Havent superat ja la primera meitat del mandat, quin balanç en fa fins ara?
Bé, un balanç molt positiu. Vam començar amb la Laura, que ella ja va estar durant el mandat passat amb el Jean-Michel [Rascagneres] i per tant, aquesta corrent ja la portàvem. Hem acabat coses que havíem engegat en el mandat passat i hem engegat nous projectes. Així que molt contents i amb ganes de seguir treballant per a la parròquia.
Quins són els projectes més importants que falten per acabar? I es podrà tenir enllestits abans del final del mandat?
Si parlem d’inversions, des de l’avinguda d’Encamp del Pas, que ja anava amb la nova concessió; l’avinguda Joan Martí d’Encamp, que tot just hem començat aquest any; remodelació de la plaça de l’Església del Pas que també començarem ara a l’abril; obres als centres esportius... Una sèrie de projectes que tenim entre mans i que volem acabar abans que acabi el mandat.
“L’objectiu és que Encamp sigui una vila residencial de qualitat, de fet, ja ho som”
Citava justament l’avinguda Joan Martí. Com van les obres? Estan dins dels terminis previstos?
Sí. Vam començat el mes de gener i superbé. Anem en terminis, vam fer una comunicació a tots els veïns perquè és cert que parlem de 30 mesos d’obres i és una llargada molt gran. La primera fase, que és una fase de 10 mesos i anava del carrer de la Molina fins a la rotonda de Prat de Genil, doncs tot el que és carrer de la Molina ja està acabat, de fet ja està oberta la circulació des del 13 de març, i ara estem pujant fins a Prat de Genil, i després farem el mateix circuit a la inversa. Al final són unes obres necessàries. De les obres que ja es van fer en el seu moment a tota la zona de Sant Miquel, tothom n’estava molt content i s’ha tornat un nucli d’activitats. És cert que, a més a més, hi ha els serveis, amb el Centre Esportiu, l’escola bressol, les dues escoles estan allà... Però s’ha tornat un nucli de referència per tots els encampadans i les encampadanes. Llavors la idea és continuar tota aquesta renovació urbana fins a Ràdio Andorra.
Un bon canvi d’imatge.
Com hem dit molts cops, l’objectiu és que Encamp sigui una vila residencial de qualitat. De fet, ja ho som. Com arribem a aquest objectiu? Amb tres estratègies que tenim molt clares. Per un costat, la renovació de la part urbana, de tot el que és materials, carrers, voravies, bancs, papereres, tot el que veiem en el nostre dia a dia. En segon lloc, ambé tot el que són millores dels serveis, ja siguin escoles bressol o espais lúdics com pot ser el centre esportiu. Després, activitats que puguem fer a l’aire lliure, que precisament ara al maig comencem una època molt xula que tots els encampadans esperen, amb activitats tots els caps de setmana: l’Spartan, la Travessa, la fira... I per un altre costat, l’estratègia de turisme esportiu i familiar, que també funciona molt bé.
Parlant d’esports i estades, del projecte de l’Icònic tenen notícies de com està? Segueixen creient que serà una realitat?
Nosaltres creiem fermament en el projecte i creiem que acabarà sent una realitat, i així ho hem vist quan hem tingut l’ocasió de parlar amb l’adjudicatari, Bomosa, o amb el concessionari, que aquest cas és el Govern. Creiem que es farà, i hi creiem perquè a més a més tenim la prova que aquests projectes funcionen. Tenim la prova al Centre Esportiu del Pas de la Casa. A la vila del Pas de la Casa, que està a 2.000 metres, tenim equips que han vingut d’arreu. La federació francesa d’handbol, de les més potents que hi ha al món; ens hem especialitzat en la part de natació i tenim federacions que venen a fer el cicle olímpic, de Hong-Kong, d’Alemanya, d’Escòcia... Ens està funcionant molt bé i la prova d’això és que el privat ens està acompanyant.
Però saben com estan els treballs? Perquè la sensació és que allà dalt no s’hi acaba de moure res.
