L'escàndol de la FIFA esquitxa Andorra i assenyala Andbank

L\'escàndol de la FIFA esquitxa Andorra i assenyala Andbank
L\'escàndol de la FIFA esquitxa Andorra i assenyala Andbank

L’escàndol de presumpta corrupció a la FIFA que tindria com un dels actors principals, suposadament, el brasiler Ricardo Teixeira esquitxa (de nou) Andorra i assenyala molt directament Andbank. L’entitat financera hauria servit presumptament de vehicle per pagar multes imposades a Teixeira i João Havelange amb les quals es pretenia liquidar la polèmica per la suposada defraudació liderada pels dos dirigents futbolístics mundials a l’organització internacional, que durant molts anys van controlar com si fos el seu ‘xiringuito’. Teixeira i Havelange van ser gendre i sogre. Fa mesos que la Batllia investiga tot l’entramat que es movia a través de l’expresident de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF), i que va ostentar la residència passiva al Principat des del 14 de novembre del 2012 i fins un any més tard, quan va declinar renovar-la vist que s’havia descobert la seva situació i no passava els dies que la legislació andorrana marca que s’han de passar al país per ostentar aquesta tipologia de permís de residència.

La investigació a Andorra i els vincles de Teixeira amb Andbank han saltat a la llum pública aquest dimarts a partir d’una informació publicada pel rotatiu brasiler O Estado. Segons aquesta publicació, un referent quant a la investigació de l’escàndol de la FIFA, les autoritats judicials andorranes tenen previst sol·licitar formalment la cooperació de les seves homòlogues brasileres per mirar d’aclarir alguns dels interrogants que se li plantegen en el marc de la investigació oberta contra Teixeira i el seu entorn. No és la primera vegada que la Batllia investiga l’expresident de la CBF i la ‘maquinària’ que li fa costat. El 2006 la Justícia andorrana ja va practicar diverses diligències a petició de les autoritats judicials suïsses. Però no es va acabar de treure l’entrellat de la situació i la causa es va arxivar. Ara han estat els Estats Units els que han enviat una comissió rogatòria internacional (CRI) demanant la col·laboració judicial d’Andorra. I la Batllia, entre altres coses, ja ha procedit a bloquejar diversos comptes corrents en el marc d’aquesta causa.

Per poder avançar en la instrucció de la CRI -Suïssa torna a estar a l’origen de tot plegat encara que ara han estat els EUA els que s’hi han posat forts degut al malestar per no haver estat designats seu del mundial de futbol que pretenien-, Andorra necessita ara la cooperació de les autoritats judicials brasileres. I aquestes ja estarien al cas de la petició que se’ls formularà oficialment en pocs dies, segons que publica O Estado. De fet, l’Oficina del Procurador General brasiler hauria confirmat les intencions de la Justícia andorrana i hauria indicat, segons el rotatiu d’aquell país, que està disposada a cooperar i a transmetre les dades de què disposin i els siguin sol·licitades per via d’una acció anomenada ‘ajuda directa’.

Govern n’estava al cas (de la CRI)

De la investigació judicial el Govern -i si no en ple sí els seus principals integrants- n’està al corrent. Com a mínim de la seva existència i dels trets principals. L’estiu la qüestió va estar sobre la taula de l’executiu. No es van donar grans detalls però sí que es va informar que hi havia en curs una CRI sol·licitada per les autoritats judicials americanes i que la Batllia ja havia bloquejats comptes. I que se sospitava que producte de tota la defraudació que hi hauria hagut en el marc de la FIFA haurien passat pel Principat diversos milions d’euros al canvi. Vista la situació del sector financer, es va actuar amb màxima cautela i discreció. I ordenant als òrgans de control financer que actuessin amb diligència per posar ordre a la situació i, alhora, que no hi hagués ni fuites d’informació ni, a poder ser, no es desmarxés el procés i s’actués de manera exemplar atès que els Estats Units tornaven a estar darrera de tot plegat, segons que han explicat diverses fonts.

