La ministra responsable de la Funció Pública, Eva Descarrega, ha respost amb un detallat quadre de dades la demanda d’informació feta pel conseller general de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) Víctor Naudi. El parlamentari progressista havia sol·licitat que se li facilités el nombre de funcionaris i d’agents de l’administració, tant de caràcter indefinit com eventuals que prestaven el seus serveis a càrrec de Govern en tres moments concrets: l’abril del 2011, l’abril del 2015 i el darrer abril, el d’aquest 2018.
El nombre d’empleats públics dependents de l’executiu se situa ara al tomb dels 2.700, un 11% més que fa tres anys
En la seva resposta, Descarrega inclou també els eventuals per obra o servei i deixa clar que “s’ha de tenir en compte que les estructures orgàniques dels ministeris han estat modificades i, per tant, els noms d’alguns departaments apareixen amb denominacions distintes els diferents anys”, situació que fa molt complexa la comparativa entre departaments. Però que no impedeix fer un balanç en les magnituds més genèriques. D’aquí que es pugui concloure que mentre al 2011 i al 2015 la plantilla de l’administració -queden a banda, doncs, les parapúbliques- es va situar a l’entorn dels 2.430 treballadors, aquest darrer abril la xifra se situava en pràcticament 2.700 empleats. Per tant, com s’ha dit, l’increment aquests darrers tres anys és molt significatiu.
El gros del personal -és a dir, dos de cada tres treballadors- són funcionaris. Això no treu que en els darrers set anys s’hagi reduït la nòmina de funcionaris estrictes de més de cent persones, situació, però, que molt probablement es revertirà vist el pla aprovat per Funció Pública fa pocs mesos per convertir en fixes molts eventuals. No obstant, formalment l’expressió funcionari anirà caient en desús per adoptar altres denominacions. Els darrers tres anys, la nòmina de funcionaris estrictes ha caigut de més de trenta persones. En canvi s’ha disparat el personal de l’administració tant de caràcter indefinit com eventual i, fins i tot, aquells empleats que treballen en funció d’una obra o un servei determinat.
El departament més voluminós amb la denominació actual és l’Escola Andorrana amb 941 components
Quant a la comparativa entre departaments ja s’ha remarcat que és molt complexa. Certament, algunes àrees han mantingut la denominació sense canvis. Per exemple, la policia, que manté una plantilla força estable: 301 treballadors el 2011 i el 2015 i 309 aquest 2018. A Bombers, la plantilla ha passat de 125 a 136 empleats, encara que en aquest cas el salt important es va donar en els quatre anys primers del mandat de DA. A Institucions Penitenciàries les tres magnituds serien, respectivament, 67, 62 i 70 treballadors en funció dels tres anys de referència indicats.
Departaments com els de Protocol i Intervenció es mantenen permanentment molt estables, a l’entorn de la desena de persones en el primer cas i la vintena o poc més en el segon. Situació que també es dóna entre els serveis del cap de Govern -al tomb de 12 persones- o de Protecció Civil (5 empleats). Més moviment hi ha hagut a Immigració (de 13 a 22 persones), Estadística (de 22 a 30), Sistemes de la Informació (de 37 a 31) o Patrimoni Cultural (de 50 a 30).
Pel que fa a les dades del darrer abril, amb la denominació actual, el departament o àrea més voluminosa sense cap mena de dubte és l’Escola Andorrana i la formació andorrana amb un total de 941 empleats. Després ja cal anar a cercar la policia amb els esmentats 309 empleats. A Afers Socials hi treballen 148 persones i a Ordenament Territorial, que inclou el COEX, cal comptabilitzar-n’hi 138 persones. A bombers, ja s’ha dit, hi ha 136 empleats. Entre els departaments que superen el centenar de treballadors també hi ha Justícia i Interior (125) i Tributs i Fronteres (101).
Comentaris