El vial d’accés està fet; la nostra part, que era la part de l’aigua i el clavegueram, l’acabarem aquesta tardor, ens falta la part de la CG2. La part positiva de tot això és que tots aquests veïns que estan allà dalt han guanyat uns serveis que fins ara no tenien, que és aigua i clavegueram. I com dic, entenem que el projecte tirarà endavant, no tenim notícies que no sigui així.
Sempre hi havia hagut preocupació perquè Encamp es deia que era una parròquia dormitori i s’havien buscat diferents estratègies per capgirar la situació i reactivar-se econòmicament. S’ha aconseguit?
És cert el que diu, i com a encampadà, i crec que puc parlar en boca de molts encampadans, ens feia mal. És veritat i molts cops havíem de sortir a fora per buscar una sèrie d’activitats o una sèrie de serveis. Ara, 10 o 12 anys després, s’ha capgirat totalment. Ara tenim uns serveis que a l’època no teníem, tota aquesta sèrie d’activitats que deia, ara que ve el bon temps a la plaça Sant Miquel sempre passen coses, al Parc de l’Ossa sempre passen coses... i abans érem nosaltres que havíem de marxar molt a fora i ara cada cop et vas trobant gent d’altres parròquies, asseguts a les nostres places que et diuen que han pujat perquè estan molt a gust, que a Encamp s’hi està molt bé i que hi troben activitats infantils, musicals o altres. El fet que passin coses dons ha transformat aquesta situació i estem contents de dir: ’Som Encamp, vila residencial de qualitat i estem molt a gust’ perquè tenim serveis, passen coses, i la veritat és que s’ha capgirat.
Més enllà de l’activitat molt lligada al turisme esportiu, s’ha aconseguit atraure activitat econòmica?
S’està aconseguint. Nosaltres tenim clar que no serem un eix, ni volem ser un eix comercial, com pot ser Carlemany o Meritxell, que jo crec que aquest rol l’han de fer ells. Nosaltres l’hem d’aconseguir a través d’uns serveis més de necessitats de primera mà. Tenim un gran centre comercial que s’ha instal·lat aquí a Encamp. Abans, molts cops, els encampadans havíem de marxar a fora per fer aquesta compra mensual o setmanal gran, doncs ara ja ens hi quedem. Arran de nous locals comercials que tindrem, ja et venen a veure. Hi ha marques comercials importants que es volen establir aquí i demanen al comú les possibilitats que tenen. Llavors, tota aquesta vessant és la que estem aconseguint i ara és la que estem treballant també per aconseguir la part hotelera.
Què vol dir? Generar més activitat hotelera?
D’implantació. Tenim una sèrie d’hotels que han estat tota la vida a Encamp i que ara s’han reformat, inclús han canviat de nom, i ara estem buscant nous hotels que es vinguin a implantar a la parròquia. Quan dic de nous hotels no estem parlant de desenes d’hotels, però un parell d’hotels ens acabaria donant aquesta necessitat que ens falta i estem en converses intentant buscar que vinguin.
“Nosaltres creiem fermament en el projecte Icònic i pensem que acabarà sent una realitat, no tenim notícies que no sigui així”
Això deriva d’aquesta atracció que hi ha a nivell esportiu? És a dir, s’han adonat que falten més places hoteleres no tant a la parròquia en general, sinó concretament a la vila d’Encamp? Perquè ja entenc que el Pas és una altra cosa...
Sí, per exemple. Si agafem l’Spartan Race, que és l’esdeveniment més gran que tenim. Posem-li que aproximadament estem a 4.000 inscrits, que poden portar 2,7 acompanyants. Ràpidament te’n vas a 12.000 persones o una mica més que ens visita. Evidentment aquesta gent s’allotja a Andorra, i tampoc podem ser ingenus, és impossible que vulguem allotjar aquestes 12.000 persones a la parròquia, però aquesta gent tornarà i és cert que hi ha gent que fa ús de tot tipus d’allotjaments turístics, hi ha des del que et ve amb autocaravana fins al que va a un hotel de 3 estrelles, o prefereix un hotel de 5 estrelles i hem d’intentar donar sortida a les necessitats que tenen tots aquests tipus de visitants.
