Així, per exemple, tant Demòcrates com Concòrdia i PS deixen de parlar d’exempcions i donen per vàlides les forquilles d’incentius fiscals proposades pels comuns: una bonificació de l’impost sobre la construcció d’entre el 70% i el 100% de la quota; un tipus gravamen reduït del 0 a 2% de l’impost sobre els rendiments arrendataris; i d’entre 0 i 1,5 euros per metre quadrat edificat per l’impost sobre la propietat immobiliària. I en qualsevol cas, caldrà que els comuns determinin mitjançant les corresponents ordinacions tributàries els diferents percentatges de bonificació i els tipus de gravamen aplicables, sempre dins les forquilles previstes en la llei.
Respon també a una petició dels comuns l’establiment del mecanisme pel qual aquests puguin ser compensats quan el projecte privat els suposi un cost molt elevat repartint equitativament l’esforç entre Govern i administracions parroquials.
Una altra proposta dels comuns és la limitació a 6.000 metres quadrats per persona promotora i parròquia la superfície construïda subvencionable, i que no se’n puguin beneficiar els projectes entrats amb anterioritat a l’entrada en vigor de la nova norma.
També preveien que l’Institut Nacional de l’Habitatge pogués designar la persona arrendatària per a un habitatge construït fent ús dels incentius, si aquest no trobava inquilí passats tres mesos, d’entre les inscrites al registre de sol·licitants d’habitatge públic de preu assequible.












Comentaris