La decisió del Tribunal de Corts de mantenir el Govern al judici del ‘cas BPA’ passa la patata calenta al Constitucional

La sala considera que l'executiu pot exercir l'acció penal i també manté els actors civils en el procés i 'obliga' les defenses dels processats a acudir al TC

Imatge d'una de les sessions del judici, que continua ajornat per ara.
Imatge d'una de les sessions del judici, que continua ajornat per ara. ARXIU
La sala que jutja la causa general relacionada amb el banc intervingut desestima les dues qüestions prèvies que havia anunciat que resoldria abans de reiniciar la vista i manté l’executiu i els actors civils al procediment. Els magistrats creuen que la petició de fer fora la representació governamental i els socis minoritaris s’hauria d’haver pogut fer abans i consideren que tot i la confusió el poder públic pot exercir l’acció penal. En l’aute decisori també es deixa clar que el fet que el Govern coincideixi amb el fiscal en les penes sol·licitades no deixa en indefensió els processats i troba esmenables i, per tant, banals, els defectes de forma denunciats. Davant d'això, les defenses acudiran ara al TC fent ús del recurs especial que permet la legislació i la represa de les sessions judicials poden quedar aparcades ben bé quatre mesos, encara que no hi ha un termini clar establert.

Encara que sia indirectament, el Tribunal de Corts passa al Tribunal Constitucional (TC) la pilota d’haver de decidir si el Govern pot o no pot exercir l’acusació particular en el judici del ‘cas BPA’. El tribunal presidit per Josep Maria Pijuan “entén que l’executiu té un interès legítim en la present causa, en quan se’l pot considerar afectat pels fets objecte d’enjudiciament”. I creu que deixar-lo fora del cas podria vulnerar “el seu dret d’accés a la jurisdicció”. En canvi, no provoca indefensió als processats perquè la representació lletrada governamental reclama exactament el mateix que la fiscalia quant a penes de presó, d’inhabilitació i multes. Alhora, el Tribunal de Corts també argumenta que si durant un any i mig ningú no s’havia queixat de la presència del Govern en la causa, fer-ho ara “pot suposar un abús de dret i és contrari al principi de la bona fe processal”.

El tribunal que jutja la causa general del ‘cas BPA’ ha notificat aquest dimarts un aute pel qual resol les dues qüestions prèvies promogudes durant la primera setmana de vista, que està suspensa sense data fixada per a reiniciar-se. De fet, pot anar per llarg, perquè els advocats defensors dels processats estan ja preparant les peticions de nul·litat de la decisió avui comunicada pel Tribunal de Corts, que manté com a parts en el procés tant al Govern com als accionistes minoritaris del banc i a tres clients preferentistes que es van personar com a actors civils, i amb posterioritat elevaran l’afer al TC. 

Fins que no es reprengui la vista, i això pot trigar mesos, la sala no anunciarà quines de les denúncies sobre anomalies en la instrucció pensa acollir o deixar sense efecte

De mitjana, aquests processos solen trigar uns quatre mesos. La resta de denúncies formulades pels advocats dels acusats sobre irregularitats i anomalies en la instrucció, Pijuan ja va anunciar que, les que fos necessari dilucidar abans de la represa del judici, tindrien resposta just el dia que s’hagués de reprendre la vista. D’altres tindran una solució en la sentència final del cas. Com també caldrà veure llavors si els processats van ser responsables del dany que va deixar a zero el valor de les accions preferents o que ha deixat sense accions als socis minoritaris del banc. Per això, en certa forma, el Tribunal de Corts els manté com a part en el procés. A més, tant aquest cas com en el del Govern, la sala conclou que els defectes de forma al·legats per les defenses serien esmenables. I, per tant, ve a dir, seria una sanció massa gran fer-los fora per, suposadament, tant poca cosa. 

En el cas de l’executiu, els advocats mantenien que Manuel Maria Pujadas no estava degudament acreditat per personar-se a la causa tal i com ho va fer. Però la denúncia feta per diverses defenses i secundades per la totalitat anava molt més lluny. Les qüestions prèvies que pretenien l’expulsió de l’executiu de la causa al·legaven que, al marge que no hi ha cap llei, a parer de les defenses, que empari l’actuació duta a terme pel Govern, entenien que aquest estava fent una feina que no només ja estava fent el fiscal si no que tenia atribuïda expressament i únicament. Alhora es considerava que no quedava clar en qualitat de què es personava l’executiu i s’advertia que no hi havia un perjudici directe a la institució.

L’aute dictat aquest dimarts reconeix que es pot “percebre una certa confusió sobre la condició en virtut de la qual la representació lletrada del Govern exerceix l’acció penal, si bé el tribunal entén que l’exercici de l’acció penal pel Govern ve motivada per considerar-se perjudicat pels fets objecte d’enjudiciament”. El tribunal considera que l’executiu ha promogut una acusació pública i que té interès en el fet i, per tant, se l’ha de tenir “com a legítimament constituït per exercir l’acció penal”. Sobre els defectes de forma, en els quals no abunda especialment la sala però tampoc comparteix, diu que en ser esmenables no n’hi ha per tant.

