- La fiscalia andorrana es va valer d’unes declaracions de l’empresari valencià vinculat a Gao Ping per articular la causa general del ‘cas BPA’ i detenir l’exconseller delegat Joan Pau Miquel
- Suposadament, eren els diners generats en les botigues de marroquineria de Barcelona del ‘declarant’ el que es blanquejava, però l’home no ha estat mai acusat en aquesta causa
- La defensa dels processats denuncien les moltes incongruències que hi ha a l’entorn de la participació en el cas d’un home que operava amb gairebé tots els bancs per evadir, assegura, impostos
Una comunicació del cap de Govern en funcions, Toni Martí, al fiscal general de l’Estat, Alfons Alberca, que annexava el que seria el ‘Notice’ del FinCEN ja el 9 de març del 2015 va ser, formalment, el punt de partida del ‘cas BPA’.
I si protagonista va ser el comunicat de l’organisme dependent del departament del Tresor americà, protagonista també esdevindria Rafael Pallardó, l’empresari valencià de marroquineria d’origen bàsicament xinès establert a Barcelona. El FinCEN va originar la intervenció de Banca Privada d’Andorra (BPA), les declaracions de Pallardó i una agenda seva amb anotacions van justificar l’inici de la causa penal i la detenció i empresonament durant gairebé dos anys del conseller delegat del banc, Joan Pau Miquel.
Tres anys després s’inicia el judici i l’empresari, els diners del qual eren objecte de blanqueig, no està acusat en la causa que va permetre que l’administració es fes mestressa i senyora d’una entitat bancària, literalment, i, alhora, que accedís sense manies i encara menys escrúpols a tota la documentació bancària. Tota sense excepció. I iniciés així una investigació prospectiva segmentada en una dotzena de casos. ¿Una investigació prospectiva? Sí, partir de la base que algú és culpable i, a partir d’aquí, buscar les suposades proves per justificar-ho. Per mantenir-ho. Com durant gairebé dos anys es va mantenir el destituït conseller delegat del banc entre reixes a partir d’un cas construït a partir de les compensacions on l’epicentre sempre o gairebé sempre era el mateix. Pallardó, Rafael Pallardó. Client de gairebé tots els bancs d’Andorra.
La instrucció de la causa general del ‘cas BPA’ s’ha sostingut en gran mesura amb la investigació feta a Espanya en relació al ‘cas Emperador’. Sí, la causa vinculada a l’empresari xinès Gao Ping, que mai no va tenir compte al Principat. Almenys que hagi transcendit.
La batlle Canòlic Mingorance ha partit de la base tot sovint que allò que es mantenia en la investigació espanyola era un fet. Consumat. Però el cert és que a Espanya la instrucció principal de l’afer encara està oberta i les causes col·laterals que han estat jutjades no han portat cap element que serveixi per acusar, sota jurisdicció andorrana, ni BPA ni res. Més aviat al contrari. Fan decaure les acusacions que Mingorance donava per certes.
En el marc del ‘cas Emperador’, Rafael Pallardó havia estat detingut i empresonat una temporada. No gaire més d’un mes.
La detenció es va produir el 16 d’octubre del 2012. Feia més d’un any que que BPA l’havia convidat amablement a deixar l’entitat perquè no volia assumir el risc que pogués representar l’empresari. Això ho usa la fiscalia per girar-ho contra BPA i venir a dir que com que se sabia que feia quelcom dolent i el banc va tenir una ‘filtració’ que ja estava sent investigat Pallardó per la policia, per això se’l va treure de sobre. Però a
Pallardó, curiosament, que és l’epicentre de tots els mals, no és que no estigui processat en la causa contra BPA. És que ni tan sols ha estat mai acusat. Un ‘simple’ testimoni.
Pallardó va deixar de treballar amb BPA el 2011 fos pel que fos. Però no pas amb Andorra. Ho demostra el sumari del ‘cas Emperador’ en aquelles pàgines que la jutge instructora del ‘cas BPA’ va descartar però que després han acabat arribant en un disc dur de l’Audiència nacional que, potser i només potser, portava alguns virus informàtics incorporats.
I és que tant Andbank com MoraBanc apareixen en aquell sumari. I encara d’aquesta darrera, via MoraWealth i un empleat seu a Suïssa, tot just una setmana abans de ser detingut Pallardó, existeixen correus electrònics d’aquest i de l’empleat de MoraWealth intentant establir operatives per poder enviar a la Xina diners a través del banc. I en concret via comptes, suposadament, d’un familiar del gestor bancari, que també hauria rebut la ‘visita’ de la policia espanyola al seu dia.
Cert que Pallardó té a Andorra una altra causa oberta on se l’acusa de blanqueig. Aquí sí. Però de la qual no se’n sap massa res. No interessa. I això és una de les moltes incongruències que posen de relleu els advocats que defensen els 25 processats en el ‘cas BPA’. Una de les qüestions que es plantejaran aquest dilluns en l’inici del judici de la causa general. Es denunciarà que l’empresari valencià sobre el qual pilota la major part de l’acusació primera no està formalment acusat. I, en canvi, que se l’acusa en una altra banda, en una altra causa, on dels bancs res no se’n sap.
A més, tampoc no ha acabat de quedar mai clar en quines condicions la fiscalia anticorrupció espanyola va prendre declaració a Pallardó i després ho va fer la policia andorrana just abans de detenir Joan Pau Miquel. En quines condicions es va intercanviar la informació. Com es va fer perquè un home sense autorització per sortir de l’Estat espanyol es va presentar de cop i volta al Principat. Les defenses, algunes almenys, mantenen que tot va ser un procés molt irregular. I, a més, que va donar peu a una versió de declaració que després s’ha matisat o, directament, canviat en, com a mínim, una ocasió.
Ara, el que mai no ha canviat, el que sempre ha reconegut que els diners que enviava cap a Andorra, cap a BPA, tenien un origen fiscal. És a dir, el que pretenia era evitar impostos a Espanya.
I si els diners de Pallardó era el que es blanquejava, si Pallardó era tan protagonista com per poder ‘portar’ Joan Pau Miquel a la presó, si l’empresari era qui feia el negoci… sembla estrany que en tal pel·lícula el protagonista no hi sigui present. Però aquest és el cas. Una de les moltes contradiccions d’un afer, justament, de pel·lícula. D’un film d’aquells amb tots els ingredients possibles. I els impossibles també. Un film, també, de riure per no plorar.
Comentaris