Una trentena de demandants han seguit dins la sala l’arrencada de la vista -que ni per format ni per altres consideracions no té res a veure amb una vista de naturalesa penal- i han estat testimonis de moments de certa tensió en la discussió entre la batlle que dirigeix la causa i l’advocat dels treballadors, que ha defensat que les primes per objectius eren “drets adquirits estiguin o no dins el conveni, amb independència de si s’ha introduït o no al conveni”. La representació del SAAS, justament, ha recordat que el conveni col·lectiu tancat de forma definitiva el passat 7 d’abril reconeix les DPOs.
Segons l’advocat dels demandants, “s’ha produït una discriminació” i que “s’ha discriminat tots els treballadors del SAAS”, no només els 151 demandants, perquè als funcionaris “se’ls ha pogut reparar (la congelació del GAdA) perquè hi ha hagut bona voluntat del Govern” i en canvi, en el cas del SAAS no ha estat així
El representant dels treballadors ha defensat que com que el maig del 2022 es va deixar sense efecte el decret del 2012 que suprimia les primes per objectius al SAAS, aquestes haurien hagut de restituir-se automàticament. I, per tant, ha invocat a la batlle que ho estableixi així i, per tant, que el SAAS hagi de fer les degudes valoracions des de llavors i procedeixi a abonar als demandants el que pertoqui perquè, com ha deixat dit durant les conclusions orals, és impossible de fixar una reclamació quantitativa.
Però el SAAS manté, d’entrada, que qualsevol reclamació que “vagi més enllà del 31 de juliol del 2023 està prescrita”, perquè els havers laborals, els salaris indeguts, hi ha un termini d’un any per poder-los reclamar i l’última DPO que eventualment s’hauria pogut percebre perquè se n’havia aixecat la supressió s’hauria d’haver abonat el 31 de juliol del 2022. La demanda es va interposar el 31 de juliol del 2024, és a dir, un any després de la data límit.
Però, a més a més, ha defensat la representació lletrada del SAAS i ha manifestat també la directora general de la institució, Meritxell Cosan, si es va deixar sense efecte la supressió de les primes per objectius va ser perquè aquest complement es pogués usar “com a eina” de negociació en el marc del conveni col·lectiu que es va començar a tractar el 2019, es va aturar per la Covid, i es va tornar a reprendre força posteriorment. I ja al maig-juny del 2022 es va deixar clar que en aquell conveni que s’acabaria signant el juliol i entraria en vigor l’octubre i just fins ara, les DPOs en quedaven al marge.
En aquest sentit, l’advocat dels demandants ha acusat el comitè d’empresa de llavors “de mala fe” perquè no van informar el conjunt dels treballadors de la decisió de continuar deixant fora les primes objecte del debat. “No van entregar còpia del conveni col·lectiu, no hi va haver assemblea”, ha lamentat l’advocat, que ha mantingut que “si hi hagués una renúncia de drets hauria d’haver estat per escrit. O bé per un escrit del comitè d’empresa o bé pels treballadors, un per un”. El SAAS, òbviament, considera que si durant la negociació es va deixar fora del conveni i en un annex s’hi va escriure explícitament que les DPO havien de ser objecte d’una discussió posterior és que hi havia una renúncia, com a mínim, tàcita.
L’INICI DE LA VISTA
Fem, però, una mica de marxa enrere. I és que l’arrencada de la vista ha estat marcada per una forta discussió a l’hora de fixar els fets controvertits i decidir la conveniència o no, la idoneïtat o no, dels diversos testimonis proposats per la representació dels treballadors, que qüestiona, per exemple, que els empleats del SAAS hagin d’anar per la via de la llei de relacions laborals i, en canvi, no pas pel marc normatiu que regula la funció pública. “S’està buscant que el SAAS surti volant i amb aire”, ha denunciat l’advocat del sindicat i dels treballadors demandants.
La batlle ha tombat tots els testimonis menys un -la directora general del SAAS- que sol·licitava la part demandant perquè no s’havien de referir a l’objecte de la controvèrsia, que el gestor sanitari públic creu, d’entrada, que està prescrit
La representació laboral pretenia interrogar com a testimonis des del cap de Govern, Xavier Espot, als exministres Joan Martínez i Albert Font, o l’actual responsable de Salut, Helena Mas. Però la batlle s’ha posat ferma en saber sobre quin fet controvertit volia preguntar als testimonis que plantejava. Com que l’objectiu de l’advocat dels demandants era posar de relleu com havien anat les negociacions que no van comportar la restitució de les DPOs, i davant la posició mantinguda pel SAAS, la batlle ha inadmès pràcticament tots els testimonis plantejats. De fet, només ha permès escoltar l’esmentada Cosan.
I la directora general, que no va assumir el càrrec fins el setembre del 2023 i anteriorment formava part dels professionals que donaven servei al SAAS -en el seu cas com a ginecòloga liberal que va arribar a assumir la prefectura del servei de ginecologia o obstetrícia-, s’ha mostrat rotunda defensant la posició del gestor sanitari públic. I deixant-li clar a l’advocat defensor dels treballadors que estava “especulant” amb algunes de les seves preguntes alhora que ha evideniat que difícilment es podien pagar objectius perquè no se n’havia establert cap en estar suprimits i, posteriorment, ser objecte de negociació sense arribar a cap acord.
