Cinca apedaça d’urgència una llei que els Coprínceps van avisar que no firmarien

Cinca apedaça d’urgència una llei que els Coprínceps van avisar que no firmarien
Cinca apedaça d’urgència una llei que els Coprínceps van avisar que no firmarien
  • Finances tramita de pressa i corrents una modificació de la llei del règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial que tot just fa una setmana que va aprovar el BOPA
  • Malgrat que el canvi, vinculat a l’entrada en vigor, té sentit per no crear inseguretat jurídica, evidencia la pobresa de la tècnica legislativa emprada pel Govern i les vulneracions legals
  • L’executiu va pretendre inicialment que el text fos d’aplicació en ser publicat al Butlletí del Consell; o sia, abans que s’aprovés; i els serveis de Vives i Macron van posar el crit al cel
La Llei de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial es va aprovar el 20 d’octubre. Tot just fa una setmana que es va publicar al BOPA. I el Govern ja ha hagut de córrer a presentar al Consell General una modificació d’urgència per evitar causar inseguretat jurídica, com a mínim, i fins i tot algun maldecap o perjudici a alguns dels obligats tributaris. El canvi és molt tècnic -vinculat a les disposicions que fixen l’entrada en vigor- i encara que inicialment hom especulava amb interessos espuris -que no treu que hi puguin ser en altres normes-, les fonts consultades han assegurat que en aquesta ocasió té tot el sentit del món. Ara, el canvi que es pretén introduir demostra, això sense dubtes, com d’erràtica és la producció legal del Govern demòcrata, amb textos que passa sovint es passen pel folre la Constitució per no parlar ja de la més elemental tècnica legislativa. El que el ministre de Finances, Jordi Cinca, pretén modificar ara vindria a ser, per fer un símil planer, la crosta d’una malaltia mal curada. Però que va evitar que els Coprínceps firmessin la llei. Tal i com l’executiu la pretenia, els serveis personals de Vives i Macron ja van advertir que no calia parlar-ne. Els grups parlamentaris hi van passar el rasclet però encara van quedar alguns caps per lligar. I són els que ara Cinca vol lligar a corre-cuita, no sia que algú en tregui partit o, potser, en surti perjudicat. I cal fer-ho ja. Abans no acabi l’any. La finalitat de l’esmentada llei era, segons que explica la pròpia exposició de motius del text normatiu, “procurar que la fiscalitat no suposi un impediment per a l’execució d’aquestes operacions de reorganització, amb l’objectiu de facilitar les operacions de reestructuració de grups i de patrimonis empresarials d’entitats i persones físiques. A la vegada, la Llei pretén evitar també que el règim fiscal que s’hi preveu generi un incentiu per a reestructuracions que no tenen una justificació sòlida des de l’òptica econòmica o de negoci sinó que estan basades en raons purament fiscals”. El Govern, saltant-se totes les previsions legals, constitucionals i tot el que es vulgui… pretenia que es donés per bo un article que feia que la llei en qüestió estigués en aplicació no ja a partir del moment que es publiqués al BOPA si no des que el text aparegués al Butlletí del Consell. És a dir, abans que la legislació s’hagués formalment aprovat. Fins i tot el dia que es va votar la llei ja amb els canvis introduïts en el text i amb aquell precepte que l’executiu pretenia ‘colar’ esmenat, Cinca defensava amb ungles i dents allò que el Govern havia escrit. Allò que havia enviat a tràmit parlamentari. Però resulta, i ho han confirmat diverses fonts, que els serveis dels Caps d’Estat van demanar comptes a membres de l’executiu i del legislatiu. Els van venir a dir si s’havien begut l’enteniment i els van avisar que si l’article es mantenia ni Macron ni Vives no estamparien les preceptives firmes. Per tant, sense sanció dels caps d’Estat la llei tampoc no hauria anat enlloc. Davant l’alerta dels Coprínceps, el grup demòcrata no va tenir més remei que acceptar modificar el text proposat pel Govern. I es va buscar una fórmula permesa en legislació tributària que fixa, almenys en relació a alguns escenaris, que la llei entra en vigor des del primer dia de l’exercici en curs quan s’aprovi el text. És a dir, és una retroactivitat admesa per la tècnica legislativa en matèria d’impostos. Però com que la llei en qüestió preveia altres disposicions, van passar per alt alguns elements que els canvis introduïts deixaven sense connexió. I d’aquí la modificació que ara s’ha cursat. Un pedaç en tot regla i per la via d’urgència per tal d’aconseguir la quadratura del cercle.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.