Lluny de la imatge freda associada a les sancions, l’agent explica que la seva feina es basa sobretot en el contacte humà. Coneix veïns pel nom, ajuda turistes desorientats i sovint actua com a primer punt d’assistència davant petits problemes quotidians. Treballar en una parròquia petita crea vincles i responsabilitat emocional amb la comunitat. També reconeix moments difícils, quan cal prendre decisions impopulars per garantir la seguretat. Malgrat això, assegura que les mostres d’agraïment compensen qualsevol crítica. Fora de l’uniforme, es defineix com una persona propera i compromesa amb el poble. Una mirada sincera que recorda que darrere cada agent hi ha, sobretot, una persona al servei dels altres.







Comentaris (1)