La ponència va ser impulsada des de la secció jove de la formació i presentada al congrés pel secretari de comunicació, Manel Amorín. “El tema de les pensions m’apassiona i el conec i hem de tenir en compte que l’actual situació sobretot tindrà molta incidència sobre el nostre col·lectiu, perquè el problema és a llarg termini i ens afectarà a qui haguem de rebre una prestació d’aquí a bastants anys”, ha explicat a Altaveu.
El text va ser validat al congrés i, per tant, marca el full de ruta de Demòcrates en aquest aspecte. I aquí ja posa negre sobre blanc un punt que s’havia anat avançant en declaracions de diferents responsables polítics de la formació, inclòs el cap de Govern, Xavier Espot. “Creiem que el factor estructural és el més important per fer una reforma ben feta. Pots anar canviant paràmetres, però no solucionaràs el problema sinó que el diferiràs una mica”, indica Amorín. I això suposa complementar la pensió actual a la CASS amb un segon pilar, un segon pla, que funcionaria no pas per un sistema de solidaritat generacional sinó més individualitzat.
“El que garantiria com a tal la sostenibilitat del sistema a llarg termini va només per aquest vessant. Allargar l’edat de jubilació o augmentar cotitzacions el que et fa és guanyar anys de marge, però, a llarg termini, és el mateix”, remarca l’autor de la ponència validada al congrés de Demòcrates
“El que garantiria com a tal la sostenibilitat del sistema a llarg termini va només per aquest vessant. Allargar l’edat de jubilació o augmentar cotitzacions el que et fa és guanyar anys de marge, però, a llarg termini, és el mateix”, remarca l’autor de la ponència. Per tant, hi hauria “una part per repartiment” i una altra “per capitalització, a títol propi”. I aquí hi ha un dels punts que més recel genera entre certa gent: on es posen aquests diners. Per a Demòcrates, no necessàriament caldria que anessin a productes oferts per entitats privades. La ponència apunta clarament que “una part de la nostra cotització s’hauria d’aportar a un fons al nostre nom, gestionat per la mateixa CASS, que es gestionaria igualment mitjançant uns mandats d’inversió en funció del nostre perfil (edat, risc desitjat, nivell d’ingressos, etc.), de manera que al llarg de la nostra vida laboral poguéssim acumular una pensió que segur que seria per a nosaltres quan ens jubiléssim”.
Per tant, la idea de partida és que aquest pla complementari estigui sota la tutela de la CASS. Ara bé, tal com passa amb els diners del fons de reserva, una part es podrien gestionar via entitats privades. “El que necessitem és que ho portin especialistes en aquesta qüestió”, explica el secretari de comunicació demòcrata. “No és que s'obligui a fer-se un pla privat en un banc, sinó que sigui dins de la Seguretat Social. De la gestió, ja es parlarà després”, indica.
Amorín insisteix que aquesta mesura no suposaria eliminar l’actual sistema. Al contrari, es mantindria. “Si només fos un sistema de capitalització, mancaria la part de solidaritat que hem de tenir. Les pensions també tenen un factor de redistribució important i l’han de seguir tenint”, remarca. Ara bé, sí que toca que “sense acabar amb aquesta fórmula de repartiment, sí que cal que aquesta part tinguin menys pes dins del global”.
La ponència, però, no s’oblida de les mesures ara englobades com a “paramètriques”. Així, el text aprovat al congrés parla obertament d’allargar l’edat de jubilació fins als 67 anys, d’incrementar les cotitzacions fins al 17%, d’establir bases mínimes i màximes de cotització i pensió i penalitzar la jubilació anticipada”.
Des de Demòcrates s’insisteix que “l’ideal seria que es pogués negociar tot aquesta legislatura” i, també, buscar un consens. En aquest sentit, admet que hi ha formacions que es mostren reticents a aquesta proposta dels plans complementaris. “Al final, són números; no és qüestió d’ideologia. Hi ha un problema que és que el sistema a llarg termini no és sostenible amb les condicions actuals”, afirma el polític ‘taronja’.
En la ponència, també es parla de mesures que s’haurien d’adoptar paral·lelament a la reforma. Per exemple, crear programes de reciclatge i formació per als treballadors que hagin de canviar de sector al tram final de la seva vida laboral per poder arribar als 67. També s’aborda la possibilitat de “fórmules híbrides que permetin allargar” els anys de feina o d’impulsar “la cultura de l’estalvi” des de l’escola i les administracions públiques. També es considera que cal tenir en compte que no tothom comença a treballar a la mateixa edat i, per tant, “l’allargament de la jubilació no pot ser homogeni”.
JOVES I POLÍTICA
Com s’ha dit, la ponència sobre la CASS es va presentar des de la secció jove de Demòcrates, que compta actualment amb una quinzena de membres. Entre ells, Amorín, que entén que dins la formació “se’ns escolta”. En aquest sentit, reivindica el paper del col·lectiu en la societat. “Se’ns ha de tenir en compte. També tenim uns vots i això pot ser important en unes eleccions”, comenta Amorín.
I això, admet, malgrat que l’abstencionisme és especialment elevat en aquesta franja d’estat. En part, ho atribueix al fet que “molts comencem a estudiar i ho fem a fora, fet que fa que, a vegades, ni s’assabentin que hi ha eleccions”. També remarca que “no pots obligar a una persona jove que estigui interessada en política, tot i que sí que cal dir-li que allà es prenen decisions que l’afectaran ara i en el futur”. Malgrat això, “també és una qüestió personal de cadascú”.
Una altra teoria que posa sobre la taula sobre la desafecció dels joves, a l’entendre d’Amorín, és el fet que, potser, dins la política andorrana “falten referents” per a aquest col·lectiu. En aquest sentit, apunta que “sol ser més tranquil·la que a altres llocs” i, per això, potser “es creen menys referents”.
Comentaris (13)