La lluita pel color rosa

Artista i comunicadora, per raons diverses però amb el mateix objectiu, participen aquest dissabte en els actes que es fan a la Massana en el marc del Dia mundial per la lluita contra el càncer de mama. L’hospital en té controlats, des de principi d’any, cinquanta de nous. Detectats a Andorra o que se’n fa el seguiment. N’hi pot haver algun que s’escapi, però el registre tumoral, que és una cosa evolutiva, va incorporar casos a mida que n’arriba el coneixement. Ho explicava la ministra de Salut, Helena Mas, de forma oficiosa. Com una assistent més a l’acte. A la classe de zumba, per exemple.

Pati Molné: “Passes per tots els estats d’ànim. Des del xoc inicial i la incertesa a l’acceptació. La confiança, l’esperança i la lluita. I també et demanes: 'Me’n sortiré realment?', això sí que és dur”

El zumba és, torna a ser, de fet, l’element que permet refermar el positivisme a Pati Molné. La comunicadora, s’ha dit, ha estat l’encarregada d’obrir la jornada. De fer un clam per “encarar la malaltia de forma positiva”. I és que si no és sentit de l’humor i un bon equilibri emocional, si no hi ha quelcom de positiu en què centrar-se i aferrar-se a la curació “amb alegria”, tot plegat “seria una autèntica merda”. Ho ha dit Molné sense embuts fent un agraïment als familiars que no la deixen mai de costat o als amics que també hi són. I donant unes gràcies immenses als professionals de la salut.

“Em sento amb deute amb la sanitat”, amb el món sanitari. “Si puc tornar d’alguna manera tot allò que esteu fent per mi”, que hi comptin, ha vingut a dir la comunicadora, que està al tram final -li falten dues sessions- del tractament de quimioteràpia. Pel tumor que li van detectar el 2019 va passar per cirurgia i per radioteràpia. Es va estalviar la quimio. Aquesta vegada no. “Però sempre intento utilitzar el sentit de l’humor” per afrontar el que sigui. Que no vol dir, ha deixat clar, que no hi hagi hagut llàgrimes. I han estat. Però les justes i necessàries. No més.

I és que no hi ha temps per perdre. Ni per viure, ni per enfilar la curació. “Passes per tots els estats d’ànim. Des del xoc inicial i la incertesa a l’acceptació. La confiança, l’esperança i la lluita.” Cert que hi ha moments que també ve al cap una pregunta ‘maligna’: “Me’n sortiré realment?, això sí que és dur”, ha afirmat Molné, que ha reconegut que per pudor, quan se li va dir de mostrar el seu testimoni, inicialment ho refusava. Però després es va dir: “Si es pot ajudar a una sola persona a tirar endavant ja valdrà la pena.”

I mentre Molné parlava, que ha estat la seva raó de ser molts anys, parlar, comunicar, Ona Saumell pintava. Amb colors vius. Ha estat l’encarregada de fer el cartell de la jornada. Ben acolorit. Assandca i altres entitats oferien aquells recursos oncològics i de qualsevol tipus que es pot posar a l’abast del malalt. De les malaltes. La comunicadora ‘incitadora’ de l’acte reclamava prestar atenció al cos, fer-se controls perquè la detecció precoç “sí salva vides”. I amb un clima preelectoral que també es deixava notar, Ona Saumell pintava un rosa ben intens. Positivisme. L’única cara possible per encarar la lluita pel color rosa.