- Advocats defensors dels processats en la causa general que s’està jutjant denuncien la paradoxa que suposa que el ‘Notice’ del FinCEN sigui l’origen de tot plegat i la fiscalia, en lloc de demanar informació als Estats Units, va acudir de pressa i corrents a les autoritats espanyoles
- Alguns lletrats recorden l’interès d’Espanya per obtenir dades de la família de l’expresident català Jordi Pujol o de qualsevol membre destacat del sobiranisme ja abans de l’esclat de la crisi del banc andorrà i que el ministeri públic espanyol va respondre amb extremada celeritat
- La intromissió, presumpta, del món polític en l’àmbit judicial entroncaria també amb el fet que el Govern, de qui es demana l’expulsió del judici, s’acabés personant a la causa com a acusació particular i hagi acabat assenyalant, com el fiscal, els vint-i-cinc homes i dones que són jutjats
“Un intent de polititzar la Justícia”. La frase és de l’advocat Salvador Capdevila, promotor principal de la qüestió prèvia, de la ‘denúncia’, que pretén que s’expulsi el Govern del judici de la causa general del ‘cas BPA’. La frase, d’una manera o altra, enllaça les dues al·legacions vulneradores de drets dels processats que es van exposar i defensar durant la tercera jornada del macrojudici. Si per a Capdevila
el fet que l’executiu decidís personar-se a la causa com a acusació particular podria ser un intent d’influenciar el poder legislatiu, la política també estaria al darrere de l’inici de la causa, de la intervenció de Banca Privada d’Andorra (BPA), tal com va posar de manifest una altra de les advocades defensores, Anna Solé.
Solé va recordar que feia molt temps, quan va esclatar el ‘cas BPA’, que les autoritats espanyoles estaven obsessionades en aflorar irregularitats de la família de l’expresident català Jordi Pujol i de qualsevol element que tingués una connexió amb el sobiranisme.
Des del punt de vista jurídic, la qüestió plantejada per Capdevila i reforçada o complementada per molts altres companys va ser molt més potent que la plantejada per Solé. Tant que
mentre en el segon cas el fiscal general, Alfons Alberca, va poder rebatre, jurídicament, quedi clar, moltes de les deficiències en el procediment assenyalades, en el cas dels dubtes o més i tot que hi ha sobre la idoneïtat, la cobertura legal que tingui el Govern per poder-se constituir en acusació particular, ni el seu representant legal, Manuel Maria Pujadas, ni Alberca no van poder fer una defensa gaire consistent. Pujadas va capejar el temporal com va poder. I el màxim responsable del ministeri públic, en el fons real de la denúncia formulada, va deixar la solució al criteri del tribunal.
Alberca va ser molt contundent en rebatre els arguments legals al·legats per Solé. Però
més enllà de les qüestions tècniques, la denúncia tenia tot un conjunt d’elements de sentit comú que no es pot passar per alt. L’inici de la causa que ara s’està enjudiciant té l’origen, el que tècnicament es coneix com a nota crimini, en el ‘Notice’ del FinCEN. Primera pregunta de lògica vital que es va formular davant la sala Anna Solé.
¿Si és una comunicació d’una entitat americana l’inici de tot plegat com és que la fiscalia no envia cap comissió rogatòria (CRI) als Estats Units demanant a les autoritats americanes informació sobre els casos que denunciava en el ‘Notice’? ¿I com és, en canvi, que Alberca fa una petició d’informació -fins i tot per fax- a les autoritats espanyoles -especialment al controvertit fiscal José Grinda, bon amic de l’acusació pública andorrana- que el cap de molt poques hores ja van respondre? Solé va donar a entendre que tot estava manegat.
Perquè, a més, la fiscalia andorrana fa una petició per la via d’urgència i demana als seus homòlegs espanyols si tenen coneixement d’alguna anomalia o alguna investigació sobre un seguit de persones lligades a BPA. I els
representants del ministeri públic espanyol envien un vídeo on apareixen un gestor del banc que no figura a la llista i alguns clients o interlocutors xinesos; l’agenda de Rafael Pallardó; i la transcripció d’una declaració presa i acabada de sortir del forn al mateix empresari involucrat en el ‘cas Emperador’. Res sobre aquelles persones que apareixien a la llista facilitada des del Principat.
Més enllà de les vulneracions jurídiques de convenis internacionals i altres al·legades per Solé, tant ella com altres advocats van remarcar com d’estrany era que degut a una nota del FinCEN s’acudís a les autoritats espanyoles per obtenir, sobretot, informació de Rafael Pallardó.
Els lletrats van tornar a recordar que l’empresari resident a Barcelona ja estava sent investigat a Andorra. I que a Alberca no li calia acudir a l’auxili judici internacional per obtenir una informació que podia ja estar continguda en la investigació oberta per una Batllia especialitzada del Principat.
Els advocats, com Josep Anton Silvestre, van lamentar que, a més,
la còpia de l’agenda de Pallardó que la fiscalia espanyola envia al Principat és parcial. Curiosament, hi faltaven les pàgines on l’empresari havia fet les anotacions de les compensacions realitzades amb clients de bancs andorrans diferents a BPA. Solé també va fer evident una altra cosa: Pallardó s’havia negat a acudir a declarar davant la batlle andorrana ja que, va excusar-se, donada la seva situació processal a Espanya tenia prohibit sortir del territori espanyol sota amenaça de tornar a entrar a presó.
¿És possible pensar que de forma voluntària, com va dir que ho va fer, i arriscant-se a tornar a la presó, el senyor Pallardó es presenta al Principat l’endemà de declarar a la fiscalia espanyola per prestar-se a ser interrogat per policies andorrans sobre la seva agenda? es va venir a demanar Solé. Com s’ha dit aquests primers dies de judici, “hi ha coses que fan mala olor”. I més perquè a Pallardó el primer que se li va demanar era si el JP que anotava a l’agenda era Jordi Pujol. I si la Marta que hi apareixia era Marta Ferrusola. Va resultar ser que JP era Joan Pau i que, potser o només potser, la politització de la justícia, almenys a Andorra, va començar a agafar velocitat de creuer.
Comentaris