Parlava abans d’un parell d’hotels, però han calculat quantes places hoteleres més hauria de tenir Encamp?
No parlo tant de places hoteleres, sinó de tipus d’hotel. Nosaltres tenim hotels des de, més o menys, 3-4 estrelles, més de 3 que de 4, però la idea és tenir-ne un parell més.
Citava també les autocaravanes. Es plantegen habilitar alguna zona específica, ara que la llei també ho preveu?
Crec que aquí també ha sorgit una mica d’oportunitat per als privats i hem tingut ja tres visites de privats que s’estan plantejant muntar aquesta àrea d’autocaravanes. Hem tingut diverses reunions amb aquests privats que ho volen desenvolupar, i en cas que ho vulguin, evidentment, el comú els facilitarà al màxim possible la implantació d’aquest tipus de servei a la parròquia, ja sigui Encamp o al Pas de la Casa.
Vostès sempre han defensat que Encamp no ha crescut a nivell de construcció com sí que han fet altres parròquies. De totes maneres, és evident que de construccions noves n’hi ha, en veiem per tot arreu. Els fa por que s’acabi produint excés com hi ha hagut en altres parròquies?
Des de la majoria estem molt vigilants de com està creixent Encamp. És el que sempre hem dit: quan totes les altres parròquies ja s’estaven desenvolupant, Encamp no ho feia, no hi havia obra nova a Encamp, seguíem amb els edificis que teníem. Anys després, tothom, més o menys, fa una revisió del pla d’urbanisme i Encamp ho fa el 2019 preveient certs criteris que més o menys ara s’aplicaran a altres parròquies. I ara Encamp és quan es comença a desenvolupar. Quan nosaltres no ens hem desenvolupat en els últims 25-30 anys, ara hem de permetre que hi hagi una mica de desenvolupament a la parròquia. Si no, ens quedem un pas enrere. Serem una vila amb carrers més moderns, amb més serveis però més antiquada a nivell d’edificis. Llavors, hem de permetre aquesta remodelació. Evidentment, sempre vigilant, i això ho tenim molt clar tota la majoria, però hem de permetre que Encamp es renovi. I de la mateixa manera ho estan fent els privats, que ja estan aquí implantats. És a dir, es veuen ja edificis que han arreglat tota la façana, han canviat tota la llosa dels sostres i ens acompanyen amb aquesta obra nova. Ells i tota la remodelació de carrers que estan fent el comú, ens acompanyen a fer aquest canvi d’imatge de la parròquia.
S’està construint, però pisos a preu assequible no en tenim.
Dels últims dos que s’han construït aquí al centre de la parròquia, la gent que hi ha anat a viure són famílies d’Encamp. Famílies com jo, que tinc dos nanos, gent que coneixem i jo crec que la gràcia d’aquesta nova construcció és aquesta, gent que potser estaven de lloguer o potser estaven a casa els pares i han tingut l’oportunitat d’anar-se’n a viure en aquests pisos. Evidentment, després tenim una problemàtica nacional de l’habitatge i que traspassa fronteres, no és que sigui només una problemàtica d’Andorra i tenim molt clar que l’hem d’afrontar. Cadascú es veu jugant el seu paper i el seu rol. Al final, és cert que la competència en matèria d’habitatge és de Govern, però els comuns hem de ser uns col·laboradors actius en aquesta situació.
Com?
Nosaltres hem dut a terme accions. Portàvem el programa electoral, crec, sis accions, i diria que hem complert les sis o les estem treballant, des de crear un canal de comunicació únic i clar pels ciutadans, que és l’espai web directe que tenim; tota la part de la conselleria de Social i Gent Gran, que va tot lligada amb la part de joventut perquè la problemàtica de l’habitatge no hi entén d’edats... Vam fer un reglament d’ajuts per l’habitatge, hem tingut reunions amb privats per veure si podíem tirar endavant projectes d’habitatge público-privats, però és cert que després, quan ens n’anàvem a veure a quins preus acabaven sortint aquests pisos, no eren assequibles i per tant, no tenia sentit tirar endavant uns projectes que al final obligarien a cobrar uns lloguers que no serien assequibles.
