L’ombra allargada de de les anomalies en la investigació ‘enfosqueix’ el judici del ‘cas BPA’ que s’inicia avui

L’ombra allargada de de les anomalies en la investigació ‘enfosqueix’ el judici del ‘cas BPA’ que s’inicia avui
L’ombra allargada de de les anomalies en la investigació ‘enfosqueix’ el judici del ‘cas BPA’ que s’inicia avui
  • Les denúncies d’irregularitats formulades per les defenses dels processats condicionen la primera setmana de vistes i podrien suposar importants canvis en la dinàmica de l’enjudiciament, que podria arriba a suspendre’s o fins i tot, encara que difícilment, anul·lar
  • Es jutja la causa general, l’afer que va justificar jurídicament la intervenció del banc arran de la nota del FinCEN i que va motivar la detenció i empresonament del seu conseller delegat, que ara l’entorn governamental mira de minimitzar perquè té molt poca consistència
  • El nucli central de l’acusació són les compensacions dineràries fetes amb l’empresari Rafael Pallardó, un home que operava amb gairebé totes les entitats del país, a qui no s’acusa, que ja s’investigava des del 2014 i que emprava un sistema usat per tota la plaça financera
  • Hi ha 25 processats, elevades peticions de presó i multes, 36 persones més cridades a declarar com a testimonis, una elevada expectació que farà petita la sala d’actes de Prada Casadet habilitada per acollir les sessions i el veterà Josep Maria Pijuan com a magistrat ponent
L'anàlisi de la múltiples anomalies i irregularitats denunciades per les defenses dels processats i suposadament esdevingudes durant la instrucció del 'cas BPA' marcarà la primera setmana del judici, que s’inicia avui, de l'anomenada causa general que la Justícia andorrana va obrir contra Banca Privada d'Andorra (BPA) arran de la nota del FinCEN que va originar el tancament de l’entitat. El contingut fonamental sobre el que se sustenta la instrucció, el sumari que es jutja, versa sobre les compensacions de diners o les tècnicament denominades operacions de caixa. Ha estat una pràctica habitual en la banca andorrana fins no fa pas massa. De fet, el ‘cas BPA’ va accelerar molts canvis en el sector financer. Per tant, en certa manera, el que pot acabar sent aquest judici és un examen vital a tota la plaça financera. I que siguin els tribunals del propi país els que dictaminin que la banca andorrana actuava indegudament. Vint-i-cinc alts directius i gestors del banc, de l’ara en fase de resolució BPA, s'asseuen a la banqueta acusats d'afavorir el blanqueig de capitals de forma organitzada i en el marc d'una seu bancària. L'acusació pública exercida pel fiscal general de l'Estat andorrà, Alfons Alberca, demana entre cinc i vuit anys de presó segons el cas per a tots ells, fortes inhabilitacions per impedir que tornin a exercir de bancaris i quantioses multes que, agrupades, sumen prop de 900 milions d'euros. Les defenses, totes, demanen l'absolució dels seus representats. I plantegen les esmentades irregularitats -per exemple, que es decideixi que el Govern no està legitimat per exercir l’acusació particular- amb l’objectiu formal que s’anul·li el judici. És complicat, a priori, que això passi. Les fonts consultades, però, no descarten que el tribunal obligui a refer part de la instrucció, per motius diversos, i això obligui a ajornar el judici un temps més. Els magistrats ja fa uns quants dies que han rebut per escrit les qüestions que els advocats han d’anar exposant, aparentment, durant tota la setmana.