I on s’esmera una mica més el tribunal, per exemple, és en el fet de defensar com a bona que Govern i fiscalia comparteixin la mateixa pretensió punitiva. Manté el considerant tercer de l’aute que “com sigui que l’acusació particular constituïda pel Govern no fa una qualificació jurídica penal dels fets ni formula pretensions punitives diferents ni superiors a les del ministeri fiscal, doncs hi ha plena coincidència en la qualificació dels fets i l’acusació particular fa seves les penes sol·licitades pel ministeri fiscal, el tribunal entén que la presència al procés de dita acusació particular no ocasiona cap mena d’indefensió als acusats, ben al contrari, la proscripció del Govern sí vulneraria el seu dret d’accés a la jurisdicció, causant-li una efectiva indefensió en no deixar a la seva representació lletrada intervenir i articular davant del tribunal els arguments escaients en defensa de l’interès legítim que representa”.

La lectura d'alguns dels advocats defensors és que els magistrats han mirat d'evitar un enfrontament amb el Govern i s'estimen més que sia el TC que adopti la solució final

La lectura d’algunes de les defenses consultades és que el Tribunal de Corts ha volgut evitar un enfrontament amb el Govern -una afirmació que es fa amb el més respecte vers la tasca de la sala- i que preferiria, dins de les garanties donades pels magistrats, que sigui el Constitucional, en cas de recurs que efectivament hi serà, qui acabi dilucidant la qüestió. El Tribunal de Corts, alhora, malgrat reconèixer que la qüestió de demanar que s’apartés el Govern de la causa podia demanar-se en qualsevol moment processal, creu que el fet que s’hagi fet la petició just en l’inici del judici, “pretendre fer fora del procediment al Govern com a acusació particular no sols és contrari al principi de què ningú pot anar contra els seus propis actes -entenent que fins ara ningú no s’havia queixat i fa un any i mig llarg que l’executiu és querellant-, sinó que pot suposar un abús de dret i és contrari al principi de la bona fe processal”

I aquest, en certa manera, és el gran argument amb el qual manté en la causa els actors civils, els accionistes minoritaris. El tribunal recorda que, efectivament, només es pot reclamar ser compensat per un dany contra aquell qui l’ha causat i malgrat que els advocats defensors mantenen que el delicte de blanqueig de què són acusats els processats no va provocar la pèrdua de valor de les accions preferents o el fet que es deixés els socis del banc sense les seves participacions si no decisions administratives del Govern, de l’INAF o de l’AREB, els magistrats mantenen que sobre aquestes qüestions “el tribunal haurà de pronunciar-se en sentència”.

El judici del ‘cas BPA’ s’ajorna sense data per decidir si s’expulsa el Govern i els actors civils de la vista

Relacionat

El judici del ‘cas BPA’ s’ajorna sense data per decidir si s’expulsa el Govern i els actors civils de la vista
El ‘cas BPA’ o la (¿possible?) politització de la justícia 

Relacionat

El ‘cas BPA’ o la (¿possible?) politització de la justícia 

Relacionat

El president del tribunal que jutja el ‘cas BPA’ admet que “la Batllia no ha fet les coses ben fetes”
Les defenses dels acusats en el judici del ‘cas BPA’ demanen l’expulsió d’aquells que els reclamen una compensació perquè el banc “el va matar l’Estat”

Relacionat

Les defenses dels acusats en el judici del ‘cas BPA’ demanen l’expulsió d’aquells que els reclamen una compensació perquè el banc “el va matar l’Estat”
Els defensors dels processats en el ‘cas BPA’ mostren la targeta vermella al Govern

Relacionat

Els defensors dels processats en el ‘cas BPA’ mostren la targeta vermella al Govern
‘Cas BPA’: el galdós paper del FinCEN que mai ningú (ni el propi FinCEN) no ha aclarit

Relacionat

‘Cas BPA’: els advocats defensors denuncien el “menyspreu” amb què han estat tractats per la batlle instructora

Relacionat

Un primer ajornament planeja sobre el judici de la causa general del ‘cas BPA’
L’ombra allargada de de les anomalies en la investigació ‘enfosqueix’ el judici del ‘cas BPA’ que s’inicia avui

Relacionat

L’ombra allargada de de les anomalies en la investigació ‘enfosqueix’ el judici del ‘cas BPA’ que s’inicia avui

Relacionat

Pallardó o el protagonista d’una pel·lícula de baix nivell a qui els directors no han ‘convocat’
‘Cas BPA’: el galdós paper del FinCEN que mai ningú (ni el propi FinCEN) no ha aclarit

Relacionat

‘Cas BPA’: el galdós paper del FinCEN que mai ningú (ni el propi FinCEN) no ha aclarit

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.