- Els advocats dels directius i gestors del banc demanen l’expulsió immediata del judici la representació lletrada de l’executiu en considerar que no té la cobertura legal necessària ni un interès propi per poder actuar com a acusador particular
- Els lletrats consideren que la presència processal governamental “atropella funcions de la fiscalia” i algunes de les defenses es pregunten si hi havia alguna necessitat de controlar el ministeri públic que és l’òrgan que per llei té la responsabilitat de defensar l’interès general
- Manuel Pujadas assegura que l’executiu sí que té l’habilitació per participar en la causa perquè “res no impedeix que es pugui constituir com a acusació particular” i repta les defenses a querellar-se si creuen que hi ha interferència amb la fiscalia
- El fiscal general es limita a defensa la independència de la institució que representa i sense afirmar en cap cas que el Govern tingui la potestat per estar a la causa sols recorda que el fet que interposi una querella “no és una intromissió als poders institucionals”
Els advocats defensors de tots els processats en la causa principal del ‘cas BPA’ han sol·licitat amb vehemència en la jornada judicial d’aquest dimecres que la representació processal del Govern sigui expulsada de la vista. Del cas. I que s’anul·lin totes les actuacions promogudes per l’executiu i les preguntes formulades pel seu advocat,
Manuel María Pujadas, en les diferents declaracions hagudes fins ara. Les defenses han demanat que l’expulsió sigui en caràcter immediat. Jurídicament, els defensors argumenten que el Govern no està legitimat per actuar coma acusació particular. I que
“atropella funcions de la fiscalia”, en paraules de
Salvador Capdevila, un dels advocats promotors de la qüestió.
La intervenció de Pujadas, que no ha anat massa més enllà d’intentar fer veure que l’executiu
està “habilitat” per participar en la causa, no ha fet res més que donar més munició als defensors, que han criticat amb duresa el paper fet per l’executiu. L’advocat del Govern ha mantingut que
“res no impedeix l’aparició de l’executiu (en la causa) en defensa de l’interès general” ni tampoc que
“el Govern es pugui constituir com a acusació particular”. Pujadas ha assegurat que
“la defensa de l’interès general no és exclusiva del fiscal” i que la seva pretensió era cooperar,
“coadjuvar”, amb el ministeri públic. Però ni el fiscal general,
Alfons Alberca, no ha pogut defensar la participació, i menys encara la legitimació, del Govern en la causa en tan què acusador particular. Alberca s’ha limitat a defensar a ultrança la institució que lidera i la seva independència. I l’únic que ha afirmat en suport a l’acció governamental promoguda ha estat el fet de dir que
“el Govern interposi una querella no és una intromissió als poders institucionals”.
Això sí, el fiscal ha retret a la resta de les parts, als defensors, que la manca de legitimació, el fet que al seu entendre l’executiu no estigui habilitat per fer d’acusador en aquesta causa, no s’hagués denunciat amb anterioritat, just quan es va admetre la querella de l’executiu. A aquesta observació també s’hi ha apuntat ràpidament Pujadas, que ha reptat les defenses a querellar-se si creuen que hi ha una interferència entre la representació del Govern i la fiscalia. Els advocats defensors han recordat que el primer que s’hauria pogut queixar de la manca de potestat de l’executiu per dur a terme una acusació d’aquesta mena hauria d’haver estat la fiscalia, han explicat que les normatives pretenen denunciar una circumstància com aquesta en qualsevol moment del procediment mentre no hi hagi una sentència ferma i, com ha posat sobre la taula l’advocat Capdevila, que ha deixat clar que ni la representació del Govern ni la fiscalia no han aclarit en cap moment quina norma habilita l’executiu a poder ser acusació particular, si no es va formalitzar una oposició a aquesta presència va ser
“perquè no estàvem encara processats, encara no sabíem de què se’ns acusava”.
Des del punt de vista jurídic, els advocats
Salvador Capdevila i
Jesús Jiménez, i també
Alfons Clavera, han estat els que han exposat els arguments més sòlids per fer evident que el Govern no podia jugar el paper que està jugant. Capdevila ha recordat que no només no hi ha una norma que habiliti l’executiu ha dur a terme les funcions que va pretendre amb la seva querella, que entenia que era poder collar més si calia que la fiscalia, també ha posat de relleu altres deficiències d’ordre tècnic com la manca d’una designa formal d’advocat o que els acords de Govern possibilitant una acció d’aquestes característiques no s’havia fet de forma adequada. A més, com ha recordat Jiménez,
“tant des d’un punt de vista formal com material, el Govern no és perjudicat”.
I en aquest sentit tots els lletrats que han pres la paraula han recordat que per poder accionar, l’executiu hauria d’haver acreditat un perjudici propi, quantificat. Han posat l’exemple d’un cotxe del parc mòbil de Govern que rep un dany. Llavors, l’executiu tindria un interès directe. Però no seria aquest el cas, segons els defensors, en la causa BPA. Han recordat els lletrats que ser acusador particular vol dir, justament, tenir lesionat un interès particular. I que el propi Pujadas ha insistit en diverses ocasions que el Govern pretenia defensar l’interès general,
“un interès difús”, ha arribat a dir. En aquest punt, per exemple, el defensor
Josep Anton Silvestre ha recordat, per exemple, que Pujadas havia dit públicament la jornada anterior que defensava fins i tot l’interès del propi tribunal.
“Això és un absurd. Si fos així hauríem de recusar el tribunal”. O el també advocat de la defensa
Antoni Duró ha recordat a Pujadas que no pot dir que el Govern defensa a la ciutadania perquè, justament, acusa a 25 persones quan ja hi ha una fiscalia a qui li correspon fer aquesta funció.
Però és que els retrets, al final, han anat molt més enllà. Capdevila ha lamentat que Pujadas hagi atorgat un paper “qualificat” al Govern i s’ha demanat
“¿qualificat de què? Totes les parts som iguals”, en aquest cas. A més, tots els advocats han recordat que el moll de l’ós de l’acusació és un delicte comú perseguible d’ofici. I que va, com ha recordat Silvestre, contra l’administració de Justícia i no pas contra el sistema financer. Perquè de què s’acusa els processats és de blanquejar. Duró -i d’això s’ha hagut de defensar Alberca- ha dit que el fet que el Govern es personés a la causa
“és una prova de desconfiança (cap al fiscal), sembla que el vulguin controlar”. I ha qualificat de surrealista la situació. Clavera ha recordat que Pujadas que el Govern
“serveix l’interès general” però
“no el representa i encara menys en un procés penal” i ha recordat al fiscal que també hauria pogut ser ell qui s’hagués queixat de la presència de l’executiu perquè
“el compliment de les normes processals són d’ordre públic. Per tant, es pot observar en qualsevol moment i fins i tot ho podria haver observat el propi tribunal d’ofici”.
La jornada ha acabat, pràcticament, amb les observacions de Silvestre sobre la necessitat que a partir d’ara el Govern es personi en totes les causes que tinguin interès per la societat. Així, més enllà de retreure a Pujadas que parlés que en tan què executiu representa l’interès de tots “però almenys personalment a mi no em representa”, ha demanat que en el moment que es detingui una persona que ven droga a les escoles
“el Govern es personi en la causa perquè és una qüestió d’interès social. O si mai eventual un mestre causa abús d’un alumne, l’executiu s’haurà també de personar”. I ha finalitzat recordant que
“per exemple a Espanya, el govern no es persona en les causes. En tot cas, s’hi persona el Partit Popular, que és el partit que li dóna suport. Per tant, potser que es personi Demòcrates per Andorra”.
Comentaris