Quan al final d’aquest mes, per llei, el Govern (com els comuns) tanqui la liquidació pressupostària del darrer trimestre de l’any passat i, en conseqüència, pugui posar l’execució pressupostaria de tot el 2016, el ministre de Finances i portaveu de Govern, Jordi Cinca, podrà treure pit. I de quina manera. Com aquell qui diu, presentarà els números més verds de la història contemporània andorrana. Cinca explicarà un superàvit de caixa, és a dir, el de veritat, una vegada ja s’han ‘abonat’ les despeses financeres (el retorn dels interessos que les entitats bancàries perceben pel deute que sostenen), d’entre quinze i disset milions. Milió amunt milió avall.
L’executiu, el ministeri que dirigeix Cinca, encara està acabant de quadrar les xifres. Però ja té clar que el superàvit serà important. I més encara si es té en compte només, com ja s’ha dit, el resultat de gestió. Si ja l’exercici 2015 es va tancar en positiu, el 2016 s’enfilarà més amunt dels trenta milions. Les dades són sempre aproximades, que malgrat que el treball està molt avançat, les fonts parlamentàries que haurien tingut accés al treball d’anàlisi financera i pressupostària que s’està acabant de tancar han recordat que encara hi ha peces per quadrar.
¿I com és quan la liquidació serà tan positiva en relació al pressupost inicialment aprovat? Primer, perquè com sol ser de costum no s’hauran executat totes les inversions previstes. Però aquest no serà l’element significatiu. Segons les fonts consultades, allò realment transcendent serà l’increment d’ingressos en dos conceptes. Els patrimonials i els relatius a la imposició directa. Entre els primers, cal destacar que l’executiu haurà ‘agafat’ el 2016 una trentena de milions de la caixa d’Andorra Telecom. També es ‘xucla’ de FEDA però en menor mesura.
I pel que fa a la recaptació en matèria impositiva, l’administració acabarà ingressant més del que comptava per la retenció sobre les rendes del treball de les persones físiques (IRPF) i haurà deixat de percebre menys del que preveia quant a les rendes dels no residents, que esperava que caiguessin més després de l’entrada en vigor dels convenis de no doble imposició amb França i, sobretot, amb Espanya, d’on procedeix el volum més important de recaptació relativa a l’IRNR.
Comentaris