- El comissari jubilat compareix en la comissió parlamentària catalana que investiga la denominada 'Operació Catalunya', que el policia nega com també nega haver-se dit mai 'Félix'
- L'exresponsable de la unitat d'Afers Interns de la policia espanyola admet que Joan Pau Miquel no li va lliurar el famós 'pantallazo' dels Pujol i s'embolica amb les dates que s'haurien trobat
- El comandament policial retirat obvia l'episodi de les trucades telefòniques 'amenaçants' inicials i es remet al seu superior, Eugenio Pino, per dir que 'per res' no hi va haver coaccions
El comissari de policia jubilat espanyol Marcelino Martín Blas es ven com el més íntegre dels policies espanyols. L’home que mai no diu mentides. Aquell que dóna tota mena de detalls per deixar clares les coses. Ell és l’únic bo al voltant dels malèfics Eugenio Pino, José Manuel Villarejo, José Ángel Fuentes Gago… El responsable de la unitat d’Afers Interns en l’època que la cúpula policial més propera a la direcció es dedicava a fer aflorar ‘merda’ per aturar el procés sobiranista català va acudir aquest dimarts al Parlament de Catalunya per respondre les preguntes dels diputats que integren la comissió d’investigació de la denominada ‘Operació Catalunya’. Per cert, una operació que va negar que existís i que va assegurar que és un invent de la premsa com la guerra de comissaris. Això sí, durant dues hores i mitja va repartir a dreta i esquerra contra els seus suposats col·legues. I va parlar del Principat, dels Pujol i de Banca Privada d’Andorra (BPA). D’Higini Cierco o d’Andbank. De Joan Pau Miquel i del ‘no-pantallazo’. I va evidenciar que té molt mala memòria o allò en què és especialista és en tergiversar la realitat. En fer-la a mida. En contradir-se.
El primer dels diputats que li va fer preguntes, el ‘ciutadà’ Matías Alonso, va pretendre fer un acudit, dolent, per cert, tot demanant-li si era aficionat a la tauromàquia. El comissari va respondre no. Una mentida metafòrica més. Martín Blas va ‘torejar’ els parlamentaris com va voler. O com va poder. Però va poder força. “Jo els explico el que vulguin, eh”. “A mi si em deixen, jo els explico”, anava reiterant alhora que anava dient una vegada rere l’altra que deixava proves damunt la taula presidida per la diputada de Junts pel Sí, Alba Vergés. Proves que eren poc més que retalls de premsa o extractes interessats de sumaris judicials. En la seva exposició inicial, Martín Blas va negar l’existència de l’‘Operació Catalunya’ tot i haver-se desplaçat a Barcelona en forces ocasions, mai al costat de Villarejo. Va parlar, i molt durant tota la compareixença, del cas del ‘Petit Nicolàs’, es va referir al ‘cas Palau’, a les seves no-relacions amb el PP o quan va conèixer el director de la policia sota el comandament ministerial de Jorge Fernández Díaz Ignacio Cosidó. I va parlar de Pujol, és clar. I de BPA.
Explica que es va acompanyar del seu advocat perquè li han notificat que "la BPA o algú de la BPA" potser s'ha querellat contra ell quan el que va fer va ser obviar una citació de la Batllia
Una de les primeres coses va ser fanfarronejar amb el fet que havia acudit al Parlament acompanyat del seu advocat (compte amb el cognom), Antonio Alberca, perquè el ‘controlés’ no fos que digués alguna bestiesa atès que “he rebut una notificació” per la qual “sembla que la BPA o algú de la BPA” s’hauria querellat contra ell. La realitat és que al Principat s’instrueixen com a mínim quatre querelles diferents contra ell (i altres) que han estat unificades per un suposat delicte de coaccions que Martín Blas, entre altres, hauria comès. I pel qual està certament querellat. També se’l va citar com a testimoni en un cas de suposades revelacions bancàries i no es va presentar. Poc abans de la fanfarronada, el comissari jubilat es va remetre a una entrevista publicada en un diari i amb el director operatiu de la policia, Eugenio Pino, com a protagonista per assegurar que “per res” s’havia coaccionat a ningú i “per res” s’havia recorregut als fons reservats per pagar res.
Martín Blas es va remetre també a Pino per assegurar que després d’aquella entrevista es va assabentar que hi hauria hagut un suposat “tracte o acord” pel qual l’accionista majoritari de BPA Higini Cierco hauria demanat a la policia espanyola que “parléssim bé” de l’entitat perquè estava sent ‘seguit’ per “un servei estranger molt poderós”. Ni Cierco ni la immensa majoria d’Andorra i part de l’estranger no va saber fins el 10 de març del 2015 que existia un organisme americà denominat FinCEN, al qual, segurament es referia el comissari jubilat citant, al seu torn, Eugenio Pino. Martín Blas, és clar, sí que va explicar algunes veritats. Com per exemple que en el banquet posterior al casament celebrat a Madrid d’un cosí de l’advocat barceloní José María Fusté-Fabra va ser la primera i única vegada que que va veure i va parlar amb Higini Cierco. Cert.
Però el comissari ’s’emborratxa’ de paraula quan en aquell moment de la compareixença i també posteriorment explica que va ser durant aquell refrigeri que li facilita el seu telèfon corporatiu a Cierco dient-li que el trucarà un empleat del banc perquè li agrada col·laborar amb la Justícia. Martín Blas diu en una ocasió que és a partir d’aquell casament que s’inicien els contactes i, després, assegura que amb Joan Pau Miquel s’hi veu abans i després. Fals les dues coses. El comissari i Miquel es troben en tres ocasions i no dues com diu Martín Blas, sempre a l’Hotel Villamagna de Madrid, i les tres trobades són en dates anteriors a la boda del 21 de juny del 2014.
