- La segona jornada del judici de la causa general en contra de 25 directius i gestors de l’entitat bancària s’ha centrat en les dificultats de les defenses per poder accedir als elements que s’estaven investigant i les acusacions que es formulaven
- Els lletrats han lamentat que es cités a declarar la majoria d’encausats, almenys el primer cop, sense que haguessin tingut accés al sumari i que la instrucció no hagi respectat “l’equilibri” entre l’acusació i el dret a la defensa
- El fiscal general al·lega que la Batllia ha pres decisions “a càrrec i descàrrec” dels inculpats i ha assegurat que “no és cert que s’hagi causat una indefensió material”; consideració que també té el suport del Govern
Els advocats que defensen els interessos dels processats en la causa general del ‘cas BPA’ denuncien aquest matí davant el Tribunal de Corts en la segona jornada del macrojudici que la instrucció de l’afer feta per la batlle Canòlic Mingorance ha trencat “l’equilibri” que hi hauria d’haver entre l’acusació i el dret a la defensa. La primera part de la jornada s’està centrant en una qüestió prèvia en què es posen de relleu les dificultats dels advocats defensors de poder accedir a les diligències practicades i les condicions amb què van haver de declarar els encausats.
“Avui declares i demà tanquen el sumari i et processen”, ha lamentat el lletrat Marc Maestre, promotor de la qüestió. L’advocat de l’antic conseller delegat de BPA Joan Pau Miquel, Jesús Jiménez, ha denunciat que
“mai no s’havia tingut un menyspreu a les defenses com en aquest cas”.
Tots els advocats defensors han lamentat les deficiències de la instrucció i la manca de concreció amb què hauria actuat la batlle. I han assegurat que la celeritat amb què es van voler dur a terme les investigacions, almenys una part d’elles, hauria anat en contra del dret a la defensa. I que això hauria causat una indefensió molt gran perquè, entre altres coses, molts dels processats, abans de ser-ho, van ser interrogats sense saber de què se’ls acusava i sense poder tenir accedir al sumari.
Contra tot això, la fiscalia s’ha erigit en ‘advocat defensor’ de la Batllia i Alfons Alberca ha defensat que la instrucció practicada “no és cert que s’hagi causat una indefensió material i no és cert que no s’hagi informat de l’acusació”. El fiscal general ha defensat que la instructora “decideix a càrrec i descàrrec” dels encausats, una afirmació que ha fet somriure la sala.
Maestre, en una exposició llarga però clara, contundent i jurídicament molt sòlida, ha anat detallant totes les fases del procés d’instrucció per denunciar, per exemple, que la primera vegada que la batlle va citar a declarar la major part dels encausats -al marge de Joan Pau Miquel, que ja estava processat i empresonat des de feia uns mesos-
“ho hi havia el sumari apunt, no estava foliat, no es van donar còpies…”. L’advocat de la defensa va lamentar el fet que la instructora no hagués treballat amb més previsió. I va denunciar, sobretot i amb el suport posterior de tots els companys, que s’hagués pres declaració a la immensa majoria dels encausats pocs dies abans de processar-los i donar per tancat el sumari en ple agost, deixant clar que no era per l’agost pel que es queixava, si no perquè
“no hem tingut un accés real i material (al sumari, a la causa); no hem pogut declarar degudament i no hem pogut demanar proves”.
Maestre ha denunciat, també, per exemple, que s’hagi anat anunciant a bombo i plateret que es tracta d’un cas respecte a una organització estructurada per blanquejar i, en canvi, resulti per exemple en el cas d’una clienta seva que l’acusació real és d’haver participat en sis compensacions.
“On són l’organització? On són el repartiment de tasques, de rols? On són les relacions entre els membres o els cobraments percebuts?”, s’ha demanat irònicament.
Les parts defensores han reconegut que el Tribunal de Corts ha intentat resoldre, subsanar, algunes de les deficiències al seu parer produïdes en fase d’instrucció. Però tot i agrair aquesta tasca al tribunal jutjador, han recordat que això no és el que tocava. I que, a més, no permet dur a terme alguns actes de diligència -sol·licitar pràctiques de prova, per exemple- que haurien de ser substancials.
El magistrat president del tribunal, Josep Maria Pijuan, ha recordat en un moment de la jornada que les proves formals i rellevants es practiquen davant el tribunal jutjador i, per tant, “no s’ha fet cap prova i, per tant, no hi ha pogut haver cap vulneració”.
El fiscal general ha fet una encesa defensa de la instrucció feta i ha reiterat en diverses ocasions que
“no hi ha hagut indefensió material”, una consideració a la qual també s’hi ha afegit l’advocat que representa els interessos del Govern, Manel M. Pujadas. Alhora ha recordat que els batlles actualment són molt conscients de garantir els drets personals i fonamentals dels encausats. I
ha recordat, també, que “el sistema (judicial) andorrà està reconegut per multitud de països” i ha defensat que l’aute de processament sigui el tancament d’una instrucció que, a mode de conclusió, suposi una mena de resum del cas “a càrrec i descàrrec” dels processats.
Alberca ha posat de relleu el que ell considera contradiccions de les defenses quant algunes sol·liciten tenir més temps per analitzar elements documentals que fa tot just uns dies s’han incorporat a la causa i altres advocats que demanen jutjar amb celeritat.
El màxim responsable del ministeri públic ha afirmat que no s’oposaria a una petició de suspensió de la vista durant unes setmanes si això ha de permetre a les defenses garantir millor els seus drets. Alberca, que ha explicat que és normal que a mida que avança una instrucció es vagi perfilant l’acusació, s’ha aventurat a pronosticar que aquesta primera setmana de judici probablement no donarà per analitzar totes les qüestions prèvies previstes. Totes les denúncies d’anomalies i irregularitats que tenen anunciades les defenses.
Comentaris