L’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) espera l’inici del procés de liquidació de les ‘restes’ de Banca Privada d’Andorra (BPA) per posar formalment a la venda l’actiu estrella que li queda procedent de la ‘nacionalització’ del banc intervingut arran del ‘Notice’ del FinCEN. La seu de Banco Madrid, en una zona privilegiada de la capital d’Espanya, és un caramelet que ara mateix es mor de fàstic. I que comença a degradar-se malgrat que això, que sí que dóna una mala imatge dels titulars de l’immoble, no és arquitectònicament important perquè ja quan BPA n’era el propietari hi havia la previsió d’enderrocar-lo i construir un edifici totalment nou.
El que compta actualment no és el totxo en sí, sinó la situació de l’immoble -a la confluència del Paseo de la Castellana amb la Plaza de Colón, en un racó anomenat Plaza Margaret Thatcher- i els drets urbanístics que hi van associats, amb un acord per a ‘l’explotació’ del dret de vistes que es va negociar amb el grup Meliá, propietari d’un immens hotel a la mateixa zona. BPA tenia l’edifici de Banco Madrid valorat en uns 13 milions d’euros. Però preveia que aquesta xifra es més que dupliqués una vegada executat l’acord amb Meliá (a qui se li havien d’abonar uns nou milions d’euros) i una vegada s’haguessin dut a terme les obres que havien de durar un parell d’anys i servirien per enlairar un parell de plantes l’actual immoble. Entre 30 i 35 milions hauria hagut de passar a valdre la construcció una vegada finalitzada.
L’entramat urbanístic no és gens senzill. Hi ha moltes parts que volen fer valdre les seves potestats, els seus poders o atribucions. I s’hauran de fer encaixar molt bé les peces perquè ningú no prengui mal i, alhora, es pugui obtenir el major rendiment possible de l’actiu més destacat que queda a BPA. I ja se sap que en mans de l’AREB, vist com ha anat fins ara el procés de resolució del banc intervingut el 10 de març del 2015, aconseguir una solució econòmicament suculenta no ha estat pas el que ha anat succeint. Sols cal veure com es va ‘col·locar’ el banc pont a JC Flowers -que segons algunes fonts ja s’encarrega prou que Vall Banc no generi beneficis per no haver de pagar un euro més dels que es van haver d’abonar en el primer pagament arran de l’operació de compra-venda- o com s’han gestionat els casos de BPA Valores o BPA Panamá, tots dos al país centre americà. Totes dues filials s’haurien pogut vendre i, al final, han acabat immerses en processos de liquidació que, a priori, han de dur a un rendiment inferior.
Sia com vulgui, i segons que explica ‘Voz Populi', l’interès sobre un edifici que es deteriora a marxes forçades, al qual se li ha retirat tot indici d’haver estat de Banco Madrid i que ara ja no gaudeix de vigilància privada, hi és i molt. Promotors immobiliaris, fons d’inversió, entitats bancàries -ja sigui directament o a través de ‘socis’ experts en béns immobles- o les societats cotitzades anònimes d’inversió en el mercat immobiliari (Socimis) estan interessats en l’edifici i tot allò que hi va positivament associat. Perquè també saben, o ho van descobrint, que també hi ha associacions una mica més perverses i que complicaran qualsevol operació d’adjudicació, d’assignació, de venda de l’immoble i els drets que té inherents.
D’entrada, i després del procés de nacionalització de BPA, l’AREB és el titular de l’immoble i aquest forma part del balanç de BPA intervinguda, la que algun dia s’haurà d’acabar liquidant. L’AREB té diversos fronts oberts. Contactes amb consultors immobiliaris, amb bancs, quedar-se’l en propietat… segons cita el digital espanyol. Però, en qualsevol cas, segons altres fonts, no sembla que hi hagi cap decisió fins que no s’obri el procés de liquidació de les ‘restes’ de BPA. Però l’AREB no és l’únic actor que ha de participar del procés. N’hi ha més. Per exemple, el dret d’explotació urbanística de l’immoble forma part dels actius de què disposa l’administració concursal de Banco Madrid per pagar els seus creditors. I tampoc no vol perdre ‘pistonada’ en aquest afer.
Meliá també està molt pendent de tot plegat. L’esmentada plaça Margaret Thatcher és d’ús públic però de titularitat privada. I el grup hoteler, a banda dels drets de vista negociats al seu dia amb BPA, és també propietari del citat cèntric espai madrileny. I qui també té interessos, i molts, sobre aquesta zona és l’Ajuntament de Madrid. Quan es va negociar l’enlairament de l’edifici, els drets urbanístiques, etcètera, el consistori també hi va ficar el nas. I ara, en conseqüència, qualsevol cosa que es vulgui fer en l’immoble haurà de tenir l’aprovació municipal. L’Ajuntament, quan es desenvolupi el projecte urbanístic que sigui que vagi lligat a la seu de Banco Madrid, obtindrà la titularitat de la plaça. La propietat. No pas l’ús.
Comentaris