Marsol i el seu equip, amb el beneplàcit i els retocs del nucli dur de l’executiu, plantegen una liberalització gradual dels contractes prorrogats durant anys, tenint en compte dues variables clau: la data de formalització del contracte -tenint en compte que els acords establerts des del 2012 i cap enrere es podran descongelar sense condicions- i el preu del lloguer, partint de la base que 8 euros el metre quadrat és el més barat. Es compta que hi ha actualment uns 4.000 contractes vigents la renda dels quals està al tomb o per sota d’aquest preu.
La titular d’Habitatge i el seu equip tenen previst enllestir en els propers dies una proposta definitiva amb la voluntat que el consell de ministres de dimarts que ve hi doni el vistiplau. Una vegada ha circulat la proposta inicial consensuada en gran mesura pel Govern però que calia pactar també amb el grup parlamentari, l’executiu considera que cal actuar amb celeritat i tancar la qüestió per no generar confusió en la ciutadania. I per poc que sigui, les graelles que han transcendit públicament no seran les definitives. Com a mínim, no les que pretén aprovar Habitatge.
La filosofia principal és que els lloguers més vells es puguin actualitzar. I, per tant, que els propietaris puguin anar incrementant els preus però amb topalls. Que la descongelació sigui progressiva però que hi hagi contractes que continuïn prorrogats. I el que també persegueix de ben segur que es no es fomenti el canvi de llogater. És a dir, el màxim que es podrà incrementar una renda serà el mateix tant si es canvia com si no es canvia d’arrendatari. Per tant, considera el Govern que si l’arrendador està content amb el seu arrendatari, el prefereixi a un llogater nou.
També dins de la filosofia global està clar que hi ha un seguit de qüestions que quedaran al marge de la descongelació. O dit d’una altra forma: hi ha certs immobles sobre els quals es podrà establir el lloguer que el propietari consideri. Serà el cas, per exemple, d’aquelles unitats immobiliàries que ja actualment s’estan llogant per més de 2.500 euros el mes o xalets, habitatges unifamiliars o similars, perquè ja no solen anar destinats, habitualment, al tipus de consumidor que l’executiu pretén, en certa manera, protegir.
Tampoc no es pretenen protegir aquells contractes que vagin destinats a persones que tinguin una autorització de residència sense voluntat lucrativa. És a dir, si el llogater és un resident passiu el seu arrendador podrà decidir l’increment que consideri oportú. Per altres circumstàncies, tampoc no estaria sotmès a les regles que s’estableixin aquells immobles que per poder ser ocupats hagin d’estar sotmesos a reformes molt importants.
LA PROPOSTA ‘FILTRADA’
Les fonts consultades han confirmat fil per randa els detalls que, en major o menor mesura, han anat avançant les darreres hores tant ‘Diari d’Andorra’ com RTVA. De fet, que aquests dos mitjans hagin revelat la proposta governamental una vegada va ser compartida amb els parlamentaris que li donen suport al Consell General hauria estat l’element detonador del malestar existent. Fins al punt que farà accelerar l’aprovació de la proposta definitiva i comportarà, segurament, més canvis del que es preveien una vegada el Govern havia donat gairebé per bona unes graelles molt complicades de consensuar.
L’avantprojecte de llei per regular els preus del lloguer dels habitatges destinats a residència habitual estableix un mecanisme per al sexenni 2027-2032 preveia, segons els elements confirmats per persones que han tingut accés al document avançat pels dos mitjans de comunicació citats, que els contractes firmats el 2012 o abans no tindran pròrroga legal i les parts no tenen cap obligació ni de renovar-lo ni d’extingir-lo. I si ho volen fer, no hi ha cap condició. Els contractes signats entre el 2013 i el 2021 s’allargaran per un període d’entre un i cinc anys en funció de l’any de formalització de l'acord.
Més elements tenint en compte l’any de signatura del contracte. Els firmats el 2013 o el 2014 es prorrogaven, en aquesta proposta que segurament es retocarà, fins al 2028; i els signats o bé el 2015 o bé el 2016 es plantejava prorrogar-los fins al 2029. Els acords firmats el 2017 i el 2018 s’allargarien fins al 2030; i els datats el 2019 o el 2020 es prorrogarien fins al 2031; i els del 2021 serien vigents fins al 2032. Els contractes prorrogats portarien associat un increment del preu del lloguer equivalent a l’IPC anual sempre que s’hagués pactat així en el contracte. I sol ser el més habitual.
Però, com s’ha dit a l’inici, no només hi ha el paràmetre de l’any de signatura del lloguer. També es té en compte el preu per metre quadrat que es paga de lloguer. I el document que s’ha compartit per Marsol amb el grup parlamentari fixa màxims, que no són d’obligat compliment. És a dir, si el propietari es queda per sota d’aquell màxim evident no passa res. Els percentatges inicialment establerts es prorrategen al llarg dels cinc anys de durada del contracte nou que s’estableixi. I al marge queda l’IPC anual que pertoqui, que se sumaria al percentatge d’increment màxim establert.
Així les coses, el proposat en un text que segurament quedarà obsolet, és que les pujades serien d’un màxim del 25% si el preu per metre quadrat és igual o inferior a 8 euros i s’aplicaria amb una repercussió anual del 5% més l’IPC. Per a preus d’entre 8 i 9 euros el metre quadrat el màxim d’augment és del 20% que es repartirà en un 4% cada any (més, com s’ha dit, l’IPC anyal en els cinc anys de contracte). En el cas que el preu per metre quadrat estigui situat entre 9 i 10 euros es podrà incrementar un 10% com a màxim distribuït en un 2%. Si el preu per metre quadrat del preu de lloguer es troba entre 10 i 12 euros, el màxim d’increment en el global dels cinc anys serà d’un 5%. Per tant, un 1% anual més l’IPC. I a partir de 12 euros per metre només es permetria un increment equivalent a la inflació. I prou.
Però tots aquests paràmetres, aquestes graelles, queden sotmeses ara a una revisió per part de l’equip del ministeri d’Habitatge. I caldrà veure quin impacte tindrà la tensió existent amb el grup parlamentari. Un grup parlamentari on no hi ha tampoc un consens general, encara que majoritàriament estaria més a prop dels propietaris que dels llogaters.
ESPOT: “NOSALTRES PODEM PROPOSAR PERÒ QUI DISPOSA ÉS EL CONSELL GENERAL”
El cap de Govern, Xavier Espot, s’ha referit a la descongelació dels lloguers just després de la recepció de Nadal del Copríncep mitrat. Ho ha fet quan encara no s’havia mostrat amb tota la seva cruesa la tensió entre el grup parlamentari i la ministra d’Habitatge, Conxita Marsol. Espot ha assegurat que “no parlem de percentatges concrets I en tot cas els percentatges més alts que acabem aplicant també seran perquè són contractes que el preu per metre quadrat és un preu molt baix. Per tant, jo crec que hi haurà diferents paràmetres, i no sé si serà el 25%, si serà el 20, si serà el 15, si serà el 30. Però en tot cas, doncs, que sàpiguen que aquests percentatges seran variables I dependran de criteris o de premisses o de criteris previs, diguem, que justifiquin aquests augments”. La decisió final, ha assegurat Espot, “depèn del debat que hem de tenir amb els consellers que en definitiva són els que han d’acabar votant la llei i per tant nosaltres podem proposar, però qui disposa és el Consell General i particularment la majoria parlamentària, no? Per tant això és el que hem d'acabar de decidir amb ells”.
Comentaris (3)