Segons l’USdA, l’aixecament progressiu del topall als lloguers, sense garanties socials suficients, provocarà una pèrdua immediata de poder adquisitiu per a milers de famílies, augmentarà el risc d’expulsió residencial i tensarà encara més un mercat de lloguer escàs i car. El sindicat considera especialment greu la desproporció entre els increments potencials del preu de l’habitatge (que podrien arribar fins al 25% acumulat) i l’augment del salari mínim (que el Govern limita a un màxim del 6%), fet que condemna moltes llars a “no poder mantenir unes condicions de vida dignes”.
En un comunicat enviat a la premsa, el sindicat acusa l’executiu de practicar “una doble vara de mesurar”. Per una banda, protegeix el sector públic i actualitza salaris quan la pressió és inevitable; de l’altra, deixa desemparada la majoria del sector privat, que no cobra l’IPC, assumeix plenament l’encariment del cost de la vida i “ni tan sols té dret a vot”. Per a l’USdA, no es tracta d’una casualitat, sinó d’un “càlcul polític que crea treballadors de primera i de segona i erosiona la cohesió social”.
L’USdA adverteix que “sense salaris dignes, sense habitatge accessible i sense arrelament social, Andorra posa en risc el seu futur com a país”
El sindicat també alerta d’una fugida creixent de talent. En aquest sentit, el seu diagnòstic és que els professionals qualificats marxen perquè no poden viure dignament al país, mentre pensionistes i jubilats es veuen obligats a fer el mateix davant unes pensions insuficients per cobrir habitatge i despeses bàsiques. Aquest buit –denuncia l’USdA– s’està omplint amb mà d’obra “més barata, precària i amb menys arrelament”, la qual cosa comporta una pèrdua de qualitat dels serveis, degradació professional i un procés de desarrelament cultural.
En l’àmbit sindical, l’USdA critica la desigualtat entre sectors: mentre al sector públic hi ha “marcs legals i proteccions clares”, al sector privat l’activitat sindical es desenvolupa en un “entorn hostil amb por a represàlies i sense garanties efectives”. Aquesta situació, asseguren, accelera la sortida de treballadors amb arrelament local i aprofundeix la fractura social.
Davant d’aquest escenari, el sindicat rebutja el discurs oficial d’estabilitat i afirma que, darrere les xifres econòmiques, hi ha “drets laborals afeblits, habitatge inassolible i polítiques al servei d’una minoria”. Reclama, doncs, entre d’altres mesures, la revalorització obligatòria dels salaris segons l’IPC, una protecció real dels drets sindicals al sector privat, polítiques d’habitatge que evitin l’expulsió de famílies i treballadors, la igualtat efectiva de drets entre sectors i la suspensió de la descongelació dels lloguers fins que hi hagi garanties sòlides.
L’USdA conclou, finalment, que continuarà denunciant totes aquelles decisions que condemnin el sector privat a la precarietat i adverteix que “sense salaris dignes, sense habitatge accessible i sense arrelament social, Andorra posa en risc el seu futur com a país”.
Comentaris (2)