Tenen els pisos del Govern.
Sí, el Govern ha rehabilitat l’edifici Hermus i els ha posat a disposició de l’Institut Nacional de l’Habitatge. I nosaltres portàvem al programa electoral la reducció dels criteris constructius per a aquells hotels que volguessin passar a ser habitatges i això ha donat fruits perquè tenim dos edificis que han passat a ser pisos. També, gràcies a la recopilació de dades que vam treballar juntament amb el Govern i l’Institut Nacional de l’Habitatge, amb l’eina Sicar, vam ser els primers de tenir dades i ara sabem que el preu mitjà de lloguer a Encamp és d’11,50 euros el metre quadrat. La mitjana nacional és de 13,50 euros, per tant, estem dos euros i mig per sota, per tant, tot i tenir aquestes noves construccions i tot i tenir la situació que tenim ara en global, continuarem estant per sota. Evidentment, la feina no s’acaba aquí i estarem amb el Govern i amb tots els actors principals per posar solució a la qüestió de l’habitatge.
“Abans els encampadans havíem de marxar per trobar alguns serveis o activitats i ara cada cop trobes més gent d’altres parròquies que pugen perquè estan molt a gust a Encamp”
Citava les accions que han fet vostès, amb el reglament d’ajudes i el tema de la borsa intergeneracional. Fa pocs dies reconeixien que no havia acabat d’arrencar. Es plantegen canvis?
Ho hem parlat en algunes reunions de cònsols, sobretot amb Andorra la Vella que són els que també tenen un reglament d’ajuts a l’habitatge i tots ens trobem que costa donar-li sortida. Els reglaments que té el comú d’Encamp a dia d’avui, són uns ajuts que han de ser complementaris als ajuts que dona el Govern. Això què fa? Quan tens Govern que dóna uns ajuts molt amplis, els complementaris sempre costen una mica més d’arribar. El nostre reglament és basat en quatre pilars que és el programa Respira, per i si algú no podria fer front a alguna mensualitat i el comú li donava suport; el Garantia, per garantir als propietaris el cobrament de mensualitats en cas d’impagament; el Comparteix +60, que és la borsa intergeneracional -on sí que ens han vingut a veure persones de les dues bandes- i el Primer Pas, pels joves que es volen emancipar. És cert que potser no ha tingut tot l’èxit que esperàvem que tingués, però nosaltres hi seguim treballant, nosaltres hi creiem i al final són ajudes que són complementàries a les de Govern. El reglament hi és, l’ordinació hi és, rebem gent, els assessorem molt, els guiem, perquè hi ha molta gent gent que a vegades no sap on dirigir-se i això també és molt important. Hem d’ajudar a tota aquesta gent a agafar el canal adequat.
Quantes ajudes concretes s’han donat?
Hem rebut tres demandes per les ajudes Respira i només se n’ha donat una, les altres dues s’han denegat per no complir els requisits. I hi ha tres persones inscrites al Compartir +60.
I del Compartir +60, diu que han tingut interessats, però no s’ha arribat a concretar res?
Que nosaltres sapiguem, no. També hi ha gent que ja ho estava fent i llavors ja no entren al programa. Però nosaltres el que fem és inscriure els candidats llavors gent que ja ho estava fent, llavors ja no entren perquè ja ho estàvem fent nosaltres el que fem és agafar aquesta borsa i quan ve algú l’inscrivim i avisem als candidats per si volen fer l’entrevista, però a partir d’aquí són ells els que decideixen.
Lligant-ho amb la planificació urbanística, un dels reptes que hi ha, com en altres parròquies, és la falta d’aparcaments. Tenen previst algun projecte?
