La secció civil del Tribunal de Batlles ha desestimat recentment la demanda per responsabilitat contractual i extracontractual que havia formulat el 2016 un ciutadà francès client de l’entitat bancària que va reclamar poc més de 600.000 euros fonamentalment pels diners i valors associats al compte que tenia a BPA i una petita quantitat derivada dels suposats danys morals que li havia causat tot el procediment. La causa s’ha anat allargant per diversos motius processals, en part lligats, durant un temps, al debat sobre si hi havia d’haver prejudicialitat penal o no n’hi havia d’haver.
La reclamació del client derivava, d’entrada, en el fet que va ordenar tot un seguit d’operacions que encara que inicialment es van acceptar, després es van retrocedir arran de les decisions dictades o bé per l’INAF o bé per l’AREB. Això, suposadament, hauria comportat unes pèrdues al client en qüestió -n’hi ha d’altres que tenen reclamacions similars en curs- que entenia que eren imputables a executius i responsables institucionals del banc per dol en la comissió de suposades operacions de blanqueig de capital i per manca de diligència en la manca de control perquè no es donessin dits casos de rentat de diners.
Finalment, en “el tràmit de conclusions dels autes, la part agent ha modificat les seves pretensions i ha centrat la seva reclamació en d'una banda, la suma de 20.118,11 euros per raó de la pèrdua de la inversió en accions preferents per haver estat amortitzades a zero per raó de la intervenció de l'entitat bancària i en la suma de 5.000 euros en concepte de perjudici moral i pèrdua d’oportunitat”. El demandant, segons que figura en la sentència, va pretendre “basar la reclamació derivada de la pèrdua de la seva inversió, en uns arguments relatius a la manca d’informació rebuda per part de l’entitat bancària sobre les concretes característiques del producte financer i del risc derivat de la seva contractació, i la seva qualitat d'inversor minorista, tot plegat per a sostenir que el contracte de subscripció d'accions preferents era nul per raó de trobar-se viciat el seu consentiment per error”.
LES RAONS
Però els batlles consideren que s’ha d’aplicar, com ha anat contemplant la jurisprudència, l’element de la força major. “La circumstància de força major que representa el bloqueig de l’operativa del banc a conseqüència de la nota del FinCEN i de la decisió de l’INAF del dia 11 de març del 2015, així com les posteriors mesures d’intervenció adoptades sobre l’entitat BPA” constitueixen, manté la sentència, una “excepció a la responsabilitat per incompliment del contracte de compte bancari per part de BPA que permet que s'alliberi de les seves obligacions, d'haver de donar curs a les ordres de venda d'actius i de transferències ordenades pel client, com de posar a la seva disposició els actius presents al compte bancari”.
D’igual forma la circumstància de força major “constitueix un trencament del nexe causal entre la conducta dels administradors i directius de l’entitat i el dany reclamat per l’agent, que impedeix fonamentar la seva responsabilitat extracontractual, doncs la causa directa de no haver pogut atendre les ordres del client i el bloqueig de l’operativa del compte va ser per raó de no disposar l’entitat bancària BPA de corresponsals, i no pas un incompliment dels administradors i directrius de l’entitat de la normativa relativa al blanqueig de diners”.
Per tant, la conseqüència de l’anterior “és que no concorre ni la responsabilitat contractual invocada front la societat BPA ni extracontractual front als antics administradors i directius de l’entitat referida, de forma que no es pot estimar la reclamació formulada per l’agent per raó de la pèrdua de valor de les accions preferents per ell subscrites per raó de la seva amortització a valor zero decidida en el marc del procés de resolució havent de prendre en compte a més que la resolució del consell d’administració de l’AREB del 21 d’abril de 2016, per la qual es va adoptar dita decisió ha estat avalada pels tribunals podent mencionar al respecte la sentència de la sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia del 26 de setembre del 2019”.
I succeeix el mateix, afirma la resolució recentment dictada, amb la indemnització sol·licitada en concepte de perjudici moral i pèrdua d'oportunitats, “en tant que l’existència, com s’ha dit, d’una causa de força major en el seu origen porta a desestimar-la”. I el rebuig és tal que fins i tot en l’objecte principal i altres pretensions, al demandant se li fan assumir les despeses judicials causades.
Comentaris