27 jornades de judici previstes fins al 31 de març

El judici comença aquest matí i fins aquest moment estan convocades 27 jornades de vista oral distribuïdes entre els tres primers mesos de l'any, a raó de nou per mes. Totes les sessions se celebraran en horari 'matinal' (de 9.30 a 15 hores) en un local habilitat per a l'ocasió (la sala d'actes de Prada Casadet, que el Consell Superior de la Justícia ha llogat a la CASS per un mòdic preu de 30.000 euros). El tribunal jutjador no descarta que en funció de l'evolució de les sessions, el judici s'hagi d'allargar més enllà de març (o que potser s’hagi d’interrompre). El cas es jutja davant el Tribunal de Corts i està configurat pels magistrats Josep Maria Pijuan, que el presideix i serà el ponent de la sentència, Enric Anglada i Concepció Baron. Els tres exerceixen en l'actualitat a dedicació exclusiva a Andorra i tenen una llarga trajectòria en els tribunals del Principat. Però tant Pijuan com Anglada han tingut una dilatada carrera judicial a Catalunya fins a la seva jubilació. La primera de les causes contra BPA a arribar davant d'un tribunal -n’hi ha una desena més en fase d'instrucció en el que és un totum revolutum promogut per les autoritats judicials sota l'impuls governamental, que de forma inaudita exerceix l'acció particular en les causes més enllà de l'actuació de la fiscalia, que dóna suport i amplifica- se centra en els intercanvis o compensacions que l'empresari valencià establert a Barcelona Rafael Pallardó, que estaria a l'entorn del xinès Gas Ping, feia amb altres clients del banc. L'aute de processament cita de passada altres casos sense el més mínim suport jurídic aparentment evident, però fonamenta la seva acusació en aquestes compensacions. Pallardó, per la seva activitat comercial d'establiments de marroquineria, disposava assíduament d'efectiu. Si altres clients de BPA necessitaven diners especialment a Barcelona, ​​s'arreglava una cita, un facilitava l'efectiu a l'altre i posteriorment amb la comunicació de tots dos els gestors pertinents emetien els corresponents assentaments bancaris. Aquesta pràctica era molt habitual al Principat i Pallardó, a més, era client d'altres entitats bancàries andorranes operant de formes similars o iguals. De fet, un dels arguments de fons de les defenses a desenvolupar durant el judici serà que les tècnicament anomenades operacions de caixa no van estar formalment prohibides fins molt després del que se li atribueix a BPA, que l'any 2011 i veient els canvis normatius que hi estava havent va convidar Pallardó a deixar d'operar amb el banc. Aquesta causa, l'anomenada causa general, va ser la que es va obrir arran de la nota del FinCEN, va justificar la intervenció del banc que va permetre a l'administració fer-se càrrec de l’entitat -i començar a elaborar dossiers per armar una acusació suposadament més greu contra el banc per motivar a posteriori el fet que s'hagués tancat nacionalitzant els seus actius sense pagar cap compensació per ells- i va mantenir gairebé dos anys a la presó al CEO de l'entitat, Joan Pau Miquel, en la defensa del qual ha de recaure bona part del protagonisme de la vista.