L’advocat dels treballadors ha focalitzat bona part de la seva reclamació -més enllà del debat jurídic sobre si el fet de deixar sense efecte la supressió del 2012 vol dir que el suposat dret es va restituir en aquell moment però el SAAS realment no ho va fer i per això ara es reclama el que es reclama- en mantenir que “s’ha produït una discriminació” i que “s’ha discriminat tots els treballadors del SAAS”, no només els 151 demandants, perquè als funcionaris “se’ls ha pogut reparar (la congelació del GAdA) perquè hi ha hagut bona voluntat del Govern” i en canvi, en el cas del SAAS no ha estat així.
El representant legal dels demandants, que ha qualificat l’afer de “conflicte molt sensible” i ha deixat clar que les DPOs són “un dret adquirit”, ha insistit una vegada i una altra que els professionals sanitaris “es mereixien una resposta del SAAS, del Govern, no es mereixien discriminar-los respecte dels funcionaris de l’administració pública”. Però això serien figues d’un altre paner perquè, entre altres coses, mentre la demanda és del 31 de juliol del 2024, l’acord per les primes de productivitat dels funcionaris no va arribar fins al darrer quadrimestre del 2025.
Bandera (USdA sanitaris): “Nosaltres seguirem treballant perquè se’ns reconegui aquest dret. Ara haurem de seure amb tots els treballadors que han presentat la demanda, explicar els fets i, a partir d’aquí, entre tots decidirem. No som els 151 demandants. Representem els 1.300 treballadors del SAAS”
De fet, l’advocat de l’USdA i per extensió dels demandants, també ha intentat donar a entendre que les DPOs tenien una cobertura legal quan mai aquestes primes han estat disposades per una llei. Formaven part d’un reglament de personal, com ha recordat l’advocat que defensava els interessos del SAAS. En certa manera, doncs, estaven aixoplugades per una norma o text que té més equivalència amb el conveni col·lectiu que ara sí que les torna a cobrir que no pas, evidentment, amb una llei.
En fi, l’advocat dels demandants ha demanat que s’abonin DPOs als reclamants “amb efectes des del juliol del 2012 i fins al 31 de juliol del 2024” i, subsidiàriament, “des de l’aprovació de la llei que derogava la supressió de les DPOs” i, després, “que es facin les valoracions” pertinents perquè els treballadors “no poden determinar el que s’ha de pagar”, una quantitat a la qual s’hi haurien d’afegir “interessos legals, cotització a la CASS i condemna en costes” al SAAS.
Però la part empresarial, la institució sanitària, com ja s’ha indicat, després de deixar clar que respecte de l’objecte del plet “no hi tenen res a veure ni especulacions ni plantejaments d’escenaris” fets per la part adversa, s’ha oposat frontalment a la petició dels treballadors, als quals els ha recordat, entre altres coses i més enllà del fet que la sol·licitud estaria prescrita, que “cap d’aquests convenis ha estat denunciat”, referint-se essencialment al del 2022 que, ha afirmat l’advocat dels treballadors, s’hauria subscrit amb “mala fe” exercida per part del comitè d’empresa llavors operatiu.
VALORACIONS DE LES PARTS
Una vegada acabada la vista, i amb cinc dies cadascuna de les parts per presentar conclusions per escrit, representants dels dos costats en litigi hi han dit la seva. El portaveu de la branca sindical de l’USdA, que impulsa la demanda, Àlex Bandera, ha lamentat que la decisió de la batlle d’inadmetre la immensa majoria dels testimonis proposats pels treballadors “ens ha trencat tota l’estratègia legal que volíem presentar per explicar, des del principi, amb bases fonamentades, tot el procés que ha arribat a judici”. Tot esperant una sentència favorable, Bandera ha deixat clar que no es tracta d’una demanda ‘només’ de 151 persones “sinó que representem els 1.300 treballadors del SAAS”.
Cosan: “La posició del SAAS és esperar la sentència de la Batllia. No va ser a petició nostra que s’iniciés aquest procediment judicial i ara ja ens trobem en seu judicial. Per tant, cal esperar la decisió de la Batllia i després ja valorarem diferents escenaris que es puguin obrir en el moment que hi hagi aquesta sentència”
Vist com ha anat la vista -i sent objectius des de fora, davant les escasses possibilitats que la petició triomfi-, Bandera sí que ha deixat clar que “nosaltres seguirem treballant perquè se’ns reconegui aquest dret. Ara haurem de seure amb tots els treballadors que han presentat la demanda, explicar els fets i, a partir d’aquí, entre tots decidirem”. El sindicalista ha assegurat que ja s’estaven movent coses i que “d’aquí uns dies tindrem una futura línia de treball per establir què farem i què no farem”.
De la seva banda, la directora general, Meritxell Cosan, ha estat força concisa i prudent sobre la qüestió. Ha recordat que davant la petició feta pels treballadors es va demanar consell jurídic i la nota jurídica que se’ls va fer “opinava diferent del que consideren els treballadors. I ara dependrà de la batlle decidir finalment quina de les dues opcions considera que és la més jurídicament raonable”. En tot cas, qualsevol decisió dependrà del resultat de la sentència.
Perquè sobre la possibilitat que es negociés una eventual prima compensatòria com al seu dia van fer els sindicats de l’administració pública, Cosan ha afirmat que “qualsevol pronunciament al respecte d’aquesta consideració no procedeix”. I ha insistit que “la posició del SAAS és esperar la sentència de la Batllia. No va ser a petició nostra que s’iniciés aquest procediment judicial i ara ja ens trobem en seu judicial. Per tant, cal esperar la decisió de la Batllia i després ja valorarem diferents escenaris que es puguin obrir en el moment que hi hagi aquesta sentència”.
Comentaris (4)