El reglament institueix altres mecanismes com l’audiència ciutadana o la taula de representació de la diversitat associativa d’Andorra. El reglament, que emana de la Llei de transparència, accés a la informació pública i govern obert, ha estat presentat aquest migdia per la ministra d’Administracions Públiques i Participació Ciutadana, Trini Marín, i per l’assessor en la matèria i ex-secretari d’Estat Marc Pons. Pons ha destacat que els processos de participació ciutadana al país, quan es tracta de mobilitzar la població de manera individual, tenen una notable acceptació en relació amb els països veïns, atès que hi ha un 5% de participació quan a l’entorn europeu sol ser del 2,5%.
L’assessor de Participació Ciutadana, que s’ha encarregat de desgranar el reglament després d’una introducció genèrica de la ministra, ha assegurat que amb els mecanismes que s’inclouen al reglament o el marc global que aquest estableix “no esdevenim Suïssa” però sí que es vol establir “un marc que afavoreix un clima que garanteix l’exercici de la plena democràcia”. I que es busca “trobar i crear espais de debat”. Trini Marín, genèricament, ha ressaltat la voluntat de tenir una administració “transparent” i ha afirmat que “una ciutadania que se sent escolta també se sent responsable” i que “una societat participativa és una societat cohesionada”.
Pons ha destacat que els processos de participació ciutadana al país, quan es tracta de mobilitzar la població de manera individual, tenen una notable acceptació en relació amb els països veïns, atès que hi ha un 5% de participació quan a l’entorn europeu sol ser del 2,5%
Pons ha estat l’encarregat, s’ha dit, de desgranar el contingut, també genèric, d’un reglament amb 29 articles. I d’esmentar els principals mecanismes o eines per fomentar dita participació. També ha esmentat de forma genèrica les diverses fases que en general els processos han de tenir (planificació, informació, debat, retorn i seguiment) i ha recordat que hi ha tot un seguit de mecanismes que ja estan regulats per altres normes legislatives com poden ser el referèndum o la consulta popular.
En essència, doncs, el que impulsa el reglament són eines de debat sense que comportin efectes vinculants. La participació ciutadana haurà de tenir un pla director que caldrà revisar cada tres anys, “amb la qual cosa un cop per legislatura s’haurà de revisar”, ha dit Pons, que ha deixat clar que essent un reglament del que emana el desenvolupament de la política participativa que estableixi el Govern “és relativament fàcil de canviar” si mai es veuen deficiències o mancances.
Probablement, la visura ciutadana seria l’eina més novedosa si es té en compte que serà un organisme al qual l’administració podrà demanar informes sobre projectes o propostes diverses i. alhora, aquest organisme també podrà emetre els dictàmens que consideri escaients. Els seus parers no seran vinculants, però entén Pons que si els informes d’aquest organisme “incorporen prou visió ciutadana” l’administració els haurà de prendre en consideració.
LA VISURA
Aquest òrgan es composarà per deu persones majors de 18 anys de la societat civil andorrana que no formin part, les persones individuals, ni de l’administració, ni d’empreses que treballin amb ella, ni tinguin càrrecs de responsabilitat en entitats o associacions ja organitzades. Les visures tindran una durada de dos anys, haurien de ser paritàries i els seus membres, tots vocals, sortiran d’un sorteig posterior a la inscripció dels interessats. És un servei cívic voluntari, però per incentivar la participació s’abonaran 300 euros anuals a cada participant.
La visura s’haurà de reunir un mínim de dos cops l’any i el seu funcionament serà autoregulat per, justament, que l’administració, més enllà de dotar-la de certs recursos logístics -com un espai on reunir-se- no pugui imposar cap limitació ni restricció. Dos dels integrants de la visura passaran a formar part de la comissió operativa de la Participació Ciutadana que s’ha reunit, justament, aquest mes d’octubre per segon cop des de l’aprovació de la llei. Al febrer hi ha la tercera reunió i la visura ja hauria d’estar en funcionament. Altres eines destacades són l’audiència ciutadana o la taula de representació de la diversitat associativa d’Andorra.
L’audiència serà una compareixença anual d’un o diversos membres de govern, en un indret per determinar -des dels mitjans de comunicació a un espai públic- per sotmetre’s a les preguntes de la ciutadania, que s’han de fer arribar amb un mínim de cinc dies hàbils d’antel·lació. Si hi ha preguntes sobre un mateix tema, se’n respondrà una de sola amb els matisos que escaigui. L’audiència tindrà una durada de dues hores i les preguntes que no es responguin en aquest espai de temps caldrà que siguin respostes per escrit i publicades. Salvant les distàncies, encara que no tantes distàncies, sincerament, l’audiència vindria a ser una mena del ‘Govern respon’ que Xavier Espot i Joan Martínez Benazet ja van posar en pràctica durant la pandèmia, per exemple.
Comentaris (6)