Prop d’un centenar de persones han acudit a la reunió pública sobre l’acord d’associació a la sala d’actes del comú d’Escaldes i que, com serà el cas de totes les trobades que es faran a totes les parròquies, han protagonitzat Espot i Riba amb una exposició inicial de repàs general de l’acord de poc més de mitja hora i les explicacions posteriors que han donat a les preguntes fetes pel públic, on no hi havia cap representant del comú escaldenc. Sí que hi havia en la primera filera de públic la ministra d’Afers Socials i Funció Pública, Trini Marín, el secretari d’Estat de Digitalització, Marc Rossell, consellers generals com Salomó Benchluch o Marc Magallon, la cap de gabinet Sílvia Calvó.
Espot: “volem imputar a l’acord d’associació coses que igualment caldria assumir perquè ja ho contemplen altres acords que tenim subscrits”
I molts altres assistents que en algun moment relativament recent han tingut certs càrrecs de responsabilitat pública com l’expresidenta de la CASS i excònsol escaldenca Montserrat Capdevila o l’exconsellera comunal Cèlia Vendrell. Moltes de les preguntes que s’han formulat han girat al tomb de si l’acord amb Europa resoldrà algunes de les dificultats que hi ha en l’actualitat. Així, per exemple, s’ha demanat sobre si es podrà normalitzar el comerç en línia per tal que aquest sigui competitiu des d’Andorra. I ja ha quedat clar que restaran dificultats lligades a la fiscalitat i al fet que caldrà continuar fent tràmits duaners.
Aquí “hi ha molt marge de millora”, ha reconegut el cap de Govern, en el sentit de fer més àgils els tràmits burocràtics. Però no sembla que aquestes millores depenguin o no de si hi ha acord amb Europa. També ha servit aquesta pregunta per deixar clar que es mantindrà la duana per poder assegurar la recaptació d’impostos i que la fiscalitat es mantingui en els estàndards i gravàmens actuals. En tot cas, es manté la sobirania fiscal i serà el Consell General qui decideixi futurs increments impositius més enllà que es manté la política de la “bona governança”, que suposa que si certes institucions internacionals exigeixen alguns canvis, caldrà valorar-los.
En qualsevol cas, Espot ha lamentat que massa sovint “volem imputar a l’acord d’associació coses que igualment caldria assumir perquè ja ho contemplen altres acords que tenim subscrits”. “Podem estar tranquils, jo crec que Andorra pot mantenir la seva competitivitat fiscal” i, en tot cas, “la millor garantia que governs futurs” podran avançar sense fer grans canvis impositius és que “continuem creixent econòmicament”. Moltes de les qüestions plantejades tenien connotacions econòmiques, tant des del punt de vista del cost que tindrà l’acord com d’activitats comercials o d’altra naturalesa.
La primera pregunta, justament, ha plantejat si via acord d’associació hi hauria alguna palanca econòmica per finançar un eventual transport segregat. El cap de Govern ha explicat que directament no, però que el fet d’haver negociat i acordat un tractat amb la UE sí que obre vies paral·leles com la del Banc Europeu d’Inversions, que ha declarat Andorra com el primer país elegible. És a dir, el primer país que sense ser Estat membre de la UE podria acollir-se a alguna línia de finançament.
Espot i Riba han recordat que ja hi ha hagut una primera reunió tècnica en què Andorra va poder presentar les necessitats en matèria d’infraestructures energètiques. El pla que pretén impulsar FEDA i que passaria com a primer referent pel parc eòlic del Maià. En conjunt, totes les instal·lacions que es projecten podrien tenir un cost de 150 milions. El secretari d’Estat ha explicat al terme de la reunió a l’Altaveu que aquest juliol hi haurà una segona reunió per continuar avançant. I la situació, com ha reconegut també el cap de Govern, “pinta bé”.
Cert és, però, que ara per ara no s’ha aclarit quin muntant podria prestar el BEI i tampoc quin seria el preu del diner. Durant la reunió, el cap de l’executiu ha exposat que també es podria “optar a un segon ventall de finançament” que podria servir per sufragar el cost d’un eventual transport segregat. Els dos dirigents governamentals han explicat que projectes com el d’un eventual metro o similar encaixa en les propostes que l’entitat de finançament lligada a la UE solen valorar positivament a l’hora de finançar.