Pallardó, actor principal sense ser acusat

Seran justament els advocats defensors que centraran la primera setmana de judici, l'única que se celebrarà diàriament de dilluns a divendres. Els lletrats han presentat desenes de qüestions prèvies denunciant les irregularitats, anomalies o deficiències hagudes en matèria processal durant la instrucció. Algunes van des que la fiscalia va actuar sense seguir els protocols deguts en matèria de cooperació judicial internacional per poder demanar elements acusatoris contra el banc fins la contradicció o contrasentit que representa que Rafael Pallardó, peça clau en aquesta causa i les declaracions del qual davant la fiscalia espanyola i la policia andorrana van conduir a la detenció de Miquel, sent com és el titular dels diners que suposadament es blanquejaven, no estigui entre els acusats. La causa general del ‘cas BPA’ que ara s’intenta de totes totes de minimitzar es va posar en marxa poc després de la nota del FinCEN. Aquesta causa general ara es pretén rebatejar com a ‘cas Gao Ping’ pels suposats lligams que hi havia entre Pallardó i el mecenes i empresari xinès implicat en el cas espanyol ‘Emperador’. Pallardó ja estava sent investigat des d’un any abans de la nota del FinCEN a Andorra i aquella causa es manté oberta. Però paradoxalment no s’han unit les investigacions que, en el fons, versen sobre el mateix. Prou podria el tribunal exigir als instructors que fusionin les causes i es torni a refer de nou, almenys, una part de la investigació. I la cosa podria canviar: l’empresari era client de pràcticament tots els bancs del país, com en part demostra el sumari del ‘cas Emperador’ arribat al Principat des de l’Audiència nacional espanyola fa no gaire temps. Perquè la batlle instructora del ‘cas BPA’ va anar carregant tintes contra l’entitat sense tenir mai el sumari espanyol complet. Només fent una tria no pas contradictòria, com es diu en l’argot judicial, si no interessada en funció de si facilitava o no disposar d’elements contra el banc investigat. Ara les parts ja disposen de tot el sumari. Però molts advocats defensors no l’han ni tan sols pogut consultar degut als dubtes que el disc dur arribat des de Madrid estigui afectat per un virus informàtic que pugui danyar o fins i tot espiar aquells dispositius que obrin els arxius. Aquest és un altre dels temes que s’han denunciat i del qual el Consell Superior de la Justícia en va ‘passar’ fins que es va adonar que podria ser un element per qüestionar l’afer. Ara és la policia la que ha d’acreditar si hi ha virus informàtic o no n’hi ha. Rafael Pallardó és una de les 61 persones a les quals se'ls pretén prendre declaració (44 per part de la fiscalia, entre els quals els 25 processats, un per part de l’acusació particular exercida pel Govern; i 16 a petició de les defenses) sense que hi hagi encara un calendari tancat. També es discuteix, per exemple, si l'executiu andorrà està legitimat per ser actor acusador sense una cobertura legal que l'empari ni un perjudici directe sofert. La qüestió prèvia que s’ha formulat sobre aquest tema i que s’ha anat ampliant a mida que s’han anat rebent més dictàmens sobre la matèria està molt motivada. I al magistrat president no li vindrà pas de nou. Josep Maria Pijuan ja va participar del judici del ‘cas Ubach’, el suposat saqueig a la CASS. 

El discutit paper del Govern com a ‘segon fiscal’

En el marc d’aquell cas, el Consell General va voler fer una acció similar, idèntica gairebé, a la que ha dut a terme ara el Govern. I el tribunal va haver de fer fora la representació de la cambra perquè no es donava el marc perquè fes de segon fiscal. I aquell marc normatiu no ha canviat. La curiositat és que l’advocat que va promoure ‘l’expulsió’ del Consell General, Manuel Maria Pujadas, avui ‘estranyament’ defensa el contrari per poder continuar representant l’executiu, que és a qui es deu. Diverses fonts, però, asseguren que l’experimentat lletrat no les té pas totes. Ni amb el fet que el Govern pugui continuar acusant com ho ha fet ni sobre el fet que la causa, tota ella, realment estigui ben armada. Sia com vulgui, la qüestió prèvia que posa en dubte la participació del Govern com a acusació particular del judici explicita, per exemple, que el Govern com a tal no ha estat perjudicat pel ‘cas BPA’ i que no pot fer valdre, per exemple, l’argumentació que ha de defensar el dany causat a la societat andorrana perquè, per exemple posa de relleu la denúncia judicial presentada, l’executiu no es pot atribuir la representació de tota la societat. En tot cas, el representant de la sobirania popular és el Consell General. Però, a més, no hi ha cap previsió legal que habiliti el Govern a esdevenir acusador particular o acusador popular i, en canvi, la llei deixa clar que la representació acusatòria respecte de l’interès general l’exercirà la fiscalia. Ara, una cosa és clara, accident a la causa, a banda de la salsa que li ha donat al judici i a la instrucció del ‘cas BPA’ per acabar formulant la mateixa, idèntica, acusació que formula el ministeri públic, l’executiu ha tingut directament tot el sumari. Tots els sumaris. I ha pogut fer i desfer. Fer i desfer fotocòpies, és clar.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.