Crec que que faltin places d’aparcament és més una sensació que una realitat. I parlem per números perquè és veritat que hem perdut un aparcament cèntric com és el de Sant Miquel, però 150 metres més amunt tenim un aparcament de Coma Llarga que té molta més capacitat del que tenia Sant Miquel. La part positiva és que tenim uns privats que han vingut a instal·lar-se a Encamp perquè han vist una oportunitat, cosa que això tampoc no passava abans; tenim al centre d’Encamp, al costat del Parc de l’Ossa, un aparcament d’un centenar de places o més que s’ha instal·lat amb uns preus molt competitius. De fet, si no fos per la mitja hora gratuïta que ofereix el comú, els preus són els mateixos, i estan funcionant molt bé. Tenim altres privats que estan desenvolupant aparcaments també, al sud de la parròquia s’està desenvolupant un aparcament privat i hi ha altres projectes o privats que ens venen a veure perquè també hi veuen una oportunitat. Aparcaments en tenim, tenim aparcaments soterrats i tenim aparcaments a l’aire lliure, el que és cert que quan un aparcament desapareix causa més impacte que quan se’n construeix un de nou, perquè al final les persones som gent de costums i quan estàs acostumat a aparcar-te sempre en un aparcament al centre de la parròquia, el dia que desapareix ho notes molt.
Però hi ha alguns veïns que han tingut dificultats per trobar una plaça d’aparcament.
Perquè parla d’abonaments, i no és el mateix. És a dir nosaltres tenim abonats a tots els aparcaments, però en rotació tenim aparcaments, tenim places a tot arreu, per exemple, a sota del comú tenim tres plantes que si ara baixem trobaríem places, a Prat de l’Areny també, tenim l’aparcament del Centre Esportiu, Coma Llarga... i la gràcia de tots aquests aparcaments és que estan al llarg de tota la vila. A més dels privats, com per exemple, el camp de la FAF, que va acompanyat d’un aparcament en una zona on no en teníem.
Per tant, de moment, deixen per a la iniciativa privada aquests projectes?
Nosaltres som partidaris que quan hi ha un privat que està desenvolupant, no ha de ser el comú que vagi directament a fer la competència. I, sobretot, i tenim la prova, que ho estan fent amb uns preus molt competitius. Si em diguessis que ho estan fent amb uns preus que no són competitius, llavors crec que el comú sí que hi hauria de dir alguna cosa, però ho estan fent amb uns preus que són molt competitius, llavors deixem que sigui el privat que agafi aquesta iniciativa i es vagui desenvolupant tenint en compte que nosaltres tenim tota una sèrie d’aparcaments.
Altres inversions. El nou Casal del Poble per a la gent gran. Està ja a la recta final?
Ja ho tenim, a finals d’aquest any, estarà. Estem molt contents d’aquest projecte perquè canvia el paradigma de la gent gran de la nostra parròquia, que per nosaltres són molt importants. Ara tindran un espai únic per ells, de lleure, on totes aquestes activitats que s’estan desenvolupant en diversos llocs, ara ho tindrem tot centralitzat i crec que per ells també és molt positiu que totes les activitats estiguin centralitzades en un espai nou, modern i al centre de la parròquia.
Lligat també amb la gent gran, hi ha el projecte privat per construir una residència. Què n’esperen?
Aquí podem tornar al què deia al principi, del canvi que ha fet la parròquia i l’interès de privats. Quan parlàvem amb els gestors de la residència ens deien: ‘és que s’està molt bé a Encamp’, a més, han agafat una zona plana, amb serveis, perquè està a prop de la zona de Sant Miquel, una part renovada, amb el centre comercial, un centre d’atenció primària al costat, tenim el Casal, el comú... tot a prop, un parròquia agradable... Jo crec que és això la gràcia de tota la feina que estem realitzant. No es nota perquè és, ara una residència, ara un camp de futbol, però és veritat que si ho mires en global dius: ‘quin canvi hem fet a Encamp!’ I el fet de tenir aquesta residència a la parròquia crec que és molt important perquè podem complir el cicle de tota una vida.