També s’ha demanat si donant un ‘sí’ a l’acord s’acabarien els dubtes que encara persisteixen sobre Andorra en tan què país cooperant amb les institucions internacionals a nivell impositiu, per exemple. Espot ha assegurat que l’acord d’associació “t’atorga de facto un segell importantíssim”. La pregunta anava, per exemple, pel fet que Grècia encara té Andorra a la llista de paradisos fiscals. El cap de l’executiu ha reconegut que grecs i polonesos “ens consideren com a països no cooperats”. I tot ve perquè “tenen una idea molt remota i molt desconeguda de la realitat d’Andorra” i quan coneixen la situació “es queden una mica parats”.
Aspectes com l’impacte que tindria dir ‘no’ a l’acord d’associació o relatius al manteniment de la seguretat especialment a les fronteres o si hi hauria la possibilitat d’un AndExit també s’han posat sobre la taula. Sobre una eventual sortida en cas que hi hagués un acord, Espot i Riba han explicat que es contemplen les clàusules necessàries per deixar sense efecte l’acord i també, si escau, per suspendre’l. “Res és permanent en el temps”, ha recordat el cap de Govern, que ha afirmat que mirar d’aventurar-se a dir que passaria amb un AndExit seria fer “política ficció”.
El màxim mandatari governamental ha recordat que “nosaltres no haurem d’aixecar ni les duanes ni les fronteres perquè no subscrivim l’acord relatiu a l’Espai Schengen”. I han admès els dos interlocutors que “hem hagut de cedir en algunes coses”, com qüestions relatives a la lliure circulació de les persones o a Andorra Telecom. “Hem pactat moltes salvaguardes”, ha deixat clar un Espot que ha assegurat amb fermesa que negociar amb Europa, intentar a un acord, “no és tracta d’una obsessió de torn del Landry, meva o del Govern”.
De fet, ha reconegut el cap de Govern, “hi ha hagut més d’un, de dos i de tres moments en què hem dit: ‘aquí ens plantem’”. I ha esmentat quan semblava que la política migratòria i de quotes només tindria vigència durant deu anys i després “dequeia” o després de “la primera posició (de la UE) en relació amb els protocols financers”. “Hi ha hagut diversos moments que ens hem dit: ‘Ens plantem’”, ha insistit un Espot que ha afegit: “Hem parlat de plantar-nos de la mateixa manera que un cop ha anat avançant la negociació hem arribat a la conclusió contrària”.
EFECTES D’UN ‘NO’
Encara que li han suggerit la pregunta, el cap de l’executiu ja havia deixat entreveure que li venia de gust parlar de què passaria amb un ‘no’ a l’acord d’associació. “Què passa si diem ‘no’; això també ha de formar part de la balança”, ha indicat un Espot que ha deixat clar que parlava des de la subjectivitat però sent honest i amb l’experiència de cinc anys com a cap de Govern i tretze treballant en l’executiu. “L’statu quo permanent no existeix”, ha insistit un Xavier Espot que ha exposat que pensar que “tot i dir que no tot seguirà de manera intercanviable és una entelèquia”.
Espot: “El que sí sé és que l’statu quo no es mantindrà. Dir ‘no’ a l’acord d’associació és passar un missatge molt clar, que és que volem ser un Estat tercer”
“El que sí sé és que l’statu quo no es mantindrà” i que amb acord o sense “la UE voldrà anar imposant coses i les haurem d’acceptar”. I encara ha estat més rotund quan ha afirmat que “dir ‘no’ a l’acord d’associació és passar un missatge molt clar, que és que volem ser un Estat tercer”. I això comporta que mantenir el règim actual de franquícies “es faria difícil”, per exemple. En cas d’un ‘no’, ha matisat Espot, “no hem de pensar que vindrà aquí Europa a… no seran les deu plegues d’Egipte. Però algunes concessions, que se’ns apliquin derogacions que no siguin pròpies d’un Estat tercer no les podrem defensar”.
I encara en la recta final de la reunió també s’ha arribat a plantejar si en el cas que Europa hagi d’entrar en una guerra, Andorra s’hi hauria d’implicar. “Difícilment ens hauríem d’implicar en un conflicte fora de les nostres fronteres, entre altres coses perquè no tenim armada”, ha assegurat el primer mandatari governamental andorrà, que ha deixat clar que hi ha molts aspectes que l’acord d’associació no abasta, com la política fiscal o exterior del país. Però que sembla que es vulgui fer passar el missatge que Europa tot ho pot i tot ho condiciona. I, segons els dirigents governamentals, no és pas així.
Comentaris (36)