- Mentre la fiscalia s’entesta a diferenciar el cas de blanqueig suposadament centrat en Pallardó per assegurar que a BPA se la va investigar de forma general pel que va dir l’agència americana, les defenses recorden que mai no s’ha tingut accés a l’expedient de l’ens dels Estats Units
- Els advocats dels processats recorden que una acusació cabdal de l’entitat depenent del departament del Tresor era que alguns executius del banc havien cobra comissions i fins i tot la batlle instructora ho ha hagut de descartar i posar per escrit que era sols “rumorologia”
- La causa que va fer posar en marxa el que es considera una investigació prospectiva contra l’entitat bancària tenia per objecte aclarir allò que denunciava l’organisme estatunidenc però, en canvi, el judici se centra en un empresari que ja estava sent investigat i que va operar en més bancs
¿Si el cas que s’està jutjant des d’aquest dilluns contra Banca Privada d’Andorra (BPA) deriva del ‘Notice’ que al seu dia va emetre el FinCEN i dels casos que en aquella nota s’hi apuntaven com és que no s’ha sabut mai ni què sabia el FinCEN ni d’on ho va treure? “S’ha d’investigar el que diu el FinCEN, hi ha coses que no són certes.”
Els dubtes sobre què va motivar l’organisme depenent del departament del Tresor a publicar una nota contra el banc andorrà van planejar durant la primera jornada del judici del ‘cas BPA’. I més quan es van poder escoltar a la sala que acull la vista una gravació en què l’ara exagregat d’Interior de l’ambaixada espanyola a Andorra, Celestino Barroso, ja advertia el llavors (2014) conseller delegat de l’entitat, Joan Pau Miquel, que si no col·laborava en alguna cosa “una empresa” americana facilitaria la destralada.
El fiscal general, Alfons Alberca, va remarcar insistentment que no té res a veure la investigació sobre el presumpte blanqueig comès per l’empresari valencià Rafael Pallardó a través de diversos bancs andorrans i la causa general contra Banca Privada d’Andorra (BPA). Alberca, que gairebé explícitament va tirar per terra la recent teoria del corrent mediàtic proper al Govern que pretén fer veure ara que el cas que es jutja des d’aquest dilluns és una cosa ínfima i vinculada al xinès Gao Ping,
va insistir en què la investigació contra BPA s’inicia perquè el FinCEN emet el ‘Notice’ i acusa BPA de ser una institució de risc de primer ordre en el blanqueig de diners. I cita quatre casos. Per a Alberca, només quatre exemples. Per a les defenses dels processats -per a algunes més que per a d’altres, és clar- per molt americana que sigui, l’agència FinCEN no pot tenir una credibilitat absoluta.
Entre altres coses, per exemple,
es va recordar, perquè aquell ‘Notice’ deia que empleats del banc, executius, havien cobrat comissions. I la batlle instructora del cas va haver de reconèixer que tot plegat era “rumorologia” i mai no s’han trobat elements suficients per poder sostenir aquella greu acusació. Però com va afirmar l’advocat defensor d’alguns dels acusats,
“com que no s’han trobat comissions però alguns gestors cobraven primes, ara es fa dir que aquelles primeres eren comissions encobertes”. Les principals defenses del cas van recordar que no s’ha tingut mai accés a l’expedient del FinCEN, cosa que en certa manera el fiscal general va justificar per la sensibilitat de certa informació i la confidencialitat amb què treballen els serveis d’intel·ligència financera. I més l’americana, “una de les tres més potents, si no la més potent, del món”, segons Alberca.
Les defenses van recordar al màxim representant del ministeri públic que també els Estats Units van assegurar que Iraq tenia armes de destrucció massiva i mai no es van trobar o que en casos citats en el ‘Notice’, com aparentment l’afer ‘Petrov’, els americans, si no van rebre informació directament de la policia andorrana, ho van fer de l’espanyola, saltant-se així totes les garanties legals. “El fet de ser un servei d’intel·ligència no li dóna carta verda per cometre fets delictius”, van afirmar del FinCEN alguns dels advocats defensors, recordant que no seria ni la primera ni la darrera vegada que organismes americans actuen de forma il·legal per poder formular acusacions més que dubtoses.
De les quatre causes referides al ‘Notice’, les defenses van tornar a insinuar que encara no saben a què respon allò que s’explicava de Sinaloa. I van admetre que les autoritats americanes havien de tenir coneixement de la situació de la petroliera veneçolana. Però per un cas que es va jutjar allí i que va condemnar a diversos anys de presó Francisco Illarramendi, que interrogat per l’FBI a petició de les autoritats judicials andorranes ja al 2014, va assegurar que no coneixia cap dels veneçolans que apareixien en una causa iniciada, originada, des del Principat. I el quart fet citat a la nota seria el protagonitzat per xinesos. I que les autoritats judicials andorranes fan girar entorn a Rafael Pallardó.
“Si no hi ha blanqueig no cal cap organització”
I és aquí on torna a raure el problema. La causa general contra BPA pivota gairebé en exclusiva sobre l’empresari valencià col·laborador de Gao Ping que ja estava sent investigat en una altra causa i que havia operat amb altres bancs.
“Si s’ha d’investigar (referent a les altres entitats) ja s’investigarà, no es preocupin”, va deixar anar el fiscal entre la rialla de bona part de la sala. Igual com quan mirant a la grada Alfons Alberca va deixar anar un missatge que més o menys venia a dir que ell no filtra documentació a la premsa.
I sí, Alberca va insistir que la investigació contra BPA va més enllà de Pallardó i Gao Ping, fins i tot, és clar, aquesta primera causa, la causa general, la que va justificar la intervenció del banc i poder entrar a l’interior de l’entitat i desmembrar-la tota en el marc, van denunciar les defenses, d’
una “inquisició general”, d’una investigació prospectiva que la fiscalia va negar una vegada i una altra. Però llavors va ser quan la defensa de Joan Pau Miquel li va recordar a Alberca que l’acusació que es fa als processats és d’haver comès un delicte de blanqueig. I, per tant, s’ha de provar que aquest delicte.
“Si no hi ha blanqueig, no cal cap organització”, va deixar anar una altra de les defenses jugant amb les paraules del fiscal que mantenia que el que es vol demostrar és que BPA era una organització delictiva.
La defensa de Miquel va insistir que la qüestió de l’organització criminal sols pot ser un agreujant. I que el que cal és provar el delicte origen. D’entrada, si hi va haver blanqueig. I, a més, si el delicte subjacent del blanqueig era o no punible al Principat durant la comissió dels fets. I és aquí quan
les defenses, totes, van recordar al fiscal que la gran trama de blanqueig que inclou la causa general del ‘cas BPA’ és la que se suposa que tenia Pallardó com a protagonista. I que no pot ser que aquest home estigui en dues causes i, menys encara, en dues situacions processals diferents.
Com a testimoni en una causa, la de BPA, en la qual, per tant, està obligat a dir la veritat. I com a acusat en un altre cas, on pot mentir. Però, llavors, digui el que digui, ¿qui el creurà? De fet, també, ¿qui pot creure el FinCEN que tal com va publicar una nota la va retirar i sempre s’ha negat a donar la més mínima informació d’allò que va dir? ¿Tirar la pedra i amagar el braç? Entre Pallardó i el FinCEN i va un món. Però pel mig, dos bancs a can pistraus. I el que d’això en deriva.
Comentaris