Un cop va haver passat el procés judicial, amb la pena ferma dictada, la propietària va voler recuperar el vehicle (assegura que se li va transmetre la possibilitat de recuperar-lo). Feta la demanda, assenyala que el cos de seguretat li va estar donant evasives durant dos mesos a través del seu advocat: “La Policia em deia que havien d’entregar-me documentació. M’han estat enganyant per no reconèixer l’error comès. Em semblava tot molt estrany. També em deien que l’anaven movent”. Es queixa de passivitat i manca de comunicació. El 2024, el fill va utilitzar aquest vehicle per desplaçar-se al Principat a fer turisme i durant els dies d’esbarjo va cometre l’atropellament múltiple en un local nocturn d’Andorra la Vella (conduïa sota els efectes de l’alcohol i les drogues). “El meu fill ja està pagant pel seu error i jo ara he perdut el cotxe”, comenta a l’Altaveu la mare, que és espanyola i resideix a Espanya.
Fou l’advocat qui, fa poc dies, va comunicar-li la situació final i definitiva del cotxe. “M’esperava que, acabats els judicis, el meu cotxe fos alliberat”, afegeix indignada. El vehicle –un Seat León del 2017– va acabar la nit d’autes amb el vidre i el para-xocs davanters malmesos; el turisme, assegura, estava “en bon estat, funcionava bé”. La denunciant vol saber ara qui va donar i signar l’ordre de destrucció (que va ser executada el 4 de desembre): “No em van permetre treure les meves pertinences personals ni les del meu fill. Tot estava allà”. Diu, a més, que no es vol enfrontar a la Policia: “Vull solucionar el tema pacíficament perquè la Policia és un organisme important i públic”. Demana que se la indemnitzi econòmicament. Si no aconsegueix, però, tirar endavant el cas de forma cordial, es planteja presentar una denúncia: “No em sembla just el que està passant, que es quedin tan tranquils. Jo, que soc la propietària del cotxe, no tinc cap culpa”.
El que potser no sap la mare és el setembre passat el Govern va publicar un edicte al BOPA informant de la destrucció d’una sèrie de cotxes custodiats en dependències policials: en un dipòsit. Els propietaris tenien deu dies per reclamar-ne la recuperació i algú va badar. De fet, el terreny on estaven guardats aquests vehicles és d’un privat a qui la policia paga un lloguer i aquest privat ha volgut alliberar l’espai per explotar-lo. “Necessito el cotxe perquè ara em toca pujar a veure el meu fill amb el vehicle del meu marit”, rebla l’afectada, que puntualitza que el turisme pertany –pertanyia, més aviat– a l’empresa de la qual ella n’és la propietària.
Comentaris