Les fonts consultades han mostrat la seva estupefacció per les paraules de la ministra d’Educació, Ester Vilarrubla, en què demanava que les queixes eventuals es canalitzessin pels camins adequats. Així és com pares i mares d’alumnes del Lycée han conegut que l’associació de progenitors del centre no hauria fet correctament de corretja de transmissió dels neguits que se’ls trasllada perquè, asseguren les fonts, de queixes a l’associació se n’han fet arribar i moltes. Per tant, vist que el col·lectiu que representa les mares i els pares no hauria fet la seva feina, un grup de progenitors es planteja fer-ho pel seu compte.
I la principal demanda és posar de relleu la possibilitat que el ministeri, amb la seva bossa de professionals, pogués atendre les substitucions més complexes que hi pugui haver al Lycée. Per això, però, són conscients que hi ha d’haver negociacions, converses entre administracions educatives dels dos països. I potser més i tot. Les fonts consultades han admès que el problema de les substitucions no és exclusiu del Lycée andorrà. Aquesta circumstància seria bastant genèrica. Cert que les característiques del Principat dificulten la situació en alguns casos.
Els pares i mares consultats han explicat que hi ha altres elements que s’han de tenir en compte. Per exemple, que la prudent manera de fer dels responsables del Lycée fan que l’eventual solució dels problemes que hi ha al centre es vagin dilatant fins a que es gangrenen i llavors esdevenen molt greus i de difícil resolució. Una altra circumstància que ha aflorat amb força arran de la pandèmia és la manca d’espai que hi ha al centre, que comportaria aglomeracions poc recomanables amb la situació sanitària actual. A més, les aglomeracions faciliten comportaments indeguts d’alguns dels alumnes, amb petits furts entre escolars.
A diferència de l’Escola andorrana, que molts dels pares i mares estan triant després d’un curs especialment difícil al Lycée, els consultats posen l’accent en la llibertat de càtedra que tenen els docents francesos. No és una crítica. Però sí que facilita que en funció de la manera de fer o concebre l’ensenyament per part de cadascun dels professionals, es pot donar el cas que uns docents hagin fet classes en línia i altres hagin desestimat fer-ho en considerar que enviant material, encomanant deures, per dir-ho d’alguna manera, ja n’hi hauria prou.
Hi ha moltes altres circumstàncies que han fet el curs complexe, segons els consultats, començant per l’esgotament que les mesures que cal adoptar per fer front a la propagació del coronavirus està generant a tots nivells. Aquest cansament accentua una complexitat estructural de sempre: la diferència de mètode i de volum de càrrega de feina que hi ha entre el ‘college’ i el ‘lycée’ pròpiament dit.
Comentaris (4)