Però una vegada s’ha necessitat l’auxili de Brasilia el secret no ha durat ni dos dies més. El futbol és qüestió d’Estat al país sud-americà. Les defraudacions econòmiques també. I quan dos dels més alts dirigents esportius que ha donat aquell país -Havelange i Teixeira- estan involucrats en un suposat escàndol al tomb de la FIFA… oli en un llum. Segons O Estado, Estats Units va fer-se seves la informació de què disposaven les autoritats judicials suïsses i es va posar a treballar. A barrinar. Producte de la investigació que hauria fet EUA es va arribar a concloure que probablement des d’Andorra s’hauria abonat la multa econòmica que es va imposar a Havelange i Teixeira per mirar de llançar sorra al foc encès a la FIFA en relació als suborns de què haurien estat beneficiaris els dos dirigents futbolístics. Els suborns els va ‘satisfer’ l’empresa que finalment es va quedar els drets de retransmissió de les Copes del Món del 2002 i el 2006. L’actuació dels dos directius brasilers hauria generat uns perjudicis milionaris per a l’organització internacional de futbol.

Per mirar de tancar el cas i que no es causes el rebombori que finalment s’ha generat, a Havelange i Teixeira se’ls va imposar una multa a mode d’indemnització per a la FIFA d’aproximadament 2,5 milions de dòlars. Els diners s’haurien enviat, suposadament des del Principat, cap a un compte personal de Peter Nobel, que al seu torn és l’advocat particular de qui en el moment que va succeir tot plegat presidia la FIFA, Joseph Blatter, i que tampoc no ha acabat gaire bé el seu pas per la institució futbolística. Blatter acabaria reintegrant llavors aquells diners a l’organització.

Un exconseller del comú lauredià

El rotatiu O Estado apunta a una societat a la qual estaria vinculada l’exconseller del comú de Sant Julià i responsables de les finances comunals el mandat passat Joan Besolí com la titular del compte des del qual s’hauria fet el pagament de la sanció econòmica a Teixeira. De fet, Besolí és un dels principals responsables de la gestoria Comptages, situada al carrer de Lòria de Sant Julià i que va ser la responsable de tramitar la residència passiva de Teixeira. De fet, quan va fer la sol·licitud per tramitar el permís ‘especial’ per residir al Principat, l’exmandatari de la CBF va donar com a adreça un pis situat en un immoble de l’avinguda Sant Antoni de la Massana. Un habitatge que indirectament també tenia vinculació amb Besolí. Per complimentar el que es necessita per obtenir la residència passiva, Teixeira hauria desemborsat a l’entorn de mig milió d’euros per adquirir un xalet a Juberri. Segons fonts de l’entorn financer del Principat, el dirigent futbolístic brasiler va arribar a tenir diversos milions d’euros en efectiu en una caixa forta d’Andbank. 

La Batllia mira d'aclarir totes aquestes circumstàncies i, segons diverses fonts, no es descarta que entre les persones que es pugui investigar en el marc de la causa no n'hi hagi de residents al Principat. Una de les acusacions que es formularia seria la de presumpte blanqueig de diners provinents del delicte. Justament i suposadament, de la corrupció, dels suborns. Les fonts consultades han assegurat que la cooperació que facilitin les autoritats judicials brasileres pot ser molt important per donar impuls a la instrucció. Segons la investigació que es va fer el 2006 i que es va tancar sense res de transcendent, i gràcies al dossier documental que van elaborar al seu dia les autoritats suïsses, Ricardo Teixeira o el seu entorn haurien obert al Principat, entre el 1998 i el 2001 quatre comptes bancaris al país. Es va cloure que no hi havia res d'anormal en tot allò. Els fets pels quals se'l va investigar llavors, però, no són els mateixos que els que s'analitzen ara, segons les fonts consultades.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.