Martín Blas, que també nega el concepte de policia patriòtica i assegura que l’aparell de l’Estat és impossible que pressioni ningú fins al punt que no pugui comparèixer l’algú, sia qui sia, davant una cambra parlamentària, nega també que fos nomenat ‘Félix’. Un altre ‘oblit’ del comissari. Una altra no-veritat. Quan l’episodi de les trucades de Bonifacio Díaz que rep, i ho ha reconegut a la Batllia, la cap del servei jurídic de BPA a l’època, Rosa Castellón, i de la visita de Celestino Barroso, primer a Higini Cierco i després a Joan Pau Miquel, en tot moment es parla de trobar-se a Madrid amb un tal ‘Félix’. I quan el conseller delegat de BPA va per primer cop al Villamagna ell espera un ‘Félix’ i apareix el comissari que, és evident, s’acaba presentant amb noms i cognoms perquè el bancari no el coneix de res. I en la primera trobada, kafkiana, això sí, però que en cap cas dura quinze segons, Miquel no lliura res. Zero.
Els diners dels Pujol -inclòs del pare, que mai no va ser client del banc en vies de resolució- haurien anat d'Andbank a BPA perquè, segons l'uniformat retirat, BPA hauria adquirit Andbank
Més tard, en una segona trobada, es delimitarà una mica més (això no ho explica Martín Blas si no que està declarat en seu judicial andorrana per les víctimes de les amenaces i coaccions) la pretensió del comissari amb una nota inclosa entre les pàgines d’un diari. Pretenen dades bancàries dels Pujol, la família d’Artur Mas i la d’Oriol Junqueras. Finalment, diu davant la comissió parlamentària el qui fou màxim responsable de la unitat d’afers interns de la policia nacional espanyola, Joan Pau Miquel lliura un petit document amb tres línies d’informació que inclou el nom de Jordi Pujol Soley, un número de compte i una quantitat. El mateix per a Marta Ferrusola i el mateix per a una de les filles del matrimoni. No és, aclareix, el ‘pantallazo’.
Martín Blas, per tant, reconeix que la informació que va servir per elaborar l’infogràfic publicat al diari El Mundo el juliol del 2014 i que va comportar el reconeixement de Pujol de tenir diners procedents d’una deixa fora d’Espanya no el va entregar Joan Pau Miquel. Però volent dir mitja veritat i tot, el comissari acaba dient mentides. Explica, segons ell, que Miquel li diu que “això és el que hi ha”. Quantitats molt petites, reconeix el comissari. I tan petites. Perquè Jordi Pujol Soley no va ser mai client de BPA.
Però, a més, explica Martín Blas, Joan Pau Miquel li explica que les dades facilitades no són de BPA si no d’Andbank “però com que Andbank havia sigut adquirit per la Banca Privada andorrana”, diu, doncs automàticament els Pujol havien passat a ser clients de BPA. Manifesta falsedat. BPA mai no va comprar Andbank i prou que els hauria agradat als investigadors espanyols trobar tan clarament un compte a nom i cognom de Jordi Pujol Soley, l’expresident. Però no hi és. A Andbank, almenys des que va esdevenir Andbank, tampoc. I en el famós ‘pantallazo’ hi apareixen dades bancàries de Marta Ferrusola i de tots els fills menys l’hereu. Moltes dades, per tant, que Martín Blas no va rebre en cap moment de l’exconseller delegat de BPA.
Joan Pau Miquel va explicar fa un parell de setmanes a la Batllia que com que no aconseguia treure’s de sobre en ‘Félix’, Martín Blas, i va comprovar com estava sent objecte d’un seguiment aprofundit, finalment, i seguint recomanacions de coneguts seus, va lliurar una documentació ‘semi pública’ amb dades genèriques sobre algunes persones de l’entorn nacionalista català que tindrien comptes a Andorra. No va donar, va assegurar el màxim responsable executiu de BPA, dades bancàries concretes dels Pujol. Martín Blas, al Parlament, hi va posar més salsa quan va dir que Miquel, com a contrapartida, hauria manifestat que Banco Madrid estava sent objecte d’una investigació del SEPBLAC “donant a entendre que ‘jo t’he donat això, tu ajuda’m amb això altre. Però a mi em va entrar pressa”.
Com pressa va tenir, també, el comissari, ha esmentar la dona d’Higini Cierco, amb la qual hauria coincidit també a la boda del parent de José María Fusté-Fabra. Martín Blas va explicar davant els parlamentaris catalans, que com que tenia el seu número de telèfon, l’esposa de l’accionista de BPA el va trucar per demanar-li que intervingués perquè, segons l’explicació donada pel comissari, “el Tresor americà i el FinCEN els volia prendre el banc”. El policia però no va revelar com van acabar les suposades converses que no van existir. Com consta en algunes de les causes judicials obertes al Principat amb WhatsApp pel mig, l’esposa d’Higini Cierco va enviar un parell de missatges a Martín Blas que mai no van obtenir resposta. Van ser un parell d’escrits de desesperació molt posteriors a la intervenció de BPA en què la dona venir a dir al comissari quelcom així: “Ja que ens heu fotut en aquest embolic, ara traieu-nos-en o, com a mínim, faciliteu una solució”. La solució fàcil, però, és embolicar més la troca. Omplir les compareixences de contradiccions i mitges veritats quan no són falsedats absolutes… i qui dia passa, any empeny.
Comentaris