El president del Col·legi Oficial de Metges (COMA), Albert Dorca, indica que “vam fer un pla de proposta de mesures a principis de 2025 i dins de les mesures que vam proposar algunes les han acceptat i algunes les han reconvertit d’alguna forma”. “Durant els últims 15 anys s’ha ajustat poc el nivell adquisitiu dels metges, que això no vol dir que els metges es guanyin malament la vida a Andorra, sinó que... s’ha perdut competitivitat amb els del voltant, perquè al final si no t’apugen el sou i et van posant impostos, la infraestructura per mantenir obert un consultori cada cop és més alta, i al final, evidentment, perds competitivitat i els professionals d’Espanya ja no es guanyen tan malament la vida comparativament amb nosaltres o ja no tenen un diferencial que els empenyi d’una forma tan... tan clara per venir a buscar feina a Andorra”, manté Dorca.
“Durant els últims 15 anys s’ha ajustat poc el nivell adquisitiu dels metges, que això no vol dir que els metges es guanyin malament la vida a Andorra, sinó que... s’ha perdut competitivitat amb els del voltant, perquè al final si no t’apugen el sou i et van posant impostos, al final, evidentment, perds competitivitat i els professionals d’Espanya ja no es guanyen tan malament la vida comparativament amb nosaltres”
Evidentment, el salari no és l’únic atractiu que pot oferir Andorra. Però sí en aquell sobre el qual pot incidir de manera més ràpida i senzilla. Perquè, per exemple, oferir un entorn adient per a la investigació i la recerca vol recursos i temps. I això, ara per ara, no hi és massa. Per tant, la solució primera és “apujar salaris” però “no de forma salvatge” si no buscant, exposa el president del COMA, fórmules per incentivar. I aquests incentius es miren d’implementar “en base a productivitat, en base a eficiència vers el sistema sanitari, en base a complexitat”, continua explicant Dorca.
El metge, generalista, d’atenció primària, metge de família i, alhora, integrant de l’equip d’Urgències de l’hospital, exposa el fet, per exemple, d’algú que té un grup de pacients al qual se li ha de dedicar més temps perquè resulta que pel fet que el facultatiu “fa més bé les coses” o “està més format”, necessita dedicar-hi més temps. Doncs tot això s’ha de reconèixer. I, en part, és el que es farà a través de la revisió de les nomenclatures, el que els professionals en diuen les K i les Q i que fa temps que defensen que calia actualitzar. “Les nomenclatures d’actes terapèutics i actes diagnòstics és molt antiga” i calia revisar-la sí o sí.
De fet, els metges fa temps, molt, que reclamen una actualització d’aquest concepte. Però ha anat passant temps i com que el ministeri o la institució que escaigui han vist altres necessitats, en tractar-se la revisió de les nomenclatures d’una tasca d’allò més feixuga s’ha anat aparcant. Fins ara, que s’ha vist que era l’única manera per realment donar una empenta forta i, alhora, “adequar al segle XXI els actes mèdics”. Ha costat posar-s’hi fins que s’ha trobat una empresa externa que ja havia treballat en una sistemàtica similar. “Aquesta és una feina que s’ha començat, però que està més o menys a mitges”, indica el president dels metges.
Si es vol empoderar la via preferent, afirma Dorca, també calia, i també s’està fent, donar un reconeixement major als metges generalistes, que ara ja no són aquells professionals de fa 40 o 50 anys que tenien una formació sòlida però molt distant respecte dels especialistes. Dorca explica que això ja ha passat a la història i allò que “un metge d’atenció primària té menys formació a dia d’avui ja no és legítim”. Per tant, ressalta el president del COMA de manera planera, “hem d’anar ajustant per aquí, ajustament per allà” i caldrà veure de tot el que s’ha demanat, fins on s’arriba. Ara, més o menys, s’està “a mig fer”.
Comentaris