D’aquesta forma es constata amb les dades que la CASS ha fet públiques en la seva memòria de tancament del primer semestre. Una de les dades disponibles és l’evolució de les conegudes com a demandes del 100%. Es tracta d’una prestació que, en determinats casos, permet a la parapública cobrir el total de la despesa sanitària d’un usuari concret. S’aplica habitualment a persones que perceben la pensió de solidaritat, aquelles que no tenen prou recursos econòmics o qui ha d’afrontar un tractament especialment costós, entre altres supòsits.
Així, a 30 de juny, la CASS tenia registrats un total de 5.962 beneficiaris d’aquesta prestació, dels quals 77 residint a l’estranger. Això suposa un increment del 0,81% en comparació a la dada d’un any enrere (5.914).
Per motiu de la demanda, la més habitual és la d’usuaris que no tenen prou recursos econòmics, amb 1.187 peticions, seguit dels qui tenen alguna invalidesa (1.029) i dels que cobren una pensió de solidaritat (1.027). A banda, hi ha 1.087 que la perceben que la tenen o bé perquè pateixen una malaltia que automàticament ja disposa d’aquesta cobertura o per l’alt cost del tractament.
Al llarg del primer semestre, aquestes prestacions han suposat per a la CASS una despesa de 4,58 milions d’euros. Això suposa un increment del 2,4% en comparació al mateix període del 2025. Llavors, el cost va ser de 4,47.
En aquest cas, el motiu que més recursos es menja és el dels tractaments cars o el de malalties que ja tenen cobertura total de sortida. La xifra supera els 1,4 milions. En segon lloc, hi ha les invalideses, amb 959.000 euros, seguit dels beneficiaris de pensions de solidaritat (652.000). En canvi, qui la demana (i obté) al·legant que no té prou recursos econòmics només suposa un cost de 564.000 euros.








Comentaris