegurar que el mobiliari adquirit anava destinat a Camprabassa. I com que els cònsols feien despeses també a càrrec de la societat que gestiona Naturlandia -l’altre ‘modus operandi’, aquest sí compartit amb Torrentallé, que a tots dos els ha valgut la condemna per ús temporal de béns públics- en principi es va donar per bo.
Però una vegada practicades les detencions i analitzant el fons de la qüestió, compres com la dels mobles, per exemple, van començar a aixecar sospites. I la sorpresa va ser encara major quan en l’escorcoll que es va practicar al domicili de l’exmandatària comunal laurediana es van localitzar, justament, els mobles que estaven perfectament descrits en les factures de què es disposava. Coincidien sense cap mena de dubte. Malgrat que en la documentació de què es disposa hi consta el cost, tot plegat s'haurà d'acabar d'acreditar durant el període d'execució de sentència.
La condemna imposada a Gil per uns fets que l’excònsol va reconèixer sense gaire dilacions i de forma molt breu i clara segons algunes fonts, inclou també una reprimenda pel fet que l’antiga mandatària comunal laurediana va acudir a cercar tiquets o factures que no es respondrien, aparentment, a compres reals però que havien de servir per justificar despeses que realment s’havien fet en materials que realment van ser aprofitats per la cònsol a títol personal.
Tot plegat és el que li va valer la pena de dos anys de presó dels quals quatre mesos ferms en semillibertat, la multa de 10.000 euros i sis anys d’inhabilitació per exercir el càrrec de cònsol major. Alhora, Gil és la única de les tres persones detingudes dijous de la setmana passada que està obligada a la satisfacció d’una responsabilitat civil atès que va ser l’única que es va quedar realment de béns adquirits amb la targeta pública.
Comentaris