És una necessitat i és cert que a la parròquia no n’hi ha.
Tenim gent de la parròquia que està en residències i estan fora d’Encamp. Al final, si tu ets d’Encamp, vols estar a la teva parròquia. I si tens els fills i els nets que estan a Encamp, vols estar el més a prop d’ells possible. Aquesta gent ara es podrà quedar. És el que deia del cicle de la vida: neixes a Encamp i acabaràs la teva vida a Encamp.
“La competència en matèria d’habitatge és de Govern, però els comuns hem de ser uns col·laboradors actius en aquesta situació”
Hi haurà places concertades, però no sé si també s’ha previst prioritat per a la gent de la parròquia.
Del total de places, un 55% són concertades amb el Govern. I de les restants, l’altre 45%, vam signar un conveni en el qual, a canvi de la bonificació del 90% dels drets de construcció, quan hi hagi places vacants en aquestes privades, la prioritat primera serà pels veïns i veïnes de la parròquia. Si es vol concertada s’haurà de passar per Govern, però hi haurà prioritat i per nosaltres tenir la residència és molt valuós. Estem molt contents que aquesta iniciativa privada hagi sorgit i hagi sorgit a la nostra parròquia.
Parlem una mica del Pas de la Casa. Citava al principi algunes de les obres previstes al poble, algunes del comú i altres lligades a les inversions previstes en la nova concessió.
Per nosaltres el Pas de la Casa és cabdal. Al final és la porta d’entrada al país, la principal porta d’entrada, a l’hivern, a les pistes d’esquí de Grandvalira i per tant, la imatge d’on estàs arribant. La inversió que hi hem destinat des del comú és molt gran, entre l’últim mandat i aquest seran prop de 40 milions d’euros. Vam fer en el seu moment tot el carrer Sant Jordi; en voravies, entre Encamp i Pas, hi hem destinat, els últims sis o set anys, aproximadament 400.000 euros a l’any. Són coses que no es veuen, però qui l’utilitza cada dia ho nota. L’avinguda d’Encamp farà un canvi de paradigma total al que és el peu de pistes que hi havia. Fins ara, podríem dir que el Pas de la Casa donava l’esquena a les pistes, ara és totalment diferent. S’han enderrocat tots aquests murs que hi havia del costat de les pistes i des del carrer o des dels restaurants o des dels pisos, hotels o apartaments tens la sensació d’estar al peu de pistes. De fet, els dies que hi ha molta neu, s’arriba fins a la porta de l’hotel esquiant i això també genera una sèrie d’oportunitats i ara començarem la segona fase.
Hi haurà canvis a les terresses.
Sí, fins ara teníem moltes terrasses que eren tancades i ara les volen obertes. Perquè diuen: ‘és que tinc la sensació que amb la terrassa oberta estic dintre de la pista d’esquí’. En canvi, mentre hi havia els murs, tancada ja els estava bé. Doncs aquí et canvia el paradigma, tota aquesta avinguda canvia radicalment. El nou edifici de serveis que ha fet la concessionària, invertint més de 20 milions d’euros. Un nou edifici que ara també han de fer la segona fase, però l’any que ve estarà tot acabat. L’edifici de serveis, l’avinguda d’Encamp i el tros de carrer que uneix l’avinguda amb el carrer Bearn, on hi haurà una descarrega d’autobusos... Tot aquest peu de pistes canvia radicalment de cara a la temporada que ve. Serà totalment diferent.
També es faran obres al centre esportiu i a la plaça de l’Església.
