La data escollida per fer-ho no ha estat aleatòria. Aquest dimecres és el Dia Internacional de les Treballadores de la llar. I a la mateixa sala s’han reunit, Carmen Crespo, que ha creat la seva empresa de servei de neteja, Lourdes Grau, treballadora per compte propi, Jésica Cruz, inspectora de treball del ministeri d’Empresa i Cristina Gómez, administrativa de la CASS. Totes elles han pogut donar la visió d’un mateix problema des de diversos prismes i amb diferents ulls. “Dóna un bon equilibri perquè es pot parlar de les casuístiques des d’un punt de vista de què és el que han de tenir en compte i, de l’altre, què és el que s’estan trobant”, ha explicat la moderadora, Clàudia Cornella.
S’han plantejat diverses preguntes a les ponents, sempre aplicades a l’àmbit que treballen. Més enllà de les respostes particulars, el més important és la conclusió que s’ha extret de tot plegat. D’una banda, un sector que requereix més regulació, més respecte i que, segons ha assegurat Grau, “acabarà desapareixent”. De l’altra, un coneixement de què hi ha mancances legals que s’han de treballar i que existeix una il·legalitat entre les empreses que es dediquen a aquesta funció, que contracten treballadores ‘en negre’. En aquest aspecte, Gómez ha demanat, sobretot a les persones que contracten aquests serveis “que diguin a les empleades que s’assegurin que tenen tot cobert”.
“Els vaig haver d’explicar que igual d’important era jo, que el director de l’escola, que qualsevol altra persona”
Tot i que les problemàtiques que s’han tractat han estat diverses, una de les que més ha cridat l’atenció ha estat la de dignificar la professió. Grau ha explicat una situació que va viure a nivell personal, on les seves filles li van demanar que canviés la seva feina. Havien estat avergonyides pel simple motiu de què la seva mare fos treballadora de la llar. “Els vaig haver d’explicar que igual d’important era jo, que el director de l’escola, que qualsevol altra persona”, ha explicat. En aquest mateix sentit, Cornella ha plantejat una pregunta clau sobre el fet que pugui acabant desapareixent el sector, “com farem per tenir les cases netes?”.
Però, abans de qüestionar què es farà quan no estiguin, caldria preguntar-se què es pot fer ara que encara hi són. Les dificultats, ja no sols per estar assegurades, sinó per trobar treballadores i, fins i tot, per gestionar les petites empreses són moltíssimes. Crespo ha explicat que li és imprescindible comptar amb una gestoria per poder tenir tot en regla. “Tenim molts cobraments i no arribem a tot, per poder fer-ho, s’hauria de cobrar molt al client i no és factible”, ha assegurat. Tenint en compte que aquesta empresària afirma que el sou de les seves treballadores està per sobre del mínim.
Aquest fet no és el que predomina al sector. Gómez ha explicat que és molt important que les treballadores tinguin cobertura dels seus salaris. D’una banda, que sàpiguen que existeixen diferents opcions. La primera, que es poden acollir al règim especial per poder figurar amb la seva parella, com és el cas de Grau. La segona, que poden fer el complement de salari. Tot això, tenint en compte que han d’estar regularitzades i assegurades per poder-ho fer. Seguint aquest fil, Cruz ha demanat que, en cas de detectar-se alguna irregularitat, és crucial que es denunciï perquè inspecció de treball es pugui fer càrrec.
En aquest punt, ha entrat en joc el dret a la intimitat. Aquestes dones no treballen a una oficina (generalment). Ho fan a cases particulars on fer inspeccions és molt complicat. Sobretot, i especialment, en aquells casos on la treballadora pernocta en la mateixa llar. “És un sector amb moltes particularitats”, ha assegurat Cruz. Particularitats que porten a pensar el motiu pel qual se’ls perd el respecte a unes dones que es deixen entrar a les cases. Que s’hagin d’haver sentit inferiors, quan es tracta d’una feina de responsabilitat, que s’ha de fer ben feta.
Comentaris (5)