El judici contra qui havia estat la titular de la Farmàcia d’Encamp i un auxiliar del mateix establiment alhora parella de la facultativa ha posat de manifest el ‘supermercat’ de substàncies dopants en què s’hauria convertit una part del sector a Andorra. Arran del ‘cas Cursa’ instruït inicialment per un jutjat d’Olot i materialitzat quant a la investigació pels mossos d’esquadra, la policia del Principat i la Batllia sols van buscar les pessigolles a l’establiment encampadà, però a la causa espanyola n’hi apareixen mitja dotzena més.
Aquest divendres s’ha celebrat l’última jornada del judici. I en ella s’ha evidenciat el laxe control i desordre intern que a voltes hi ha en el ministeri de Salut quant al control d’aquestes pràctiques però, també, el fet que multitud de farmàcies comercialitzen o poden comercialitzar de manera més o menys notable substàncies que són prohibides en altres indrets i que, presumptament, es venen contravenint el marc legal del Principat.
La defensa de la farmacèutica i l’auxiliar de farmàcia processats, durant la vista, ha posat de manifest que en el sumari del cas instruït a Espanya hi apareixien moltes més farmàcies que no pas la d’Encamp que haurien operat suposadament de la mateixa manera o similar que aquella de la qual eren responsables els acusats. Així, els defensors dels dos processats, després de deixar clar que el cas, al Principat, “no hauria d’haver tingut transcendència” en la via penal, ha remarcat que no es podia atribuir als seus representats la responsabilitat de la comercialització de tots els productes que s’haurien subministrat il·legalment des d’Andorra.
Els establiments
La llista d’establiments andorrans que apareixen en el sumari del ‘cas Cursa’ dirigit inicialment pel jutjat d’instrucció número 1 d’Olot la configuren les farmàcies Pasteur, Meritxell, Fontfreda, Rocamora, Tristaina i Galeno. Totes sis surten en els papers de la investigació igual com la Farmàcia d’Encamp, que segons la causa espanyola hauria enviat desenes de paquets des de la Seu i des de Jaca per missatgeria i els responsables de la qual ja van ser condemnats al seu moment a l’Estat veí. Ara han estat jutjats al Principat per un delicte de comercialització i distribució il·legal de productes mèdics.
La defensa dels acusats -que ja van rebre una sanció pecuniària administrativa pels mateixos fets del 2011, quan va esclatar el cas a Catalunya- ha explicat durant la vista que del sumari instruït a Olot es desprèn que el ‘modus operandi’ de totes les farmàcies era presumptament el mateix tot i que ni la policia andorrana ni la Batllia no hauria pres cap mesura davant de cap dels altres establiments. Els advocats dels processats han assegurat que no pretenien recriminar res a cap farmàcia, sols posar de relleu certes situacions en defensa dels seus patrocinats.
Des del Principat s’haurien subministrat a esportistes professionals i amateurs productes com ara l’Actovegin, conegut també com l’EPO dels pobres, un medicament que incrementa l’obtenció d’energia a través de la glucosa i que pot tenir greus efectes secundaris. També des d’aquí s’hauria enviat Andriol, que és un preparat amb testosterona. O Solcoseryl, que és conegut com a gas bus i és un derivat de plasma boví que millora el transport d’oxigen en el cos humà. Altres fàrmacs que s’haurien abastit entre unes i altres farmàcies són l’Efedrina, l’IGF-1, el Pantestone, el Trigon Depot, el Testex o el Winstrol.
Petició de penes
Mentre la defensa dels farmacèutics han sol·licitat l’absolució dels seus clients, la fiscalia es manté ferma en demanar la inhabiltació dels dos professionals de farmàcia (tres anys per a la llicenciada i dos per a l’auxiliar) més una multa de 30.000 i 10.000 euros respectivament i una pena de presó condicional de 18 i 12 mesos. L’acusació pública considera que cal imposar la condemna inicialment prevista malgrat que el tribunal jutjador, el Tribunal de Corts, va decidir durant la jornada de dijous invalidar la immensa majoria de les proves de què es disposaven.
Els advocats que assisteixen els responsables farmacèutics van poder evidenciar com la policia havia actuat vulnerant diversos drets dels jutjats i, d’aquesta manera, havia pogut dur a terme un registre i aconseguir unes suposades proves incriminatòries que s’han declarat nul·les. Tampoc els agents que van dur a terme l’escorcoll han pogut acudir a aportar el seu testimoniatge, considerat també nul. Tot plegat per la precipitació amb què van actuar els responsables del cos quan va saltar l’operació a Catalunya el febrer del 2011. Tampoc el control judicial posterior no va parar compte en resoldre les anomalies en què s’havia incorregut. Els registres es van fer sense cap mena d’autorització ni presència judicial. I els elements obtinguts en l’escorcoll, entre altres coses, tampoc no s’haurien custodiat com la normativa indica.
Per tant, la fiscalia ha hagut de mantenir la seva tesi disposant del que es considera, a tot estirar, el 5% de les proves de què inicialment disposava. Això són els correus electrònics que suposadament s’haurien creuat la farmàcia encampadana implicada en el cas i alguns dels seus clients. I que demostrarien que la comercialització dels medicaments es va fer contravenint la legislació. Els correus, però, estan inclosos en la causa espanyola per la qual ja van ser condemnats els dos responsables farmacèutics. D’aquí que la defensa hagi posat també de relleu que en la investigació a Catalunya també es parlava d’altres farmàcies andorranes i a aquestes mai no se’ls hauria demanat, presumptament, res de res. Les defenses també han demanat la nul·litat de les comunicacions obtingudes a Espanya.
L’inici del cas
L’’operació Cursa’ va esclatar el febrer del 2011 després que un ciclista professional que moriria posteriorment en un accident domèstic, l’excorredor de Movistar Xavier Tondo, va alertar el jutjat d’Olot de la recepció a través de Facebook d’un correu pel qual se li oferien determinats productes anabolitzants. Per no veure’s involucrat en cap problema, Tondo va denunciar els fets. I d’aquí va arrencar tota la investigació que va incloure la implicació d’esportistes professionals, entre els quals el ciclista Jordi Riera (a la foto darrere del seu advocat) o el triatleta Xavier Llobet, que ha participat en diverses proves al Principat, i d’altres d’amateurs. El subministrament de fàrmacs no només es feia des d’Andorra.
El cas tenia diverses branques. Als esportistes, i especialment als seus subministradors, molts dels quals establerts al Berguedà, també els arribaven productes, per exemple, des de Portugal o l’Argentina. O des de farmàcies deCatalunya i també, fins i tot, d’un hospital català. En total es van comissar 12.000 dosis de substàncies anabolitzants. Tot i la notorietat que al seu dia es va donar a l’afer, al final es va anar diluint i les sancions van ser força menors a nivell judicial. Una altra cosa és la repercussió que esportivament hagi tingut per als afectats, perquè la normativa pròpia de les federacions no té res a veure a un procés penal i alguns dels implicats en l’’operació Cursa’ es van passar un bon temps sense poder competir.
Comentaris