Sí, al centre esportiu es preveu invertir-hi 7 milions. I a l’església, per nosaltres, aquesta obra que ja s’ha adjudicat i que començarà ara l’abril, és súper important i no l’entenem d’una altra manera. Es canvia tot el sostre de l’església, que ara és un sostre blau metàl·lic com la teulada del Lycée, el terra no estava bé, les jardineres estaven trencades... Es canvia tot, s’apuja la plaça a un metre, dins de la mateixa plaça s’integra una nova parada d’autobús, que estarà integrada dins de la mateixa plaça, una parada que passarà d’encabir 7-8 persones a encabir-ne 30 assegudes, evidentment amb calefacció. També hi ha participat el consell d’Infants, que ens va demanar que volia una escultura a la plaça i quan ho vam parlar amb els projectistes la hi van encabir, per tant hi haurà una font amb una o dues grandalles dibuixades... Per nosaltres és molt important continuar invertint al Pas, igual que ho ho fem a Encamp.
Després d’aquest hivern força complicat, pels tancaments de carretera, quin és el sentiment que hi ha al pas a dia d’avui?
Bé, hem tingut, jo diria que hem tingut, emocionalment, un hivern d’alts i baixos. Perquè vam començar molt motivats, amb una Puríssima que feia anys que no es tenia, el cap de setmana d’abans de Nadal, que a més a més fèiem l’Snow Experience, que era la primera fira del món de l’esquí, una fira que va tenir molt èxit, i vam tenir el tancament. A més, hem tingut la mala sort que tots els episodis de mal temps arribaven en divendres i tocava el cap de setmana. I a més a més, l’esllavissada amb unes primeres notícies que ens deien 3 mesos de tancament. Clar, aquí els ànims de tots se’n van. Soc el primer que entenc el sentiment d’impotència del comerciant, el restaurador, l’hoteler, el concessionari de les pistes, o de qualsevol afectat. Així que al comú ens vam asseure i vam decidir mobilitzar dos milions d’euros en ajuts directes i bonificacions. Per sort, i també és gràcies a les bones relacions que hi ha amb França, ells també van treballar dia i nit, i se’ls ha d’agrair, i al cap d’un mes vam poder obrir. Això ens va fer respirar a tots.
Quantes ajudes han donat?
Fins avui hem donat 18.000 euros, però hi ha temps per demanar-les fins l’1 de setembre. En bonificacions crec que eren 4.000 euros, i després la part de l’autobús que vam assumir 13.000 euros.
I ara?
Bé, ara hi ha la sensació que la gent torna. Quan vam obrir es va notar que la gent venia, perquè al client francès li agrada venir a Andorra. Jo crec que ara hem de mirar amb esperança cap al futur, que ens ve una bona temporada ara d’estiu i aprofitar-la al màxim i després ja focalitzar-nos en la següent temporada d’hivern, que a més tindrem la sort de tenir, com deia abans, tot el peu de pistes nou, i amb ganes de treballar.
“Per nosaltres el Pas de la Casa és cabdal i entre aquest mandat i el passat hi haurem invertit prop de 40 milions”
Citava la importància de les relacions amb França. En cap moment es van sentir menystinguts o que França no acabava d’entendre Andorra?
No, mai. Sempre hem tingut algú a l’altre costat del telèfon, començant per l’ambaixador, que sempre ha estat molt atent amb nosaltres, sempre ha tingut una explicació per donant-nos... Puc parlar de l’alcalde de Porta, de Merens, que a més van ser afectats, el prefecte... Sempre hi havia algú a l’altre costat que et donava explicacions, el ministre d’Afers Exteriors i Afers Europeus, el mateix Copríncep sabíem que n’estava al corrent... Per tant, mai hem tingut la sensació d’abandonament, i crec que és important dir-ho, perquè és així, i crec que és molt important que un país tan petit com som nosaltres, que en aquests casos a vegades és on es demostren les febleses, és molt important posar en valor aquestes bones relacions que hi ha hagut amb França i sincerament s’ha d’agrair.
França s’excedeix fent tancaments o realment ho fa quan tanca la carretera? I ho dic també perquè hi ha una part d’incomprensió amb el fet que s’invertís en una galeria paraallaus per no haver de tancar la carretera i segueixi passant. I ja sé que em dirà que són situacions diferents perquè una cosa són les allaus i l’altra, situacions de molt mal temps, en un port de muntanya on poden quedar cotxes atrapats
És molt important explicar-ho, això que diu. La galeria contra les allaus és per quan ja ha passat l’episodi. Hi ha hagut una gran nevada i no cal tancar la carretera perquè si cau l’allau ningú corre perill. Quan són episodis de mal temps... Com a cònsol menor, càrrec públic i com a ciutadà, jo el que puc dir és que el que més preval és la vida de les persones i no crec que ningú, ningú, ho discuteixi. Llavors, entenem que, quan cal, s’hagi de tancar. El que nosaltres a vegades dèiem, o demanem, és que no es faci amb tanta antelació. Si un dilluns anunciem que un dijous tanquem, en tres dies poden canviar molts els episodis meteorològics. Però si al client francès el dilluns li dius que el dijous es tanca, aquest client que tenia intenció de venir es buscarà un pla B. I si el dimecres finalment no tanques, ja l’has perdut. També entec que no cal arribar a l’últim moment i que ens trobem a tots aquests clients al mig de la carretera quan hi ha un episodi greu de neu, per tant, l’equilibri és molt difícil i és cert que quan es prenen decisions i tens responsabilitats, sempre et vols curar en salut, reiterant que la vida de les persones sempre és el que més preval.
Sense marxar del Pas i parlant de la concessionària de l’estació. S’han superat ja els episodis de males relacions? Podem dir que s’han reconduït del tot?
Sí, ho podem dir, perquè les relacions amb Saetde són molt bones. El que deia fa un moment de França, ho puc dir de Saetde. I la prova és la nova concessió, una cosa que semblava impossible, doncs el mandat passat es va fer una feina per poder arribar aquí. A més, amb una sèrie d’obligacions per part de la concessionària d’inversions, que des del minut 1 s’han vist. Cap trava: avinguda d’Encamp, edifici de serveis, edifici de Grau Roig, la gestió del Funicamp... Estem en un moment en què les relacions amb Saetde són molt bones i crec que ha de ser així, pel bé de la parròquia d’Encamp. Les dues primeres portes d’entrada al sector de Grandvalira les té Encamp i per tant, ha de ser així, no concebem, ni la cònsol major ni jo, que les relacions amb una concessionària tan important no siguin d’aquesta manera. Però és que tenim concessionàries més petites i ho entenem de la mateixa manera.
“Mai hem tingut sensació d’abandonament per part de França i és important dir-ho”
Abans d’acabar li volia demanar per la part més política. La Laura no pot pot repetir, però vostè sí. Es veu repetint com a candidat?
Amb la Laura vam començar els dos com a consellers el 2015. Després ella va ser cònsol major i jo vaig estar de conseller a ple temps amb ella i el Jean Michel, de qui també vaig aprendre molt. I ara soc cònsol menor. La veritat és que tenim molts projectes per acabar i segur que n’hi ha que no els podrem acabar i quedaran per més endavant. Tot i així, estem a l’equador del mandat i ara mateix des de la meva visió de cònsol menor el que em proposo és acabar aquest mandat i de manera que puguem tancar tots els projectes que tenim entre mans.
I si repetís es veuria encapçalant la llista?
Tampoc és una cosa que pugui dependre de mi. Al final nosaltres som Units per al Progrés, som un partit, tenim una executiva i crec que és allà on s’hauria de decidir.
UP es planteja un futur sense anar de la mà de Demòcrates?
Això ho hauria de demanar potser al president d’UP. Jo com a membre que soc d’UP des dels 15 anys, puc dir que estem a gust i estem bé amb Demòcrates. Hi hem anat des del 2011 i crec que les relacions són bones. Però nosaltres prendrem les decisions sempre i quan calguin i de la manera que ho veiem i pensant sempre en Andorra, evidentment, però també en Encamp.
Els ha vingut a buscar algun altre d’aquests moviments que sembla que es comencen a moure per la dreta?
No.
Comentaris